El mexicà Ulises Cortés, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en Institucions Electròniques, ha estat un dels protagonistes de la primera sessió del cicle de conferències “Ciència i Poder” organitzades per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya. Dins de la sessió titulada “Totpoderós Internet”, Cortés ha centrat la seva intervenció en l'eventualitat d'un sistema de votacions electròniques. Segons Cortés, si bé tècnicament és possible, els requisits a complir justifiquen la seva visió “pessimista” de l'ús de les tecnologies en aquest camp. (A la imatge, Ulises Cortés durant la seva exposició)
Ulises Cortés, especialista en Institucions Electròniques: “no és cert que la Tecnologia sigui una panacea”
El mexicà Ulises Cortés, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en Institucions Electròniques, ha estat un dels protagonistes de la primera sessió del cicle de conferències “Ciència i Poder” organitzades per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya. Dins de la sessió titulada “Totpoderós Internet”, Cortés ha centrat la seva intervenció en l'eventualitat d'un sistema de votacions electròniques. Segons Cortés, si bé tècnicament és possible, els requisits a complir justifiquen la seva visió “pessimista” de l'ús de les tecnologies en aquest camp. (A la imatge, Ulises Cortés durant la seva exposició)
Ulises Cortés ha explicat que les votacions electròniques, a través del correu electrònic o per missatges SMS, dotarien de dinamisme i rapidesa al sistema al reduir costos, possibilitar resultats immediats i augmentar la transparència per la intervenció de les màquines en el recompte. A més, incrementaria el seu atractiu al facilitar la participació de ciutadans a l'estranger, discapacitats o malalts. Però també existeix l'altra cara de la moneda, el “costat fosc” configurat pels problemes de “seguretat”, el caràcter “secret” i l’ “autentificació del vot”, i els possibles “atacs”, interns o per “hackers”, al sistema. Es tracta, afirma Cortés, dels “riscos afegits” a la “molta llibertat” que proporcionarien les votacions electròniques.
Així, per a aquest expert, el major problema d'aquesta iniciativa, pel que fa als requisits a complir i l'adaptació tecnològica corresponent, és el de la no duplicitat del vot. Això és, com garantir el principi d’ “una persona, un vot”. Altres condicions sine qua non que les votacions electròniques estarien obligades a satisfer són l'autentificació del votant, la integritat del sufragi -¿és possible votar pel telèfon mòbil amb la certesa que l'emissor ho fa sense influència o coerció, de manera secreta i anònima?, es pregunta el professor mexicà- la privacitat, la fiabilitat i la defensa tant contra “atacs” al sistema com davant la negativa tècnica del servei demandat: el dret de poder votar.
En aquest context, Cortés estima que “el canvi és utilitzar Internet per fer una democràcia més directa”, però la realitat l’inclina a un inevitable pessimisme. “El discurs polític ha desaparegut i el que preval són missatges a través d'eslògans per SMS”, sosté l'especialista mexicà, que sentència: “no és cert que la Tecnologia sigui una panacea”.