Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, un recorregut pels 96 anys d'història de Casa d'Amèrica de Barcelona, nascuda el 1911 i de la qual l'actual Casa Amèrica Catalunya és hereva de la seva tradició iberoamericana. La mostra recull fotografies d'època, documents i tractats de gran valor històric i cultural. L'acte de presentació ha estat presidit per la comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, la historiadora i responsable de la mostra, Gabriella Dalla Cort i Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils.
L'exposició reflecteix el caràcter emprenedor d'un grup de ciutadans que superant la depressió econòmica causada per la pèrdua de les últimes colònies van impulsar una important relació amb Amèrica Llatina i en 1911 van fundar Casa Amèrica de Barcelona de la fusió del Club Americà i la Societat Lliure d'Estudis Americanistes.
L'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” recull fotografies d'època, documents, i fins i tot exemplars de la revista “Mercuri”, impulsora del “iberoamericanismo” a Barcelona. La historiadora Gabriella Dalla Cort ha explicat durant la presentació que “s'han necessitat 7 anys” i “un equip de 25 persones” per recuperar tot l 'arxiu americanista, que va romandre durant molt temps al soterrani d'una biblioteca de Barcelona i que a dia d'avui està repartit en tres institucions: l'Arxiu del Pavelló de la República de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Arxiu Nacional de Catalunya i a Casa Amèrica Catalunya. Entre els documents exposats podem destacar escrits de gran valor històric com una carta de 1937 signada per tots els cònsols iberoamericans establerts a Barcelona en la que consideraven l'arxiu americanista com “patrimoni internacional”. Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de l'entitat ha assegurat que la complicitat de tots els cònsols va aconseguir que l'arxiu no fos espoliat i no es considerarà “botí de guerra” durant la guerra civil espanyola. Altres documents de gran importància són els plans d'una futura seu de gran envergadura de l'entitat o un fullet promocional en el que Francesc Cambó, mecenes de la fundació, va recollir les adhesions de prestigioses personalitats com l'escriptor català Joan Maragall o el poeta nicaragüenc Rubén Darío. Mentre que, entre les fotografies podem destacar, la primera Copa Amèrica de Futbol organitzada per Casa d'Amèrica de Barcelona, la trobada de casals catalans o la signatura de la fusió de Casa d’Amèrica de Barcelona i l'Institut de Cultura Hispànica, entitat que es va crear durant el govern franquista, que es va passar a dir Institut Català de Cooperació Iberoamericana. Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de l'entitat ha manifestat que la institució va recuperar amb la democràcia la “vocació americanista i de pont entre Amèrica i Catalunya”. Nin també ha explicat que fa escassament un any i mig, es va produir la refundació de l'entitat i va passar a denominar-se Casa Amèrica Catalunya “per recuperar el llegat històric”L'exposició també ofereix un espai interactiu en el que trobem dues pantalles tàctils amb les quals podem consultar totes les activitats que ha portat a terme aquesta fundació durant els últims anys a través de vídeos, explicacions i fotografies. Finalment, la mostra repassa les diferents seus per les quals ha estat Casa Amèrica, des de la primera en un palauet del carrer Méndez Vigo, passant per diverses dificultats durant la guerra civil i el franquisme amb institucions que li “van relegar a un segon pla” fins a l'actual seu al carrer Còrsega.
Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de l'entitat ha assegurat que l'exposició permet “explicar el llegat” de la institució i “recuperar la memòria col·lectiva” amb una nova perspectiva de les relacions entre Catalunya i Amèrica.
La mostra romandrà oberta durant quatre mesos, des del dijous 10 de maig fins al 28 de setembre de 10 a 14 i de 16 a 20 hores per a tot el públic.