En el marc del cicle de conferències sobre la violència contra la dona "¿Per què les continuen matant?", organitzat conjuntament entre Casa de América (Madrid) i Casa Amèrica Catalunya, l'antropòloga argentina Rita Laura Segato ha ofert una ponència centrada en el cas de les dones afroamericanes i indígenes del Brasil, país on desenvolupa les seves investigacions. Segato ha iniciat la sessió amb una reflexió al voltant del racisme a la societat brasilera, racisme que en la seva opinió s'ha amagat deliberadament sota el lema nacional "Tots som mestissos" -i que les estadístiques socioeconòmiques més actuals s'encarreguen de revelar. Segons l'experta, "la no-verbalització del problema", ja sigui el racisme o la violència de gènere, és un factor clau de la seva "reproducció", i ambdós casos han estat "discursos reprimits" al Brasil.
Rita Laura Segato, antropòloga de la Universitat de Brasília, destaca la “violència moral” que pateixen quotidianament les dones afroamericanes al Brasil
Segato ha assenyalat especialment el cas espanyol com "un país amb grans índexs de violència contra la dona", però ha aplaudit les campanyes contra aquest tipus de violència com les impulsades a Espanya, ja que contribueixen a augmentar la "percepció" del problema i el "reconeixement" de les pròpies dones com a víctimes, pas previ a trobar una solució.L'antropòloga, autora entre d'altres obres de "Les estructures elementals de la violència" (2003), ha relatat les diferents experiències de treball amb dones afroamericanes i indígenes que ha portat a terme els últims anys, concloent que "en cada país o fins i tot en cada regió, la discriminació és la mateixa" encara que els elements que la desperten "són diferents".Dona, negra i... pobre?El cas de les dones afroamericanes al Brasil és, per aquest doble factor de gènere i raça, especialment preocupant. En la lluita per la igualtat racial, les dones negres queden "com parceras, companyes, sempre un pas endarrere de l'home, que lidera el moviment". En la lluita feminista, la "part visible" són les dones blanques, essent també elles les que en produeixen els discursos. Un dels fets que segons Segato marca la diferència al Brasil és que, dels relats de les dones entrevistades, emana una "forma de discriminació diferent, que té en compte la raça i el gènere però no la classe social". Segato ha posat molts exemples, com el cas d'una diplomàtica brasilera afroamericana que, allotjada en un hotel de luxe, va ser presa per prostituta. Així, ha argumentat que una de les formes de "violència social" contra les dones negres més quotidianes al Brasil és el "tractament diferenciat" –sobretot en el sistema educatiu– i la "violència moral, la que et té tot el temps en l'ull de la sospita". Cosmovisió indígenaRespecte al cas de la violència contra les dones indígenes al Brasil per part dels homes de la seva pròpia comunitat, l'antropòloga de la Universitat de Brasília ha extremat les precaucions a l'hora d'emetre judicis de valor: "és un cas que ha de tractar-se amb extrema delicadesa", ha afirmat. Valorant molt positivament el naixement d'un incipient moviment feminista impulsat per les dones indígenes, Segato ha admès tanmateix que "no es pot demanar a una dona indígena que ataqui, es rebel·li o abandoni al seu home" amb la mateixa facilitat que ho plantejaríem a una dona "occidentalitzada". "Per a les dones indígenes al Brasil és primordial mantenir l'estructura social de les seves comunitats", ha explicat, reclamant la necessitat de trobar "altres mecanismes" de canvi per contribuir a la seva lluita particular per a la igualtat de drets. La modernitat no comporta igualtatRita Laura Segato ha conclòs, a contracor, que la legislació implícita en un estat de dret no contribueix necessàriament a eradicar el mal que va impulsar la seva creació, creant un "fals marc de protecció". "¿Com és possible que ara, en la suposada era dels drets humans, en un moment sense igual en la història de la humanitat, sigui el moment de més crueltat i violència contra el cos de la dona?"A Segato no li han faltat exemples per il·lustrar la seva argumentació, sense oblidar el cas de Ciutat Juárez, tema que l'antropòloga també ha treballat en profunditat. Amb aquesta reflexió i amb la conclusió que "la societat està malalta", s'ha obert un ric diàleg amb el públic assistent. Rita Laura Segato oferirà la mateixa ponència demà dimarts, 16 de setembre, a Casa de América de Mardid.
