Pere Bosch i Gimpera, Josep Maria Cruxent o Juan Comas Camps són els noms d’alguns dels arqueòlegs catalans que, fugint del règim franquista a la fi de la guerra civil espanyola, el 1939, es van instal·lar a països llatinoamericans com Mèxic o Veneçuela per continuar la seva tasca professional des de l’exili. Avui dimarts han començat a Casa Amèrica Catalunya les jornades internacionals “L’arqueologia catalana a Amèrica. Exili i compromís”, que tenen com a objectiu aprofundir en el coneixement i fomentar el debat sobre el paper de l’arqueologia catalana a l’Amèrica Llatina i la seva repercussió tant en l’àmbit acadèmic com social. Organitzades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la institució Milà i Fontanals i l’entitat Icones, les jornades reuniran durant dos dies a una desena d’experts que també analitzaran la situació actual dels projectes arqueològics catalans a l’Amèrica Llatina.
S'inicien a Casa Amèrica Catalunya les jornades dedicades a la tasca dels arqueòlegs catalans exiliats a l’Amèrica Llatina
Les ponències d’avui dimarts han començat amb la intervenció del Dr. Jordi Cortadella (UAB) sobre “les causes de l’exili” de l’escola catalana d’arqueologia, per després centrar-se en el treball dels arqueòlegs catalans a Mèxic, amb les participacions de les doctores Mari Carmen Serra Puche (Universidad Nacional Autónoma de México – UNAM) i Yoko Sugiura (UNAM), qui ha parlat sobre “El magisteri de Bosch i Gimpera a Mèxic”. Ferran Cabrero (UAB/Icones) ha introduït la figura de Josep Maria Cruxent, pioner de l’arqueologia a Veneçuela. Demà, la taula rodona abordarà les relacions de l’arqueologia catalana i iberoamericana, amb intervencions de Pedro V. Castro Martínez (UAB), Assumpció Vila (CSIC), Raquel Piqué (UAB), Jordi Estévez (UAB), José Oliver (Institute of Archeology – UCL) i Lluís Abejez (Universitat de Barcelona – UB). Consulteu el programa complet de les jornades a la secció “Agenda” de la pàgina web de Casa Amèrica Catalunya (www.americat.net).
