Article d'opinió d'Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, sobre el resultat de les eleccions presidencials a Veneçuela, publicat en l'edició d'avui dimarts 9 d'octubre a El Periódico de Catalunya.
09/10/2012 / Barcelona
Una victòria inapel·lable i un canvi impossible
Hugo Chávez ha rebut una allau de vots, pròxima al 55%, i ha deixat a gairebé deu punts el candidat de consens de tota una oposició unida, a més a més de vèncer en 20 dels 24 estats i amb un percentatge històric del 80 per cent de participació. Una victòria inapel·lable.
Hi havia qui va arribar a confondre els seus desitjos amb la realitat volent imaginar un canvi polític impossible, ara com ara, amb un aparatós Estat omnipresent. Malgrat això, els resultats certifiquen també la fractura d'una societat que viu la seva divisió al límit, al caire de l'esclat social en determinades zones del país, amb sentiments nacionalistes i religiosos enfrontats.
Per ara Hugo Chávez no té hereu i aquest és un factor que ha d'estar molt present en qualsevol anàlisi política de futur. Les tensions s'han fet aparents a la cúpula del govern en aquests mesos de malaltia del seu líder.
La Constitució de Veneçuela estableix com a obligatòria la celebració d'eleccions en el supòsit de mort del cap d'Estat en els primers quatre anys de mandat. Han circulat versions per a tots els gustos, molt interessades segons qui les reproduïa, però la salut del president té la qualificació de secret d'Estat i només el seu cercle més íntim, molt reduït, coneix el diagnòstic cert. Si la seva salut l’hi permet, arribarà a mantenir-se vint anys en el poder complint d’aquesta manera els seus anhels anunciats el 1998.
El pes econòmic d'un país tan ric com Veneçuela converteix la seva presència a imprescindible en tots els organismes polítics alternatius de l’Amèrica Llatina i el Carib. L’Argentina, l’Uruguai, l’Equador, Bolívia, Cuba, i també el Brasil, respiren avui alleujats. No en va la Veneçuela bolivariana és la que garanteix el creixement i desenvolupament d'un model nascut del rebuig a l'Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) impulsat per George W. Bush.
El desafiament de l'oposició no té per què acabar en aquestes eleccions. L'enorme cabal de suport ciutadà obtingut per Henrique Capriles hauria de fer reflexionar a aquesta oposició heterogènia sobre la conveniència de mantenir la unitat, i encara més quan el mes de desembre vinent hi ha una nova cita amb les urnes per elegir els alcaldes i els governadors. Malgrat la derrota, aquest polític de 40 anys, jove però experimentat, ha aconseguit motivar dos milions més de ciutadans que en les eleccions del 2006, aglutinant sis milions de sufragis opositors.
