Finalment, la bella iniciativa literària es va fer real i la llarga i complexa organització empresa des de Casa Amèrica Catalunya i el Grec Festival de Barcelona contribuí a realçar la Diada de Sant Jordi del 2010. A las onze de la matí, un actor que recreava la figura del “Libertador de América”, Simón Bolívar, conqueria el preciós pati del Museu Frederic Marès per a permetre la lectura ininterrompuda de “El General en su laberinto”, la novel·la de Gabriel García Márquez que narra i recrea els últims mesos a la vida del mitificat heroi llatinoamericà, commemorat just ara, quan Argentina, Mèxic, Xile, Colòmbia i Veneçuela celebren el Bicentenari d’una Independència en la que Bolívar resultà peça bàsica.
23/04/2010 / Barcelona
Simón Bolívar pren la veu de 80 voluntaris i la lletra de Gabo en la lectura ininterrompuda de Sant Jordi
A ritme de tres pàgines i set minuts per lector, aquesta petita epopeia es perllongava fins passades les vuit del vespre. Havia d’arrencar bé i ho va fer de manera perfecta gràcies a Lluís Soler, aquest actor prou conegut de l’escena catalana i dels telespectadors de les produccions teatrals de TV3. La veu greu, pausada, la preciosa entonació d’en Soler sonà meravellosa per a les primeres frases d’en García Márquez. Quasi podies veure “las antiparras de cristales cuadradas” que emprava el general a la seva decrepitud, mentre el públic, assegut en aquestes 86 cadires ben alineades al voltant de la bufona font centrada al pati de tarongers, es familiaritzava amb que Bolívar era “ambidiestro natural”. Després de la dicció solemne i grata d’en Lluís Soler, va prendre relleu la cònsol de Colòmbia a Barcelona, Juana Inés Díaz Tarfur, per a delitar-nos d’altra manera amb aquest suau accent de la terra de l’autor, d’esses quasi arrossegades per a situar el dormitori de Bolívar en la seva fugida, segons descriu el literat, “guardado por edecanes de guardia jugando a las cartas”, acompanyat Bolívar per la seva amant “Manuela, que fumaba una cachimba de marinero”. Per la veu tènue i melodiosa de la cònsol, vam saber ja per on aniria la trama: Bolívar, camí de l’exili, conscient dels atemptats que altres conspiraven contra ell per tal de trencar el seu desig d’agafar un veler a Cartagena de Índies, camí d’Europa. La història, no ha la recreació del Nobel de Literatura, ens confirma que el seu desig mai no va arribar a veure’s complert. Però això son ja figues d’un altre paner... Deu dies abans de Sant Jordi ens vam veure obligats a tancar la llista dels 80 voluntaris participants en la lectura ininterrompuda. La relació incloïa figures conegudes i anònims amants de la literatura. Entre els primers, escriptors (Màrius Serra, Jordi Coca, Toni Puntí), gestors culturals (el director del Grec, Ricardo Szwarcer o Jordi Martí), periodistes (Olga Viza, Pitu Abril, Pere Cullell, Xavier Graset), actors i actrius (Txe Arana o integrants de l’equip del mateix Grec), personal del cos consular de Mèxic i Colòmbia i creadors de diversos sectors (Pep Bou, Frederic Amat). Cal esmentar la participació, mitjançant l’enregistrament en vídeo, dels actors José Sacristán i Héctor Alterio, així com la lectura que algunes persones invidents realitzaren en mètode Braille de passatges de l’obra.
