Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
17/05/2022 / Barcelona

Paulo Maldos, exassessor de Lula i Dilma Rousseff: ‘Bolsonaro és un perill per a l’Amèrica Llatina’

Bolsonaro o Lula da Silva. Brasil es prepara per a les trascendentals eleccions presidencials d’octubre. “Enfortir Bolsonaro, qui s’ha enfrontat amb la gairebé totalitat de paísos veïns, és un perill per a l’Amèrica Llatina. A més, la seva reelecció accentuaria la seva política de destrucció, especialment pel que fa als drets dels pobles indígenes i a la reforma agrària”, ha explicat Paulo Maldos, un dels cervells de l’esquerra brasilera que va ocupar altes responsabilitats en matèria de drets socials i humans als governs de Lula da Silva i Dilma Roussef. Maldos ha diseccionat la complexa situació social i política del Brasil en una trobada a Casa Amèrica Catalunya amb representants d’institucions i organitzacions vinculades a l’Amèrica Llatina.

Per explicar l’abast d’aquest dilema històric al Brasil, Paulo Maldos ha retrocedit a l’època de la dictadura militar de 1964-1985 remarcant el seu període de 8 anys de dur terrorisme d’estat al qual va seguir una apertura “lenta, gradual i segura” en què el règim es va esgotar. Al 1988 s’aprovava una Constitució “radicalment democràtica” que reconeix la identitat dels pobles indígenes i amb la qual s’inaugura una època de governs neoliberals que conviuen bé amb la inèrcia de participació social sorgida amb l’esclat dels moviments de base un cop superada la Dictadura.

Al 2002 arriba al poder Lula da Silva, candidat del Partit dels Treballadors, formació que va sorgir de la crítica al comunisme tradicional i que es nodria dels militants de base, els antics partidaris de la lluita armada durant la Dictadura i els sectolrs intel·lectuals i universitaris. Els dos governs consecutius de Lula més el de Dilma Rousseff van signficar un període de “molta participació popular en la construcció de polítiques públiques. Es va obrir la casa del Govern, aspecte d’una dimensió simbòlica molt important i insuportable per a les elits brasileres”, ha reflexionat l’expert.

Tot seguit vindria la reprovació de Dilma Rousseff, fet que Maldos ha qualificat de “cop d’estat”. “Es va crear una situació descontrolada que va desorganitzar la societat en tots els sentits. El nou president, Michel Temer, va implementar una agenda liberal que va destruir moltes de les conquestes socials amb una política de sostre de despesa per impedir-ne el reconeixement de drets sota l’eslogan “la Constitució no cap en el pressupost”, ha dit.

Senyals de barbàrie
“És un període amb senyals de barbàrie que no coneixíem al Brasil i en el qual emergeix Bolsonaro amb un discurs de la violència en què va arribar a retre homenatge al principal torturador de l’època dictatorial. És intolerància, odi, persecució. Bolsonaro ja va dir que venia a destruir drets i polítiques públiques”, ha afegit tot recordant que el dirigent té com a base social els facenderos (terratinents) que incendien l’Amazònia o el Pantanal, el 40% del qual va quedar destruït ara fa dos anys.

“Brasil necessita una teràpia de país per canviar la intolerància, l’odi, la violència i els assassinats per diàleg i polítiques públiques per a la gent i els seus drets”, ha reblat en alusió a les eleccions presidencials d’octubre amb dos candidats clarament posicionats per protagonitzar el duel: Jair Bolsonaro i un reaparegut Lula da Silva “que intenta formar un front ampli, des de l’esquerra al centre-dreta per reconstruïr el país amb polítiques públiques i especial atenció a l’ecologia i la gestió territorial i ambiental”, ha explicat Maldos.

Brasil, al límit
“Al Brasil som al límit d’un conflicte armat. Hi ha grans organitzacions criminals, formades per milícies d’antics militars, que es disputen territoris i el control de les presons. El camp ha esdevingut una zona d’extrema violència. Bolsonaro n’ha autoritzat el seu ús contra els indígenes i dóna ales a les ocupacions il·legals i a la destrucció dels boscos i árees naturals”, ha assenyalat.

Tot i advertir que Bolsonaro, “un Trump brasiler”, defensa obertament un cop d’estat ja que qualsevol resultat que no sigui una victòria seva a les eleccions d’octubre el considerarà un frau, Maldos s’ha mostrat “optimista” en cas que s’acompleixin els pronòstics i Lula surti vencedor de la cita a les urnes: “Si guanya Lula podrem recuperar molt gràcies a que al Brasil mantenim una base social molt organitzada i activa”, ha conclòs.

Crèdit imatges superior i inferior columna dreta: cortesia de Miquel González