L'exvicepresident de Nicaragua i escriptor Sergio Ramírez està a Barcelona amb motiu de la publicació del seu últim llibre, “La fugitiva” (Editorial Alfaguara) i no ha dubtat a sumar-se a la commemoració del centenari de Casa Amèrica Catalunya protagonitzant, en conversa amb la periodista Eva Peruga, la xerrada “Cultura i democràcia a l’Amèrica Llatina”. Allunyat de la política des del 1996, quan el Moviment de Renovació Sandinista que liderava va fracassar en les urnes “i vaig comprovar que tenia més lectors que electors”, Ramírez ha subratllat la seva preocupació pels “fenòmens anormals” a Llatinoamèrica de presidents que es volen “eternitzar en el poder”. “La democràcia ha de crear riquesa i distribuir-la de forma equitativa. Sinó, no serveix per res”, ha afirmat.
Sergio Ramírez, exvicepresident de Nicaragua i escriptor: “La democràcia ha de crear riquesa i distribuir-la equitativament. Sinó, no serveix per res”
Autor d'una vintena de llibres i professor ‘honoris causa’ en diverses universitats, Ramírez és un dels pensadors de referència a l’Amèrica Llatina. Protagonista en primera persona de la revolució sandinista a Nicaragua, fa quinze anys que no parla amb el president del país, Daniel Ortega, de qui va ser la seva mà dreta, com a vicepresident, entre el 1984 i el 1990. “La sandinista, com tota revolució, va ser molt juvenil i fresca. És una idea nefasta per a aquesta revolució intentar mantenir-se en el poder amb 98 anys d'edat, com ha proclamat Ortega”, ha reflexionat. I, encara que ha matisat que “només em puc ficar en el cap d'un dictador com a novel·lista”, ha apuntat que “eternitzar-se en el poder és un vici polític que té a veure amb la persona i no amb les ideologies”. “Fenòmens anormals”Segons el parer de Ramírez, aquesta eternització en el poder, al costat dels fraus electorals –“és essencial eliminar-los”, ha subratllat–, són els principals obstacles en el camí a la democràcia d'Amèrica Llatina. Traves acompanyades de “fenòmens anormals” com els governs matrimonials que en el cas d'Ortega i la seva esposa ha suposat “el repartiment del poder al 50%”. “És un endarreriment cap a la corrupció i el nepotisme”. En aquest sentit, Ramírez també s'ha referit a la decisió de la Cort Suprema d'anul·lar l'article 147 de la Constitució nicaragüenca que expressament prohibia un tercer mandat presidencial, fet que ha possibilitat que Ortega opti a la reelecció en les eleccions de novembre. “La Cort Suprema va declarar inconstitucional a la pròpia Constitució. És un acte arbitrari i autocràtic que no té res a veure amb la revolució”, ha manifestat. “Democràcia es una paraula de museu. Quan envelleixen, les paraules perden els seu significat inicial. Avui, a democràcia se li afegeix sovint “popular”, el que es una redundància. O “socialisme del segle XXI”, amb la qual cosa adopta un vessant demagògic”, ha dit. Desigualtat i educació L'escriptor també ha reclamat que el 10% del Producte Interior Brut (PIB) d'Amèrica Llatina es destini en educació per aconseguir el desenvolupament del continent “més injust del món” amb el repartiment de riquesa més desequilibrat. “A Nicaragua, el 38% de la població sobreviu amb dos dòlars al dia i una tercera part del milió i mig d'escolars no van a classe”, ha recordat per proclamar: “La democràcia ha de crear riquesa i distribuir-la de forma equitativa. Sinó, no serveix per res”. Com a fars llatinoamericans d'aquest horitzó, Ramírez ha citat el Brasil,“on milions de persones han sortit de la pobresa”, i les “mesures efectives d'anivellació social” a l’Uruguai. Masclisme a NicaraguaExpressament requerit per Eva Peruga, Defensora de la Igualtat de El Periódico de Catalunya, sobre la situació de la dona a Nicaragua, Ramírez ha dibuixat un panorama desalentador. “La revolució sandinista no va resoldre el problema del masclisme. Nicaragua és una societat rural i patriarcal, amb dret de pernada. Cada dia hi ha violacions de pares a filles. I les mares són les primeres defensores dels seus marits violadors perquè la dona viu sota el xantatge del salari de la seva parella”. “És trist que a Nicaragua a tothom tant li fes l'acusació contra Ortega de violació de la seva fillastra i que s’arxivés la causa en només 24 hores. La defensa d'Ortega per la seva esposa no és cap novetat allà”. Els intel·lectuals i el poder Finalment, preguntat sobre aquest tema per l'auditori, Ramírez s'ha referit a les passades aspiracions polítiques de l'avui premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa. “Mai hauria estat millor president (del Perú) que escriptor. Va perdre en bona hora”. L'exvicepresident de Nicaragua també ha deixat clar el seu futur immediat en el terreny polític: “Els intel·lectuals sempre hem perdut la batalla davant els militars a Amèrica Llatina”.
