“La prevalença dels crims i les amenaces contra periodistes a Colòmbia han conduït, de manera gradual, a la interiorització d'un esperit intimidat, que ha fet que molts informadors i reporters, a vegades gairebé sense adonar-se’n, sense tenir-ne consciència clara, s'autocensurin. (No només els periodistes colombians han interioritzat la intimidació: també el ciutadà comú tem, esquiva, es retreu d'opinar sobre moltes coses. Així, una lectora del diari El Tiempo de Bogotà escrivia, a propòsit d'una columna sobre aquest tema: “…fa pocs anys, un senyor espanyol, al cap de poc temps d'arribar a Colòmbia, em va dir: "la gent té molta por aquí, això es nota". (A la imatge, Bernardo Gutiérrez i la directora de MPP, Gloria Ortega, durant una intervenció al Col·legi de Periodistes de Catalunya)
Sèrie “Colòmbia i el periodisme”, per Bernardo Gutiérrez, de Medios para la Paz: “La informació a Colòmbia, sota el jou de la intimidació” (VIII)
“La prevalença dels crims i les amenaces contra periodistes a Colòmbia han conduït, de manera gradual, a la interiorització d'un esperit intimidat, que ha fet que molts informadors i reporters, a vegades gairebé sense adonar-se’n, sense tenir-ne consciència clara, s'autocensurin. (No només els periodistes colombians han interioritzat la intimidació: també el ciutadà comú tem, esquiva, es retreu d'opinar sobre moltes coses. Així, una lectora del diari El Tiempo de Bogotà escrivia, a propòsit d'una columna sobre aquest tema: “…fa pocs anys, un senyor espanyol, al cap de poc temps d'arribar a Colòmbia, em va dir: "la gent té molta por aquí, això es nota".A Colòmbia, s'informa de manera a vegades selectiva, tenint cura de no ofendre certs personatges, siguin ells del govern, de les classes econòmiques al poder, o dels grups armats, cuidant-se de no penetrar en certes situacions que podrien ofendre poderosos interessos, més o menys dient-se allò que “això és millor no moure-ho”. Aquesta auto-intimidació ha afectat també el llenguatge periodístic. Moltes paraules que descriuen clarament un fet, un crim, una situació, són substituïdes per eufemismes, per evasives. Se suavitzen terminologies que descriuen certes situacions perquè no tinguin tant impacte. Camuflatge de la realitatPer exemple, al llenguatge de la ràdio i dels noticiaris de la televisió, la paraula “assassinat” se substitueix moltes vegades per “ajusticiament”; quan es descriuen circumstàncies que envolten morts causades per la guerrilla, o pels paramilitars, o per forces de l'estat, s'utilitza el terme “l'incident”. Quan s 'ha massacrat un grup de persones a boca de canó i amb indefensió, els mitjans diuen moltes vegades: “van rebre un tret de gràcia”. Quan les guerrilles diuen haver matat a algú, es parla de “execució”; quan es refereixen als segrestats, els denominen “retinguts”. Un segrest massiu en una carretera rep el nom de “pesca miraculosa”. De tot això, i de molt més, es fan ressò els mitjans de comunicació, a vegades per ignorància del llenguatge, a vegades per temor,;en tot cas, sempre intimidats.Citant la periodista Malén Aznárez, antiga Defensora del Lector del diari “El País” de Madrid, en la seva columna de comiat al deixar el seu càrrec en el diari, apareguda el 25 d'Abril de 2004, diríem amb ella: “Les paraules, ja se sap, no són innocents, i com les armes -són, al cap i a la fi, un altre tipus d'armes-, les carrega el diable. El llenguatge les ha utilitzat al llarg de la història per construir ideologies, discriminacions, desqualificacions, privilegis i recompenses. Potser per això, sabedors de la seva importància, els lectors disseccionen i poleixen les paraules que utilitzem i també discrepen del seu ús i significats. És una cosa que demostra com estan de vius. ... Els periodistes han d’anomenar les coses pel seu nom, sense caure en els eufemismes impostos per determinats grups …”.Amb la condició que tenen molts dels nostres països de –com dir-ho– colonitzats, mimètics..., als mitjans colombians es donen avui fenòmens informatius i ideològics que són un fidel reflex del que ha estat succeint amb els mitjans d'informació nord-americans. També a Colòmbia s'ha adoptat un nou llenguatge per informar al consumidor de notícies, al públic lector. Noves paraulesEl canvi en el lèxic que des de l'11 de setembre de 2001 es va entronitzar en els mitjans nord-americans ha penetrat, de manera lenta però segura, en el periodisme al nostre país, i ja forma part del bagatge dels periodistes locals. Situació que, unida a l'autocensura ja existent des de fa temps, i que descrivíem abans, ha estat conformant un nou llenguatge, que no és molt obvi, no només gramatical i prosòdic, sinó també mental, espiritual. A la interiorització de la intimidació, que a Colòmbia és un dels pilars existencials del periodisme, s'ha sumat aquesta irrupció del nou llenguatge, com una espècie de “newspeak” orwel·lià que ha esdevingut prevalent en gairebé tot l'exercici professional al país. Prenguem per exemple el terme “terrorista”, que pràcticament mai s 'havia usat històricament a Colòmbia per descriure els guerrillers, ni per descriure les accions dels grups guerrillers. En incorporar-se al lèxic informatiu de manera diguem absolutista, s'ha desdibuixat així, d'un cop de ploma lingüístic, tot el fenomen del conflicte colombià, que és, no hi ha dubte, una resultant de moltíssims anys d'interrelacions socials inequitatives, injustes, destructives i de degradació gradual dels grups que en un principi reaccionaven davant les inequitats socials al nostre país i que han anat derivant de mica en mica cap a complexes formes de violència organitzada, sota la coberta del narcotràfic, i han anat adoptant, a més, maneres de finançar-se com ara l'extorsió, el segrest massiu i la penetració corruptora en molts sectors de la societat.
