Casa America Catalunya

Tot per decidir a la segona volta al Perú “No es pot descartar res en les eleccions que se celebren avui al Perú. L’única cosa segura és que hi haurà una segona volta per a dos dels fins a quatre candidats amb opcions de disputar la presidència. La perplexitat podria arribar en el cas que, si es confirmessin les últimes enquestes, els elegits fossin finalment Ollanta Humala i Keiko Fujimori. L’aplaudiment entusiasta dels mercats a la política econòmica d’ Alan García no mereix el mateix grau de satisfacció per part d’amplis sectors de la població que han quedat exclosos de la dècada de més generació de riquesa dels últims 70 anys; allò que han definit com a «paradoxa del creixement infeliç». D’aquí vénen els ajustats percentatges entre els quatre candidats principals.   Les excel·lents dades econòmiques només han arribat per reforçar una part de la classe mitjana, sense que els sectors més oblidats de la societat peruana hagin percebut l’evident enlairament del país. S’han prioritzat les inversions en infraestructures però s’han deixat de banda les polítiques socials que poguessin influir en la reducció de la distància entre rics i pobres.  A les zones rurals la pobresa va augmentar. Les viles misèria continuen formant part del dur paisatge de Lima. Tot això malgrat que les dues últimes presidències d’ Alejandro Toledo i Alan García han aportat un creixement sostingut anual d’un 5%, fins a arribar el 2010 a un 8,7% del PIB amb una previsió per a aquest any d’un 7%. El futur Govern es trobarà amb un Estat amb enormes reserves per gestionar. Aquest positiu balanç amb creixement sostingut que viu el Perú tampoc ha servit, aquesta vegada, en una conjuntura de bonança, perquè s’hagi produït un repartiment més equitatiu de la riquesa generada.   Fort correctiu  Ollanta Humala sembla haver après del fort correctiu que va partir el 2006 quan en la segona volta va perdre enfront d’un ressuscitat Alan García . Compromès a reformar a fons aquella Constitució del 1993 que va dictar Alberto Fujimori , Humala ha moderat tant el seu discurs que ha arribat a assegurar que no canviarà el model liberal vigent o que «el model veneçolà no s’aplicarà al Perú». A l’altre extrem, Keiko Fujimori , filla del convicte Alberto Fujimori , condemnat a complir 25 anys de presó per delictes de lesa humanitat i corrupció, s’enorgulleix de la presidència del seu pare. És més, el considera «el millor president de tota la història del Perú». El 2006 va ser la diputada que va obtenir el nombre de vots més gran i ara el seu partit serà, amb tota seguretat, la força política amb més congressistes.   L’expresident Alejandro Toledo ha anat de més a menys en aquesta campanya electoral. Fa un mes era vencedor segur. Avui lluita per no quedar fora de la segona volta resant a Déu en una església evangelista per poder sobreviure als pronòstics. Tot i això, si Toledo arribés a disputar la presidència, passaria a ser el favorit. El qui més l’ha perjudicat és qui va ser el seu ministre d’Economia, Pedro Pablo Kuczynski , el candidat de les classes acabalades i de la banca internacional, amb qui Toledo disputa una franja d’electorat comuna decisiva perquè tots dos puguin quedar fora. Si Kuczynski passés el tall i s’hagués d’enfrontar a Humala , la polarització extrema estaria servida. La volatilitat del vot, la corrupció, l’atomització de candidats i l’apatia, comd’un 7%. El futur Govern es trobarà amb un Estat amb enormes reserves per gestionar. Aquest positiu balanç amb creixement sostingut que viu el Perú tampoc ha servit, aquesta vegada, en una conjuntura de bonança, perquè s’hagi produït un repartiment més equitatiu de la riquesa generada. Que precisament siguin aquests dos els que apareguin avui com a favorits per disputar-se el triomf final en una segona volta resulta aclaridor. L’apatia s’ha installat en unes eleccions en què tot apareix contaminat pel passat sense novetats per al futur".