A l'estat d'Acre, a l'Amazònia occidental del Brasil, els pobles Huni Kuǐ, Yawanawa, Jaminawa, Katukina, Puyanawa, Shawãnawa, Shanedawa, Manchineru i Ashaninka van començar a tenir un contacte més directe amb la cartografia a finals del segle XX, quan la Comissió Pro-Indígena de l'Acre va posar en marxa un projecte de formació de professors i agroforestals indígenes. Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai reuneix 45 mapes originals, quaderns de treball i registres audiovisuals dels pobles indígenes d'Acre, que han aconseguit apropiar-se una eina colonial per protegir i reforçar el control sobre el propi territori.
11/11/2024 / Barcelona
Nova exposició: ‘Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai”
Comissariada pel geògraf i indigenista brasiler Renato Antonio Gavazzi, l'exposició es podrà veure a Casa Amèrica Catalunya del 14 de novembre del 2024 al 18 de juliol del 2025. La mostra també inclou el mural El caiman que és pont a càrrec d'Iba Sales Huni Kuĩ, Yaka Sales Huni Kuĩ, Acelino Sales Huni Kuĩ, Kassia Borges, integrants del Moviment d'Artistes Huni Kuĩ (MAHKU), un dels grups més destacats de l'escena de l'art contemporani indígena. Els artistes han fet un trajecte de més de sis dies des de l'Acre, a l'Amazònia brasilera, fins a Barcelona per intervenir a l'exposició.
Els mapes, les armes de l'imperialisme
Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai mostra com actualment la cartografia s'ha convertit en una important eina de gestió dels recursos naturals dels territoris indígenes, així com en un poderós instrument polític en la lluita i reivindicació dels drets dels pobles indígenes, revertint a favor seu un coneixement que en els processos de colonització es va utilitzar contra els pobles originaris.
A la història de la cartografia, sovint els mapes han estat un instrument de poder polític, religiós i social. Els mapes van ser armes de l'imperialisme, ja que els territoris van ser reclamats i reinventats sobre el paper abans que fossin realment ocupats. Els pobles indígenes van aportar els seus coneixements per a l'elaboració d'aquests mapes i van transmetre la informació geogràfica vital per a la supervivència del colonitzador. No obstant això, als mapes i relats produïts per missioners, viatgers, cronistes o científics les representacions etnogràfiques van ser esborrades.
La Cartografia Indígena, una eina per a la gestió i protecció del territori
El projecte de formació de professorat indígena a l'estat d'Acre es va posar en marxa el 1983. En aquell moment, moltes persones que hi van participar no dominaven la llengua portuguesa ni tampoc la lectura, l'escriptura o les matemàtiques. L'arribada dels mapes a aquest territori va ser de la mà de l'adquisició de la llengua escrita per part dels pobles indígenes, uns coneixements que n'han fomentat l'emancipació política, lingüística i educativa.
Avui dia la Cartografia Indígena s'utilitza com a base per a la discussió, negociació, gestió i resolució de conflictes, alhora que és una important eina per al maneig i la conservació de les terres indígenes. Els mapes faciliten la protecció dels recursos naturals i agroforestals, la producció d'aliments saludables per a les comunitats i la vigilància dels territoris contra els invasors (fustaires, caçadors, pescadors professionals…).
Així ho explica l'agroforestal indígena Flaviano Medeiros Ixã Huni Kuĩ: “El mapa és una eina d'estudi, és un registre molt important que ens permet identificar moltes coses que hi ha a les terres indígenes. Mostra la mida de la terra, on són els límits, on s'ubiquen els llogarets, quants pous, quants llacs, quantes platges productives, quants llocs de caça, el nom dels rierols i dels llacs, campaments, barreals, àrees campestres, àrees de refugi de caça i pesca, amb això es pot treballar al pla de gestió territorial i ambiental, tant amb la fauna com amb la flora. El mapa se centra en diverses activitats que fem, ajuda a comprendre sàviament la nostra feina en relació a la gestió del nostre territori”.
Una mirada inèdita a la realitat indígena
La Cartografia Indígena uneix allò estètic i allò polític: a més de ser un exercici de recol·lecció de coneixements, producció de símbols i expressió artística, és un llenguatge per expressar les relacions entre territori, paisatge i escriptura. Durant la seva formació, els pobles indígenes van crear i definir conjuntament les formes, colors i escales que utilitzarien a les llegendes dels seus propis mapes. L'aigua, per exemple, no la representen de color blau, sinó de color groc: una tonalitat més propera a la realitat de les aigües fangoses dels rius i rierols de la zona, semblant al color que es pot veure a les imatges de satèl·lit.
“Els pobles indígenes incorporen als mapes nous aprenentatges, traduint-los d'una manera funcional a la pròpia realitat. La seva estètica pròpia ens revela profundes sensibilitats i visions del món diferents. Els mapes ofereixen una mirada inèdita a la realitat indígena”, explica el comissari Renato Antonio Gavazzi.
Una exposició que posa els territoris amazònics al mapa
Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai complementa l'exposició Amazonias. El futur ancestral que es pot veure al CCCB del 13 de novembre de 2024 al 4 de maig de 2025. Ambdues exposicions ens apropen als pobles indígenes i als seus coneixements ancestrals, alhora que posen al mapa l'Amazònia, la regió amb la més biodiversitat del món, estratègica per al futur de la vida del planeta.
“És una oportunitat de mirar els pobles que lluiten sense parar pel seu dret a viure com ells volen als seus propis territoris. Aquestes poblacions que viuen a l'Amazònia tenen una relació de respecte amb les persones, els animals i el medi on viuen, i sempre treballen per preservar-los. Nosaltres hem de reflexionar sobre com aquests pobles i els seus coneixements ancestrals poden ajudar la humanitat”, diu Gavazzi.
Amb el suport de:
Col·laboren:
