Casa America Catalunya

‘Rapa Nui’, dirigida pel nord-americà Kevin Reynolds l’any 93, és l’últim lliurament i qualsevol cinèfil la coneix. Com sap de les cinc magnífiques peces que la precediren, iniciades amb tres signades pel clàssic Werner Herzog, formidable en la seva trilogia filmada a meravellosos paisatges de l’Amèrica Llatina sota protagonisme del seu magnètic actor de referència, Klaus Kinski. Primer, fou “Fitzcarraldo”, quina projecció davant del nostre auditori ple a vessar fou arrodonida pel comentari del llibre “Conquista de lo inútil”, sobre el diari del seu complicadíssim rodatge, a càrrec del director de cinema Isaki Lacuesta. Transcorreguts ja 28 anys des de la seva estrena, la epopeia del baró del cautxú Brian Sweeney Fitzgerald, ‘Fitzcarraldo’, no ha perdut ni un bri del seu magnetisme. Ni tampoc la mirada embogida de Klaus Kinski, actor fetitxe d’Herzog, deix de pertorbar a les audiències després de tant de temps.  El segon lliurament de “Cercant El Dorado” no li anava curt i també va obtenir idèntica resposta, amb el “no hi ha entrades” a la repetició de cartell: Herzog – Kinski. I un altre títol de reminiscències glorioses per als cinèfils: “Aguirre, la cólera de Dios”, rodada el 72. Recordaran el seu argument. En ella, de manera  literal, una expedició de conquistadors espanyols pretén trobar El Dorado sortint des de les muntanyes del Perú en direcció cap el Amazones. A partir del diari del frare Diego Gaspar de Carvajal anem coneixent les seves variades i múltiples peripècies.  A la tercera, “Cobra Verde”, pel·lícula del 87, Herzog –Kinski altre cop per tal de recrear la llegenda d’en Francisco Manoel Da Silva, el més pobre enmig dels pobre, un buscador d’or que es va convertir en bandit, va arribar a ser el traficant d’esclaus més important del Brasil i va cobrir tots els graus a l’escala social.   Després d’un salt de gairebé vint anys, sense baixar ni un centímetre el nivell de qualitat, passarem a l’estrena en la direcció d’en Tommy Lee Jones per al quart capítol de la nostra peculiar sèrie. “Los tres entierros de Melquíades Estrada” també gaudiren del suport del públic, tot i que la ficció ens traslladés al món contemporani, al Mèxic actual i a la temàtica de la frontera amb els Estats Units, on El Dorado és la morada on un cadàver ha de trobar el seu repòs definitiu. Per a les noves generacions, impressionades amb les troballes d’Internet i fenòmens com “El projecte de les bruixes de Blair”, descarregat i vist per milions de navegants en el planeta, devia resultar una paradoxa formidable topar de nassos amb “Holocausto caníbal” per comprovar de manera fefaent que, 25 anys abans, un fals documental del mateix caire ja havia posar mig món de l’inrevés. I aquest va ser, precisament, el nostre cinquè capítol a “Cercant El Dorado”, la creació de l’italià Ruggero Deodato que, el 1980, trencà motlles, provocà censures i generà amplíssima controvèrsia amb aquest fals documental sobre quatre joves que s’infiltren a la selva colombiana per tal de realitzar un reportatge sobre les tribus de la zona que, presumptament, practiquen el canibalisme. Els reporters desapareixen sense deixar ni petjada. Dos mesos després, un grup de rescat només troba el material filmat, que mostra l’aterradora experiència viscuda. I en últim lloc, tancant el bucle, ‘Rapa Nui’, el drama romàntic d’època, ambientat en 1680, en els temps previs a l’arribada dels exploradors occidentals, quan la societat indígena viu encara dividida en dues classes, els  orelles llargues, o noblesa, i orelles curtes, o treballadors al seu servei. Lluita de classes amb guerra civil inclosa i el rerefons d’una història d’amor entre noi i nois d’ambdós bàndols.  El tancament del cicle “Cercant El Dorado” compta amb la presència d’Arturo Alarcón Espinosa, també conegut al món artístic com Arturo Frontier, personatge de dilatada trajectòria, professor i músic, bàsic per a la difusió internacional de la cultura rapa nuí i de les melodies autòctones de la Illa de Pasqua.