Casa Amèrica Catalunya presenta el dilluns, 14 de desembre, el documental “The Illusion”, premiat a l’última edició del Festival de Cinema de Berlín (‘La Berlinale’), a la seva secció de curtmetratges. “La il·lusió”, amb una durada de 24 minuts, és l'òpera prima de la jove cineasta cubana Susana Barriga, de 27 anys, curulla d’elogis a Alemanya gràcies a aquesta creació, que ultrapassa els límits culturals per entrar en els sociològics, el retrat familiar i la tensió política generada per la situació viscuda al país caribeny en el decurs de les darreres dècades.
11/12/2009 / Barcelona
“The Illusion”, o la cicatriu social cubana convertida en documental de gran nivell
Susana Barriga va arribar a Londres a la recerca del seu pare, al que va deixar de veure quan gairebé era una nena que arribava a la pubertat. Ell, un revolucionari de primera hora, va abandonar Cuba camí de l’exili anglès sense mirar enrere. La seva filla arriba a Europa i enregistra l’experiència en càmera oculta. Durant la promoció del curtmetratge a La Berlinale, Barriga va explicar així la formidable vivència personal: “Òbviament, es tracta d’una pel·lícula molt íntima i encara està sense acabar. Sóc de les que crec que el cinema tracta de la vida i jo encara tinc molt encara per resoldre, no amb el cinema sinó amb la meva família. El meu pare no sap que el vaig filmar”. Amb cert regust agre, Susana confessa que la seva primera intenció passava per crear un film sobre “la felicitat”, però el desig se’n va en orris aviat, ja en els primers fotogrames, quan el seu progenitor, un home ja madur, li pregunta desconfiat si de veritat és una de les filles que va deixar a Cuba: “Ensenya’m el teu passaport”. A partir d’aquí, continua el recel de l’ex revolucionari: “Aquí he aconseguit certa tranquil·litat i tu has vingut a fastiguejar-la. Els funcionaris cubans a Londres ja saben o sabran que ets aquí. Ves-te’n. Canvia de cognom. Oblida’m. Soc un malvat. Només tornaré a Cuba quan hi hagi democràcia”."No m’esperava que tanta gent veiés la meva pel·lícula a Berlín. La vaig fer sola i va ser molt important per a mi, per negatiu que fos el meu retrobament amb el meu pare”, va dir Barriga.Susana, en el film, comenta al seu pare que la seva pròpia germana va morir fa anys, que la seva única pretensió consistia en prendre’s una pizza a Londres amb ell i que, al negar-se a rebre-la a causa de la seva paranoia, l’envia de tornada cap a “la desmemòria”. Tot un retrat de la tensió, de la cicatriu social cubana personalitzada en una família, dues persones, el retrat d’un temps i el pes d’una ideologia.
