El documental “Un instante preciso”, del director de cinema Manuel Huerga sobre el cantautor uruguaià Jorge Drexler, segueix acaparant elogis al Festival de Cinema de Màlaga, on competeix en la secció oficial d'aquest gènere. “Pel·lícula magistral”, “referent del gènere”, “poema audiovisual perfecte” són alguns dels qualificatius dedicats al film per la crítica especialitzada. Rodat en blanc i negre, “Un instante preciso” va ser enregistrat a finals de 2007, durant una sèrie de set concerts que Drexler va realitzar a Catalunya. La pel·lícula és producte d'un acord de col·laboració de la productora Ovideo, Casa Amèrica Catalunya, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i TV3. El festival de cinema de Màlaga, que aquest any compleix la seva dotzena edició, finalitza aquest dissabte 25 d'abril.
“Un instante preciso”, el film sobre Jorge Drexler del director Manuel Huerga, col·lecciona elogis al Festival de Cinema de Màlaga i es perfila com a millor documental
Sobre “Un instante preciso”, Antonio Sempere ha escrit al diario “Málaga, hoy”: “Ho vam gaudir un centenar de privilegiats. Va succeir a mitjanit de diumenge, quan els mòbils amb els quals alguns intentaven capturar el moment marcaven el dígit del dilluns 20 d'abril. Acabava el primer passi amb públic del documental Un instante preciso, realitzat per Manel Huerga sobre la gira de Jorge Drexler per set localitats pròximes a Barcelona. Per a qui subscriu, la música de Drexler és la que millor ha cantat a l'amor correspost en llengua castellana des de Serrat. Encara que en la pel·lícula també es permeti fer alguna temptativa en català. El que vam viure a l'Albéniz, amb Drexler present, va ser màgic. Perquè les seves melodies contenen tota la fondària per reactivar el cataclisme emocional, i els seus acords, aparentment tan senzills, el detonant suficient per fer aflorar al lacrimal el que no hi és als escrits. Per a l'amor no correspost ja estan els músics brasilers. Per a tota la resta, per a la felicitat de la bona, la química, el trànsit, la simbiosi, el viatge compartit, al segle XXI, estan Drexler i molt pocs més. Manel Huerga, aristòcrata de l'audiovisual, va congeniar amb el músic uruguaià i va compondre un poema audiovisual perfecte. D'aquests que van molt per davant. Que treuen als de Carlos Saura, per dir-ho així, dos segles de distància. Les textures, les cadències, tot és prodigiós en “Un instante preciso”. Una pel·lícula que es gaudeix més com més es veu. Un cinema que s'escolta. Un salvavides per a decebuts i escèptics. Un cant a l'amor, l'únic important. L'únic. Qui ho va provar, ho sap. I Walter C. Medina ha dit: “No va fer falta més que “Un Instante Preciso” per commoure a una audiència que va aplaudir de peu aquesta magistral pel·lícula que Manuel Huerga va presentar diumenge passat 19 d'abril, en la 12 edició del Festival de Cinema de Màlaga.Era prop de mitjanit quan les llums de la sala 4 del cinema Albéniz van donar lloc a l'ovació general, ja que va ser en aquest instant precís quan públic i premsa compreníem la magnitud d'aquest documental que ens introdueix en la intimitat d'un Jorge Drexler la sensibilitat creativa del qual es reflecteix de sobres en l'obra d'Huerga.Rodat gairebé en la seva totalitat en un blanc i negre que pretén i aconsegueix situar l'atenció de l'espectador en la beneiteria del cantautor uruguaià, Un Instante Preciso es va transformant de mica en mica en un joc de miralls, un anada i tornada entre l'observador i l'observat, un testimoni de dues mirades tan creatives com profundes. Definir aquesta producció documental que sens dubte es convertirà en un referent irrefutable dins del gènere, no és tasca senzilla. Perquè la pel·lícula és en si mateixa un híbrid, un multigènere que ens revela la intimitat de l'artista, les seves creacions i la relació amb el seu públic; però que suposa, a més, un viatge que sorprèn per l 'extraordinària peculiaritat dels seus components.La càmera inquieta d'Huerga ens arrenca de la platea per introduir-nos de ple en la sèrie de concerts que durant novembre de 2007 Jorge Drexler va oferir en diferents ciutats de Catalunya. Però com ja s'ha dit, Un Instante Preciso no es tracta només d'un cantautor en gira, sinó que ens descobreix l'espontaneïtat, la complicitat del creador amb el seu públic, la seva recerca d'harmonia musical en instruments poc convencionals, la seva originalitat, i fins i tot, l'essència de la que es nodreix un Drexler que no tots coneixem. Caminem amb ell per Barcelona. Som testimonis de la seva constant inquietud per descobrir nous sons, presenciem els seus assajos. Mentrestant, Huerga ens fa directors, ens mobilitza, ens ubica darrere de l'objectiu perquè siguem nosaltres mateixos els encarregats de registrar l'acció. Un feedback esplèndidament aconseguit que sedueix de començament a fi.Drexler es deixa fer. Juga, improvisa, commou i, sobretot, camina sempre entre un absolut protagonisme i un protagonisme compartit. I és potser allà on resideix el major mèrit del documental. Perquè Huerga mostra a Drexler tal qual és. Un cantautor que trenca els motllos, que es baixa de l'escenari i es treu els lauros de l'artista consagrat per fer-nos conèixer, espontàniament, tota la grandesa que habita en la seva senzillesa, per transmetre'ns la seva poesia i per fer-nos cantar. “Cadascun dóna el que rep, després rep el que dóna”, diu Drexler en una de les seves cançons. I segurament Un Instante Preciso sigui el resultat d'aquest donar i rebre. Huerga i Drexler, Drexler i Huega, dos artistes i una manera de donar-nos als espectadors el que ells hauran començat ja a rebre. Enhorabona, i gràcies per aquest gran instant".
