Conduït per l'escriptor mexicà Eduardo Ruiz Sosa, i en el marc de les properes jornades La memòria dels altres, aquesta setmana s’estrena el nostre primer club de lectura on line La ficció de la memòria.
Eduardo Ruiz Sosa ha publicat els llibres de relats La voluntad de marcharse (2008), amb el que va obtenir el Premi Nacional de Literatura Inés Arredondo, i Cuántos de los tuyos han muerto (Candaya, 2019); l’elogiada novel·la Anatomía de la memoria (Candaya, 2014), per la que va obtenir la I Beca de Creació Literària Han Nefkens (que li va permetre cursar el Máster en Creació Literària a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona) i per la que va ser inclòs en l’antologia México 20 (els 20 autors mexicans menors de 40 anys més destacats de l’àmbit de la ficció i la no ficció, segons el jurat format per Guadalupe Nettel, Cristina Rivera Garza i Juan Villoro), i el llibre de cròniques Primera silva de sombra (2018).
Cuántos de los tuyos han muerto, Candaya 2019 (Relats)
Anatomía de la memoria, Candaya 2014 (Novel·la)
08/10/2020 / Biblioteca Casa Amèrica Catalunya
Recomanació setmanal: 'Eduardo Ruiz Sosa’
Cuántos de los tuyos han muerto, el seu últim llibre publicat, està construït a partir d’once relats en els que parla dels vius, dels que queden, transformant-se en testimonis de l’absència creada pels que ens han deixat.
SINOPSI
Des de la sospita que, com deia el poeta Jordi Villaronga, 'La mort no és la mort, és un mort', aquest llibre, més enllà del dol, indaga en el que la mort desperta en els vius. La necessitat de recuperar el cos dels desapareguts, els secrets que es descobreixen després de la mort, l'esvaiment d'un món, el retorn a una infància sense mites i l'exigència d'alguns per esborrar tota empremta de la seva existència, són alguns dels motius que incendien aquests relats de bellesa estranya i commovedora.
Anatomía de la memoria, la seva primera novel·la, es la història de la descomposició i recomposició dels records, de com ens aferrem al que hem perdut o, en resum, com diu un dels epígrafs del llibre, citant al poeta Guillermo Sucre, 'de com la memòria no perfecciona el passat, si no la soledat del passat'.
SINONPSI
A principis de la dècada dels setanta, al nord de Mèxic, un grup d'estudiants conegut com Els malalts va iniciar un moviment revolucionari que pretenia instaurar un nou ordre nacional. El llavors jove poeta Juan Pablo Orígenes formava part d'aquell grup. Quaranta anys després, el Ministeri de Cultura encarrega a Estiarte Salomón escriure la biografia de l'escriptor amb el propòsit de publicar, a manera d'homenatge, les seves obres completes. Serà en les converses que manté amb Salomón, quan Orígenes, enredat en el deliri de la seva pròpia memòria, descobreixi que alguna cosa en el seu passat va quedar incomplet i tornarà a recórrer els carrers de la ciutat tractant de recuperar-lo. Des del malson de la impostura, la conspiració i les traïcions, Orígenes es retroba amb aquells Malalts de la seva joventut, però el país ha canviat i altres grups de Malalats apareixen en el trajecte d'aquesta recerca: no es tracta del que el poeta i els Malalts van fer en aquells anys, sinó del que faran ara: l'Assaig de Resurrecció, el retorn de la Malaltia a país.
Revisita la biblioteca d’Eduardo Ruiz Sosa del nostre projecte Biblioteques Obertes.
