Amb motiu de la seva presència a Barcelona per participar al festival literari BCNegra i presentar la seva última novel·la, Tongolele no sabe bailar, l'escriptor nicaragüenc i el Premi Cervantes de Literatura, Sergio Ramírez, ha visitat la nostra entitat, on ja va estar celebrant al 2011 el nostre centenari. Amb aquest rellevant pensador, avui a l'exili a causa de la persecució que pateix pel govern de Daniel Ortega a Nicaragua, hem parlat de la seva darrera obra, de literatura, de la novel·la negra a l’Amèrica Llatina i de la difícil situació actual al seu país.
Veure video de l'entrevista a Sergio Ramírez.
18/02/2022 / Barcelona
Sergio Ramírez, Premi Cervantes: ‘A l’Amèrica Llatina no se sap on comença el bé o el mal’
Què trobem a la novel·la Tongolele no sabia ballar?
És una visió del que ha passat a Nicaragua a partir de l'abril del 2018, amb unes 400 persones mortes víctimes de la repressió. La novel·la tria fets rellevants que representen aquesta repressió com l'incendi deliberat d'una casa, amb tots els seus habitants a dins, perquè el propietari no va permetre que es col·loquessin franctiradors al terrat. O l'assalt a una església amb tots els fidels refugiats a dins.
Per què el nom de Tongolele?
Tongolele era una ballarina mexicana que causava furor a les pantalles de cinema dels anys 50. Era una estrella rumbera, d'imatge exuberant, amb un floc blanc als cabells, d'aquí el seu malnom de Tongolele. Se'm va acudir una escena en què Tongolele incita a ballar al seu amant però ell no sap ballar, és un conspirador fred i calculador, poc atractiu, amb la cara plena de cicatrius per l'acné... D'aquí se'm va acudir el títol per a la novel·la.
El personatge de l’inspector Morales, tindrà continuïtat?
L'inspector Morales és un personatge molt contemporani que s'inicia a la guerrilla per enderrocar Somoza, que després entra a la policia i que acaba com a detectiu privat. El que vagi dient la història servirà per saber si les novel·les de l’inspector Morales poden seguir endavant.
La novel·la negra a l’Amèrica Llatina
A l’Amèrica Llatina la novel·la negra és molt diferent de l'anglosaxona, on es donen per suposades les lleis, que un detingut a les 48 hores passa a un jutge... Tot això és irrellevant a l’Amèrica Llatina on domina l'arbitrarietat més que no pas l'imperi del rigor i de la llei. A l’Amèrica Llatina no se sap on comença el bé o el mal. Són elements que doten la novel·la negra llatinoamericana d'un relat polític molt fort i sense que m'interessi especialment la novel·la política sí que la novel·la negra em permet veure-la des d'un angle ideal.
Nicaragua, realitat i ficció.
A Nicaragua hi ha un règim ple de símbols esotèrics com els arbres de ferro plantats a Managua perquè representen la protecció contra el mal d’ull de la família que ostenta el poder, l'ull de Fàtima, l'estrella de cinc becs... Tot això desconcerta la realitat, però dóna elements al novel·lista per recompondre aquesta realitat a ulls del lector.
Ficcionar la realitat
Inserir personatges dins esdeveniments reals és part de la novel·la realista. Ho vaig aprendre de Guerra i Pau, de Tolstoi i de L'educació sentimental, de Flaubert. Aquesta combinació entre realitat concreta i ficció és allò que resulta tan atractiu de la novel·la realista.
Novel·lar el present
És un risc enfrontar-se a fets molt contemporanis que no se sap com resultaran. En aquests moments el novel·lista ha de fer el paper tan difícil de cronista del present. Generalment, les novel·les s'escriuen sobre el passat, parlen enrere, sobre fets consumats. Fer-ho sobre fets oberts té dificultats que cal cercar com resoldre-les. A Tongolele hi havien d'entrar aquests fets contemporanis encara que continuïn oberts.
Tongolele i l'acceleració de l'exili
Quan va sortir la novel·la la situació es va accelerar. La novel·la es va retenir a la duana i van prohibir-ne l'accés al país. Després ja va venir la persecució en contra meva i l'ordre de detenció que em va deixar definitivament a l'exili. Sabia des del principi que no era una novel·la innocent, tocava assumptes neuràlgics per al règim: despullava la repressió d'abril del 2018, que el règim ha intentat disfressar de cop d'estat, i la seva naturalesa esotèrica, la barreja de vells termes marxistes i retòrica antiimperialista amb una retòrica esotèrica, de símbols màgics, cosa que és molt atractiva per a un novel·lista.
Temor a un exili llarg
Dependrà de quant duri el règim, que està acorralat internacionalment, sense opcions internes, i que se sosté exclusivament per la repressió policial i paramilitar. No té capacitat de maniobra, com s'observa als judicis sumaris que se celebren dins de les presons contra els 150 presos polítics a quals van condemnant dos al dia... Ortega va pensar que amb els ostatges de tanta importància política i social que havia agafat podria negociar amb Europa, els Estats Units i el Canadà perquè aixequessin les sancions contra ell i la seva família i que legitimessin el resultat de les eleccions fraudulentes de l'any passat. Res d'això no va passar i va haver de fugir endavant tot exacerbant la repressió.
Centroamérica Cuenta, un festival a l'exili
Centroamérica Cuenta també va exiliar-se. A Nicaragua les dificultats van començar quan vam convidar un periodista de Charlie Hebdo a qui Ortega va impedir-ne l'entrada al país, imagino que per imposició d'alguns dels règims musulmans radicals amb què té relacions com ara l'Iran. Ens vam adonar que estàvem perdent l'espai de pluralitat d'escriptors i de pensament a qual hi aspiràvem. Vam haver de migrar a Costa Rica i el següent va ser virtual a causa de la pandèmia de la Covid. Aquest any serà a Guatemala i els propers estan programats a Panamà i República Dominicana mentre no puguem tornar a Nicaragua. La nostra aspiració amb aquest festival és que la identitat cultural de Centreamèrica repercuteixi cap a fora i que la regió es converteixi en punt d'atracció de la literatura en castellà.
