Casa America Catalunya

En conversa amb l'escriptor i crític literari Matías Néspolo, Abad Faciolince ha apuntat que La Oculta, nom de la finca a les muntanyes d'Antioquia on es desenvolupa la trama de l'obra, és "la nostra Ítaca".

"Aquestes muntanyes són el més allunyat que hi ha i amb elles en reemplacem al mar. Els seus canons escarpats et treuen l'alè, igual que te’l treu el mar. La nostra relació (la de la gent d’Antioquia) amb la terra és malaltissa", ha assenyalat.

Davant l'auditori de Casa Amèrica Catalunya ple d'un públic entregat, Abad Faciolince ha rebatut Néspolo, qui ha qualificat la novel·la de "dura, dolorosa i ingrata" pel seu desenllaç.

"És cert que pot deixar un mal sabor, però La Oculta de debò és encara avui dia un tros de paradís". "Les paraules tenen força i La Oculta real no acabarà pas malament perquè això ja passa a la novel·la", ha remarcat l'autor.

Literatura i pau
Situats en context, Abad Faciolince s'ha referit a la relació de la novel·la amb les actuals expectatives d'un acord de pau a Colòmbia.

"La literatura pot millorar el passat. Idealitzar la colonització d'aquesta terra pot inspirar a Colòmbia. En la meva obra vaig voler que hi hagués una repartició de la terra perquè es pot combinar cert interès particular amb l'interès col·lectiu", ha apuntat en al·lusió a la problemàtica dels desplaçats interns, un dels aspectes crucials de les converses de pau de l'Havana.

"La novel·la ha ajudat al descens de la violència al món. És bo que la literatura parli del patiment i que el lector es posi en la pell dels que sofreixen", ha dit Abad Faciolince.

Corregeix, corregeix i corregeix
L'escriptor també ha revelat com va superar una crisi creativa que el va dur a abandonar tres projectes literaris -inclosa La Oculta- quan ja els tenia molt avançats: "Vaig reprendre La Oculta per desesperació, seguint els consells de Mario Vargas Llosa: corregeix, corregeix i corregeix fins a sortir endavant".