La commemoració del 50è aniversari del cop d'Estat a l'Uruguai que va inaugurar la dictadura del 1973 al 1985 ha convocat un nombrós públic al nostre auditori, escenari de la conferència 50 anys del cop d'Estat a l'Uruguai: l'actualitat del passat, a càrrec de Virgina Martínez, professora d'Història, documentalista i presidenta de la Comisión Nacional Honoraria de Sitios de Memoria.
En conversa amb la periodista Mariana Norandi, l'experta ha disseccionat amb precisió quirúrgica un règim que, a través de la violència i amb una gens menyspreable seducció comunicativa, va voler convertir l'Uruguai en una “societat sense política i sense conflicte, on cadascú compleix el seu rol i va a treballar com els set nans, alegre i sense remugar”.
28/06/2023 / Barcelona
Quan van voler convertir l’Uruguai en el país dels set nans
L'acte ha estat presentat per Marta Nin i Salvador Valente, directora de Casa Amèrica Catalunya i president de la Casa de l'Uruguai a Barcelona, entitats organitzadores d'una activitat que ha convocat un nodrit grup d'exiliats uruguaians de l'època i que hi han intervingut activament al posterior col·loqui amb la conferenciant. La sessió també ha comptat amb una salutació d'Elbio Ferrario, director del Centro Cultural y Museo de la Memoria – MUME (Montevideo).
Refundar el país
Virginia Martínez ha assenyalat que la Dictadura de l'Uruguai, a diferència de les seves bessones al con sud americà, va apostar per la presó perllongada com a principal instrument repressiu encara que també van existir tortures i assassinats polítics. El règim volia "refundar el país en els valors històrics de l'essència de la nació, rebutjant tot el que venia de fora i emprenent una nova croada contra un enemic diferent, que també era intern i que es va encarnar en el comunisme internacional", ha explicat.
La historiadora ha advertit que el terrorisme d'estat que es va implantar "s'ha de mirar també a les aules, a l'escola, a la societat i als mitjans de comunicació" ja que el propòsit d'aquell règim civil (i no pas cívic, ha precisat) i militar responia a un eslògan amb dos pilars: “Guanyar la guerra i guanyar la pau”. Per això, volien construir una societat apolítica ja que “els orientals de bé no parlen de Drets Humans ni de Dictadura”.
“Era la idea de la societat sense conflicte, sense política, on cadascú compleix el seu rol i va a treballar com els set nans, alegre i sense remugar. Això es va fer per la via de la violència i mitjançant “una certa seducció per part del règim, cosa que va existir encara que ens resulti incòmode”, ha dit.
Una societat amb por
Un objectiu a llarg termini que es va sustentar en l'acció repressiva als Liceus en considerar-se l'etapa de l'educació secundària com una “pedrera” de la subversió i en “l'obsessió” de la Dictadura pels mitjans de comunicació, escombrant els opositors i controlant els tolerats. "L'estat i els mitjans de comunicació van construir una por que va permeabilitzar la societat", ha manifestat Virginia Martínez.
Finalment, sobre el reflex d'aquella època en l’actualitat, la presidenta de la Comisión Nacional Honoraria de Sitios de Memoria ha advertit sobre la reedició de nous enemics com la “perversa” ideologia de gènere o l'ambientalisme. “Abans, la batalla era ideològica i ara és per l'hegemonia cultural. Les dretes uruguaianes acusen els moviments de Drets Humans de dir només la meitat de la veritat i es reivindiquen com a posseïdores de tota la veritat”, ha afirmat en la descripció d'un escenari que s'obre pas i no només a l'Uruguai d'avui.
Amb el suport de:
