Casa America Catalunya

“Brasil aclarirà molts dels seus dubtes en pocs dies. La Copa del Món de Futbol podria suposar la paradoxa d’esdevenir un abans i un desprès decisiu per al futur polític de qui haurà de governar el gegant llatinoamericà entre el 2015 i el 2019.

La presidenta Dilma Rousseff es juga amb el Mundial gran part de les seves opcions de reelecció a partir del proper 5 d’octubre. Les enquestes li pronostiquen un triomf gairebé segur en segona volta. Però el desgast sofert en els darrers mesos per molt diversos, nombrosos i sorprenents factors, li han fet perdre significatius percentatges de suport a la gestió del seu govern.

L’esquerra brasilera del Partit dels Treballadors (PT) compleix un cicle continuat de dotze anys al poder, un fet inèdit en la història del país, amb la legítima intenció de revalidar la seva hegemonia un mínim de quatre anys més. Va ser precisament fa un any quan la presidenta va perdre la meitat de la seva popularitat passant del 70 al 35 per cent d’aprovació. Molt lluny del milió de persones que van sortir al carrer al juny i juliol del 2013 en demanda de reformes en educació, salut i als transports, tot coincidint aleshores amb la celebració de la Copa Confederacions, les protestes d’ara han anat disminuint en assistents però no pas en les conseqüències violentes.

Dilma Roussef i els seus ministres s’han esforçat en intentar demostrar que la inversió realitzada per al Mundial i els Jocs Olímpics, tot i ésser molt important, és mínima si es compara amb el PIB del país. Malgrat tot, s’ha instal·lat en una part de l’opinió pública el concepte de malbaratament, corrupció i també la idea d’una mala elecció inversora en les prioritats socials. En el darrer any s’han multiplicat les vagues espontànies de petits sectors que han mostrat una gran capacitat per aconseguir paralitzar els serveis públics de ciutats immemnses com Rio de Janeiro i Sao Paulo, amb el conseqüent maldecap per al conjunt de ciutadans. El mes passat, a Recife, la capital de l’estat de Pernambuco, al nord de Bahia, es va registrar el més semblant a una guerra, iniciada després d’una vaga de la policia militar la qual va comportar una suma de violències amb orígens distints, coincidents en aquell precís moment d’absentisme dels encarregats de la seguretat, traslladant la por al conjunt del país.

Fins fa molt poc Brasil era el model a seguir per aquells països que pretenguin ser considerats com a emergents. Les dades. L'economia brasilera va créixer el 2010 un 7,5 per cent; va aconseguir un PIB del 2,7 el 2011 i del 2,3 en 2013. La previsió per a aquest any és del 2 per cent. En menys de quatre anys el govern de Rousseff va entregar quatre milions d'habitatges socials als més necessitats. Respecte de la desocupació, el 2013 va arribar al 7 per cent. Els salaris pugen per sobre de la inflació, la qual es situa en el 6 per cent anual. Però malgrat les substantives millores socials de les que s'han beneficiat els sectors més marginats -uns 40 milions de persones han abandonat la pobresa en els últims 10 anys- els tres problemes principals del país segueixen sent la violència, les desigualtats i la corrupció política i institucional.

Els que entenen de futbol repeteixen que aquest és un joc que pot arribar a ser molt capritxós. Permetin una simple hipòtesi. Si la canarhina va superant eliminatòries i la pilota va entrant en la porteria dels rivals, és probable que tot vagi bé. En canvi, si la selecció brasilera fos eliminada de forma ràpida, és molt possible que el grau d'insatisfacció general es traslladés aleshores als carrers amb protestes en què podrien arribar a coincidir apassionats i desafectes del futbol. El que pugui passar dins i fora dels estadis, dependrà en gran mesura dels Maicon, Alves i Neymar. Just quan acabi el Mundial s'iniciarà una altra competició: 140 milions d'electors hauran de decidir si reelegeixen o no Dilma Rousseff. Queda molt per fer.