Gustavo Meoño, coordinador de l'Àrea de Memòria i Drets Humans de la Fundació per a la Democràcia (Argentina); Jorge Gálvez, director del Museu de la Memòria Indòmita (Mèxic), i Glòria Guzmán, investigadora de l'Institut d'Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional de la Universitat del País Basc, van intervenir a la taula Les disputes per la Memòria, en les jornades La Memòria dels Altres organitzades per Casa Amèrica Catalunya. "És fonamental que hi hagi aquesta preocupació per la Memòria, que es discuteixi, perquè el pitjor que pot succeir és el silenci", ha assenyalat Gustavo Meoño.
Veure sessió Les disputes per la Memòria.
20/11/2020 / Barcelona
No al silenci: Cal discutir per la Memòria
No hi ha dubte que la memòria és un terreny disputat. La contesa està en la mera raó de ser d'organitzacions i institucions memorials, atès que en massa ocasions "la memòria oficial ens diu el que cal oblidar i ens imposa el que cal recordar", en paraules de la moderadora Glòria Guzmán, que va obrir d'aquesta manera el debat. "L’Amèrica Llatina és plena de memòries aplanadores". I no només l’Amèrica Llatina.
Gustavo Meoño, actualment coordinador de l'Àrea de Memòria i Drets Humans de la Fundació per a la Democràcia de Rosario (Argentina) però anteriorment implicat en els moviments memorials a Guatemala, va destacar la vigència d'aquest debat: "No estem parlant del passat ni de problemes superats; quan semblava que el 'mai més' era possible, resulta que no", va lamentar, recordant les recents i" terribles "accions repressives, generalitzades en tants països de l'Amèrica Llatina. "És fonamental que hi hagi aquesta preocupació per la Memòria, que es discuteixi, perquè el pitjor que pot succeir és el silenci", ha declarat.
Un dels relats que va causar més perplexitat i alhora va ajudar més a ampliar mirades va ser el testimoni de Jorge Gálvez, membre fundador del Comitè Prodefensa de Presos, Perseguits, Desapareguts i Exiliats Polítics de Mèxic (1977), conegut com el Comitè Eureka! el fitxer del qual s'exposa al Museu Casa de la Memòria Indòmita (Mèxic) que ell mateix dirigeix. El Comitè Eureka!, encara en procés de lluita per trobar els seus familiars desapareguts, té molt clar que a hores d’ara encara no es donen les condicions per tenir confiança en els processos de justícia de governs "que simulen el respecte i la promoció dels drets humans "però que promouen lleis i mecanismes que impedeixen el seu compliment. Un dels exemples ha estat el seu rebuig per donar mostres d'ADN per identificar els desapareguts. "Donar l'ADN significa perdre l'oportunitat de trobar totes les respostes", va explicar, matisant que només el donaran després d'una investigació que aclareixi el que ha passat i busqui responsables: "Nosaltres partim de la presumpció amb vida", va assegurar, "i donar mostres d’ADN és sentenciar als nostres desapareguts".
També el manteniment de les figures dels perpetradors alss nom dels carrers i monuments públics va suscitar debat, doncs tal com va afirmar Gustavo Meoño, "no hi ha una recepta única" davant què fer en cada cas, a cada país. El que ha quedat clar, però, és que "no es tracta d'acceptar subterfugis per a l'oblit". És a dir, la retirada d'un símbol de règims passats, per exemple, no pot promoure la desmemòria: aquesta retirada ha d'anar acompanyada d'alguna acció memorial d'acord amb els valors democràtics d'avui dia.
