El pròxim dimarts 26 de juny, a les 11:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, en un acte organitzat conjuntament amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), tindrà lloc la presentació del llibre del professor espanyol i autors de diversos volums sobre la història de la música, Fernando González Lucini, “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina”. L’obra vol reflectir “la influència de la cançó i de la música procedents de Llatinoamèrica, sense les quals la visió global de la cançó d`autor a l`Estat espanyol quedaria incompleta i empobrida”, explica Lucini.
20/06/2007 / Barcelona
Presentació a Casa Amèrica Catalunya del llibre “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina”, de Fernando González Lucini
El pròxim dimarts 26 de juny, a les 11:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, en un acte organitzat conjuntament amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), tindrà lloc la presentació del llibre del professor espanyol i autors de diversos volums sobre la història de la música, Fernando González Lucini, “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina”. L’obra vol reflectir “la influència de la cançó i de la música procedents de Llatinoamèrica, sense les quals la visió global de la cançó d`autor a l`Estat espanyol quedaria incompleta i empobrida”, explica Lucini.
“En segon lloc”, afegeix l`autor, “és qüestió de justícia, perquè tant el cant emigrat —que ens va arribar en la veu i l`ànima dels compositors i intèrprets llatins que van decidir viure al nostre país— com el cant solidari —protagonitzat per aquells solistes i grups de tota l`Amèrica Llatina que ens van brindar el seu suport amb la seva presència en la lluita contra la dictadura i en defensa de la democràcia— van ser importants i imprescindibles perquè avui puguem ser qui som”.
Referents
Editat per la Fundación Autor, “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina” consta de tres grans parts. A la primera, l’autor se centra en la figura dels xilens Violeta Parra i Víctor Jara, i en l’argentí Atahualpa Yupanqui, “tres referents clau per entendre la música i la cançó popular arreu del món, i particularment a l’Amèrica Llatina i Espanya”.
En un segon apartat, titulat “El canto emigrado. Sudacas en España”, Lucini explora els compositors i intèrprets que es van traslladar a la península ibèrica, en molts casos empesos per les circumstàncies polítiques dels seus països respectius. Aquí, l’autor inclou, entre d’altres, Olga Manzano i Manuel Picón, Indio Juan, Rafael Amor, Sergio Aschero i Ángeles Ruibal -Los Juglares-, Carlos Reig i el Grupo Toldería, Quintín Cabrera, Carlos Montero, Claudina i Alberto Gambino, Poni Micharvegas o Alberto Cortez.
Per la llibertatEl darrer episodi es dedica a aquells compositors i intèrprets quer procedents de l’Amèrica Llatina van venir a l’Espanya encara sotmesa pel règim del general Franco i, a través de la seva presència i les seves obres, “oferir el seu cor, mostrar la seva solidaritat i enfortir les esperances del poble, especialment als darrers moments de la dictadura franquista i durant tot el l’anomenat procés de transició democràtica”. En aquest apartat es subratllen les aportacions de Patricio Castillo, Daniel Jordán, Charo Cofré, Isabel i Ángel Parra (fills de Violeta Parra), Tito Fernández, Juan Capra, Mercedes Sosa, La Nueva Trova Cubana, Nacha Guevara, Pablo Milanés i Silvio Rodríguez.
