Nova sessió del cicle Científiques pel Medi Ambient en què el biòleg Àlex Richter-Boix ha conversat amb l'enginyera forestal peruana Tatiana Espinosa sobre la situació actual dels boscos a la regió amazònica. “És molt, molt greu. L'Amazònia està arribant al punt de no retorn, al col·lapse. És vital i urgent aturar la destrucció dels boscos del planeta”, ha emfatitzat l'experta, que juntament amb altres dones lidera una plataforma de conservació d’arbres grans a l'Amazònia peruana.
Veure vídeo íntegre de la sessió Científiques pel Medi Ambient. El Bosc, amb Tatiana Espinosa i Àlex Richter-Boix.
18/11/2021 / Barcelona
SOS dels boscos amazònics: 'Estem matant la gallina dels ous d'or'
Cada dia al Perú són talats 504 shihuahuacos, arbres de magnitud colossal la vida mitjana dels quals és de 600 anys. Aquesta desforestació equival a la destrucció del terreny ocupat per 1.150 estadis de futbol. Un fet quotidià al Perú, el segon país amazònic del món després del Brasil. L’any 2020, el Perú va batre el seu rècord de desforestació. Al veí Brasil, als darrers 10 anys s'ha registrat un increment del 240% en pèrdua de boscos.
“És vital i urgent aturar la destrucció dels boscos del planeta i recuperar el vincle amb la vida, amb la natura. Som a la sisena extinció massiva, provocada aquest cop per l'ésser humà. Ens estem autodestruint, a nosaltres i a la majoria de les espècies”. És la veu d'alarma de Tatiana Espinosa, enginyera forestal peruana que treballa des de fa 15 anys defensant els boscos de l'Amazones, tasca per la qual ha estat amenaçada i també reconeguda amb el premi Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award.
Punt de no retorn
“L'Amazònia està assolint el punt de no retorn, el col·lapse. Amb la desforestació i el canvi climàtic, si deixa d'emetre aigua, també deixarà de funcionar com a aire condicionat per a aquesta part del planeta”, ha explicat tot recordant que un arbre gran de la regió pot generar fins a 1.000 litres d'aigua al dia.
"Si continuem desforestant l'Amazònia, ciutats com Lima, Bogotà o La Paz es quedaran sense aigua", ha afegit.
Tatiana Espinosa és rotunda: "Depenem de la salut dels boscos i necessitem uns boscos que a més d’existir no es degradin", ha assenyalat en al·lusió a l'impacte de l'activitat d’obtenció de fusta a l'Amazones. L'activista i la seva organització ARBIO centren els seus esforços actuals en la conservació del shihuahuaco, arbre gegant endèmic de la regió, la fusta del qual és molt valorada per a l'elaboració de parquet. La Xina acapara actualment el 75% de la demanda d'aquest producte.
Monuments naturals
“Els shihuahuacos són monuments naturals. Poques espècies tenen tanta alçada a més de fer d'hàbitat d'espècies com les àguiles, els guacamais, els lloros... Estan units per grans xarxes subterrànies d’arrels i fongs i connecten i comparteixen informació -com una xarxa neuronal- amb els arbres més joves als quals ajuden d’aquesta manera en el seu desenvolupament. Talant-los estem eliminat un rol clau als boscos amazònics”, ha manifestat.
Àlex Richter-Boix ha recordat que la desforestació posa en perill més de 10.000 espècies vives. Tatiana Espinosa ha precisat que només a la copa d'un arbre gran amazònic hi habiten unes 5.000 espècies diferents d'insectes.
Preguntada per Richter-Boix sobre la possibilitat d'establir un sistema de reforestació per parcel·les a 20 anys vista similar al que es du a terme a Suècia, Espinosa ha afirmat que les característiques biològiques dels shihuahuacos la impossibiliten: “Creixen molt lentament i en aquests 20 anys amb prou feines ho farien en 2 centímetres”, ha dit per lamentar tot seguit que “no hi ha informació sobre les espècies de fusta dura que s'estan tallant. Estudiem els arbres com un producte i no pas com un ésser viu”.
I si bé la tala d'aquests arbres enormes és legal, l'enginyera forestal ha deplorat el silenci de les autoritats sobre la seva protecció, inacció que atribueix a la gran pressió de la indústria de la fusta. “Estem a costa de les demandes de la indústria. En talar els arbres grans matem la gallina dels ous d'or”.
Més informació:
La tala de boscos posa en perill la supervivència de tot l’ecosistema, per Anna Cuatrecasas.
