(Nota publicada el 25/06/2008) L'Ambaixador de Xile a Espanya, Osvaldo Puccio; el metge personal i estret col·laborador de Salvador Allende, Óscar Soto; i el músic i concertista de guitarra, i president del Centre Salvador Allende de Barcelona, Eulogio Dávalos, han protagonitzat una intensa vetllada a Casa Amèrica Catalunya en la que s'ha evocat la figura de qui va ser president de Xile, Salvador Allende, que aquest 26 de juny hauria complert cent anys d'edat. “El projecte de Allende de canvi universal per a una vida millor a través de la justícia i la igualtat és vigent i un desafiament constant”, ha afirmat Osvaldo Puccio recollint el sentir unànime dels assistents que han abarrotat l'auditori de l'entitat. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Eulogio Dávalos, Osvaldo Puccio, el moderador de l'acte, Francesc Montserrat, i Óscar Soto).
Personalitats xilenes reivindiquen a Casa Amèrica Catalunya el llegat de Salvador Allende als cent anys del seu naixement
Osvaldo Puccio ha assenyalat com a característica central de Salvador Allende la seva capacitat en tant que “gran intèrpret de la idiosincràsia xilena, poc donada al conflicte i procliu a l'acord” i ha lloat el seu “esperit de tensar el ‘diguem' –afegitó molt utilitzat en la parla dels xilens per expressar la seva coincidència en algun tema- per obtenir canvis superiors als imaginats”. Per a l'Ambaixador xilè a Espanya, Allende va ser un demòcrata que va atorgar protagonisme central als ciutadans conscients, i també un educador, un organitzador i un republicà. “El seu final l'11 de setembre de 1973 –data del cop d'estat de Pinochet– va ser conseqüent amb la seva vida, però n’és l'herència menys poderosa de Allende. El que val és la seva concepció de la política com apedagogia i diàleg”, ha subratllat.Per la seva banda, Óscar Soto ha relatat com va conèixer Allende quan el va atendre d'una angina de pit el maig de 1970, en plena campanya de les eleccions que van dur al poder al polític xilè. “Allende tenia uns principis i uns plantejaments que no els modificava mai perquè els considerava justos”, ha remarcat en al·lusió al seu cèlebre discurs a la seu novaiorquesa de Nacions Unides en 1972. Una intervenció aplaudida durant 20 minuts i en la que l'únic país absent van ser els Estats Units, postura que l’aleshores Ambaixador nord-americà davant l'ONU, George Bush pare, va comunicar a Allende en la vigília del discurs en una tensa conversa. Soto en va ser discret testimoni. “El gest de Allende de suïcidar-se - al Palau de la Moneda, abans de la consumació del cop d'estat de Pinochet- és la conseqüència de la seva vida i la seva resistència numantina, producte de la seva personalitat”, ha dit Soto per al qual, avui dia, a Xile, “Salvador Allende és un personatge molest per al Govern de la Concertació”. Puccio ha respost matisant que “és polèmic però no pas molest”.Eulogio Dávalos, al seu torn, ha destacat el punt 40 del programa de la Unió Popular amb el qual Alllende va accedir a la presidència de Xile: la creació de l'Institut Nacional d'Art i Cultura. “La majoria d'artistes del país vam donar suport a Allende, que ens va demanar que portéssim l'art a la gent que res coneixia perquè ningú els hi havia donat l 'oportunitat”. Dávalos va participar del Tren Popular de la Cultura al 1971, “una idea meravellosa de portar la cultura sobre rodes als llocs més inhòspits i que fins al dia d'avui ha deixat fruits inigualables”. Veure també la notícia: Càlida inauguració de l’exposició “Ausencias” al Museu de la Solidaritat Salvador Allende de Santiago de Xile (26/06/2008)
