La sessió 20N, 45 anys després va posar punt i final a Les jornades La Memòria dels Altres sobre Memòria Històrica i Cultura de Pau organitzades per Casa Amèrica Catalunya. Moderats per Rubén Chababo, director del Museu Internacional per a la Democràcia d'Argentina, Isabel Piper, doctora en Psicologia Social; Emilio Silva Barrera, sociòleg i fundador de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH. Espanya), i Jordi Font, historiador i director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, van debatre sobre processos de transició política d'una dictadura a la democràcia com els d'Espanya i Xile i la seva afectació en la Memòria Històrica. I no pas per bé, ja que en tots dos casos aquesta matèria va quedar "sota la catifa".
Veure video de la sessió 20N, 45 anys després.
01/12/2020 / Barcelona
Transicions polítiques a Espanya i Xile: L'oblit i la desmemòria com a estratègia
Emilio Silva Barrera ha explicat que ell "és producte d'allò que la Transició espanyola no va voler afrontar". Net de desapareguts republicans, fa 20 anys va aconseguir exhumar els cossos dels seus avis i a continuació, arran la desatenció de l'Estat, va impulsar l'ARMH per ajudar altres famílies en situació similar, doncs s'estima que al menys uns 100.000 cadàvers de represaliats durant la guerra civil continuen en cunetes i fosses comunes escampades per tot el territori.
"Espanya es va dedicar a exportar arreu del món que ho tenia tot resolt quan en realitat el camí a seguir era la impunitat, escombrar-ho tot sota la catifa. Això de la "Transició exemplar" és terrible, s'ha venut un model que no té res a veure amb la realitat", s'ha lamentat Silva. El sociòleg ha subratllat que al franquisme hi va haver una infinitat de violacions de drets humans en al·lusió a episodis aliens a la repressió violenta dels dissidents polítcs i ideològics com ara l'administració de les vacunes contra la poliomielitis només a fills de les classes dirigents, les teràpies de xoc a lesbianes i homosexuals o els robatoris de nounats per donar-los en adopció a famílies afins al règim.
Al respecte, l'historiador Jordi Font ha manifestat que la Transició espanyola va ser el resultat de les negociacions de les forces que la van fer, de manera que lluny de qualificar-la de "modèlica" o "no modèlica" la va definir com a “conjuntural”: "Cap dels contendents tenia la força suficient per imposar-se i l'antifranquisme es va veure obligat a fer moltes concessions com deixar de costat a les desenes de milers de morts que exigien restituci ". "Arrosseguem les seqüeles d'un pecat original", ha afegit.
Emilio Silva ha recordat que les víctimes del franquisme han acudit a un jutjat de l'Argentina per iniciar una querella emparats per la justícia universal ja que la Llei d'Amnistia del 1977, votada també per l'esquerra espanyola, impedeix investigar i jutjar aquests fets en Espanya. "Quan acaben les dictadures, comencen a treballar els organitzadors de l'oblit", ha citat Silva al poeta argentí i Premi Cervantes Juan Gelman. I com a prova de la mandra amb la qual la justícia espanyola afronta les exhumacions dels cadàvers dels desapareguts, ha assenyalat que el 98% dels jutges no van a inspeccionar les fosses comunes que es localitzen malgrat que l'actual Llei de Memòria Històrica els obliga a fer-ho.
Sobre el cas de Xile, Isabel Piper ha apuntat que la Transició a la democràcia va actuar com a "dispositiu de pacificació" assentat en la màxima de "no remoure el passat" i l’ús de la politització extrema com amenaça, tot instrumentalitzant "la memòria del dolor": "Si ho remenes, acabarem en un altre cop", ha explicat per refirirse a l'espasa de Dàmocles del sagnant aixecament militar del 1973 amb el qual el general Pinochet va enderrocar el govern legítim de Salvador Allende. Un model de transició a la democràcia al qual posarà punt final la nova Constitució que superarà l'actual, redactada sota la tutela de Pinochet. Així ho han refrendat els xilens a les urnes després de protagonitzar massives manifestacions que van obligar al president dle país, Sebastián Piñera, a iniciar a contracor el procés constituent. "Els recents aixecaments socials a Xile demostren justament com de viva està la Memòria al país", ha destacat Isabel Piper.
De retorn aal cas espanyol, Emilio Silva s'ha felicitat que amb l'impuls de les exhumacions de assassinats i torturats "s'ha aconseguit visibilitzar els crims del règim franquista i canviar el significat de la Transició i la Dictadura" ja que "a Espanya s’ha treballat a consciència la ignorància sobre el passat". En aquest sentit, Jordi Font ha lloat "l'eclosió, a mitjans dels anys 90, dels néts de les víctimes de franquisme que van lluitar per saber què va passar i no només això: també van lluitar contra l'oblit ètic i polític i contra la desmemòria en l'àmbit públic".
