“En una observació més detinguda, la imatge de Colòmbia es transforma, en lloc de la d'un país amb una unitat econòmica i social, en la de diversos països, en diversos entorns socials, històrics, econòmics, i fins i tot racials. Colòmbia és en realitat molts països. I aquesta característica, que la majoria de les nostres classes dirigents no reconeix sinó parcialment, que és una cosa que no ha identificat mai en la seva complexitat i importància, excepte a un nivell anecdòtic i gairebé paternalista, produeix aleshores un escenari segur perquè els actes de poder d'aquestes classes dirigents, i fins i tot les seves bones intencions, que també a vegades les tenen, es perdin en un mar de desorientació, inefectivitat i corrupció”. (A la imatge, Gloria Ortega, directora de Medios para la Paz (MPP) i Bernardo Gutiérrez, als estudis de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona on van ser entrevistats amb motiu de la concessió a MPP del Premi Internacional Catalunya a la Llibertat d’Expressió)
Sèrie “Colòmbia i el periodisme” per Bernardo Gutiérrez, periodista de Medios para la Paz: “Colòmbia, moltes realitats en un sol cos” (II)
"En una observació més detinguda, la imatge de Colòmbia es transforma, en lloc de la d'un país amb una unitat econòmica i social, en la de diversos països, en diversos entorns socials, històrics, econòmics, i fins i tot racials. Colòmbia és en realitat molts països. I aquesta característica, que la majoria de les nostres classes dirigents no reconeix sinó parcialment, que és una cosa que no ha identificat mai en la seva complexitat i importància, excepte a un nivell anecdòtic i gairebé paternalista, produeix aleshores un escenari segur perquè els actes de poder d'aquestes classes dirigents, i fins i tot les seves bones intencions, que també a vegades les tenen, es perdin en un mar de desorientació, inefectivitat i corrupció.
Colòmbia, històricament, durant la colònia i durant aquests últims dos-cents anys de republicanisme, ha estat regida des de l'altiplà, seient de Bogotà, a 2.600 metres d'altura, on la pressió d'oxigen és menor que la que hi ha al nivell del mar (i no sabem si aquesta característica afecta el funcionament de les neurones del cervell dels polítics), i a centenars de quilòmetres de la costa marítima més pròxima. En una primera fase de la seva història, durant els tres segles de la colònia espanyola, va ser regida per funcionaris enviats des de la llunyana Espanya, i a partir de l'inici del S. XIX ha estat governada per criolls hereus del derrotat poder espanyol.
No cal fer un gran esforç d'imaginació per comprendre quina classe de mentalitat es formava en aquesta capital anomenada Santa Fe de Bogotà, situada en un aïllat i llunyà altiplà, envoltada d'immenses muntanyes, lluny del mar i dels ports, i per tant lluny d'una visió imaginada on el món seria més gran que el que es veia en els seus carrers empedrats i polsegosos, i en les hisendes pròximes.
En aquesta capital, el clergat i les reduïdes classes de propietaris i governants rumiaven en la seva soledat provinciana teories de la societat i del poder que projectaven –a vegades il·lusòriament– sobre vastes regions de l'antiga Gran Colòmbia, república que en un moment del seu primer segle de vida va arribar a ser tres vegades l'extensió d'Espanya, i que en poques dècades va perdre gairebé una tercera part del seu territori original, precisament per la inacció i la indiferència dels dirigents criolls que vivien aïllats en aquest presumptuós altiplà, sense adonar-se de la grandesa ni de la complexitat del territori heretat de la dominació espanyola.
Fins i tot ara, a pesar del progrés en les comunicacions aèries i terrestres, no és fàcil ni ràpid, per a la majoria de la gent, anar d'un lloc a un altre del país, i molt menys viatjar a l'estranger. Algun estudiós colombià de la formació nacional ha dit que la història del nostre país hagués estat una altra si la capital de la nació s’hagués situat en alguna de les ciutats a ribes del Carib, i no en aquest ennuvolat i fred altiplà mediterrani on es va fundar Bogotà. A la vora del mar –deia– l'esperit està més obert al món exterior, són més amplis els horitzons, mentre que en els altiplans freds de l'interior el pensament es tanca en si mateix, alhora que els núvols i el fred permanent –al nostre país tropical no hi ha estacions–- obliguen els cossos i les ments a recollir-se en la protecció de les seves cases, a tancar-se dins de quatre parets, i no necessàriament de manera figurada.
Potser en aquestes característiques antinómicas resideixi una de les raons de la conflictiva vida actual colombiana, la tragèdia de la violència, de la segregació entre sectors de la societat, del creixent bretxa entre els quals posseeixen i els que estan desposseïts, cada vegada més lluny de alcanzar els elements per aconseguir una vida mitjanament digna i feliç. Com anotàvem abans, les nostres classes dirigents, els conductors de la nostra societat (competents o incompetents, maliciosos o corruptes, homes de bé o delinqüents, que de tot hi ha) veuen a la nostra societat com si fos un sol cos, ignorant aquestes fractures, aquests abismes existents entre les regions de la identitat colombiana. És com seure a una taula on els plats estan dispersos per les altres taules del restaurant, i creure que el plat que tinc davant meu és tot el sopar".
