Casa America Catalunya

Vostè és precursora d'una poesia i de narracions curtes que entren en el gènere de terror. Què intenta transmetre?
--Tinc el defecte d'haver estat advocada en la meva vida passada i sempre he tingut molt contacte amb el mal, digue’m-ho així, metafísicament. Sempre em va interessar com a tema filosòfic, buscant-ne les causes. En algun punt no trobava resposta i crec que totes les meves històries són una mena de posada en escena, una mena de cartografia -també els meus poemes- del que és el mal, des de la més natural, com la mort o la malaltia, fins a un mal a les relacions socials, el mal que ens fem dins de la família i les parelles, i els mals tipificats en un codi penal, com els famosos crims de la novel·la negra i de detectius. Però també hi entren altres danys que ens hem inventat com, per exemple, l'últim mal gran, el dany ecològic. Abans, el mal era individual de alguna manera. O una guerra, que quan finalitzava el mal acabava. En canvi, ara, amb el dany ecològic, ens hem inventat un mal que s'expandeix en temps i espai. Hom contamina un riu, però no sabem quins animals beuen d'aquestes aigües i a on les porten si són aus migratòries, per exemple... i això continua en el temps.

La presència del mal en les seves obres és inevitable?
--Mai he trobat una resposta de què és el mal o per què el fem. Començo a creure amb els anys que d'alguna manera la nostra condició humana és això, la possibilitat del mal i la possibilitat del bé. La novel·la tracta molt com reprimim aquests instints que tots podem tenir, perquè tots som humans, la posada al límit d'un personatge ja que un no sap com reaccionarà fins que arriba a un lloc, però nosaltres sempre tenim la possibilitat de fer el bé o de abstenir-nos del mal, o de lluitar-lo, combatre’l. M'agrada molt treballar amb col·locar els personatges en una situació de la qual no és fàcil sortir i jugar a veure com es mouen. Tampoc crec en el mal absolut o el bé absolut, m'agrada molt mostrar les ambivalències que tenim, no pas un discurs maniqueu. Muntar una situació que els personatges es moguin allà i que sigui el lector el que, en definitiva, posant-se en aquesta situació, es faci preguntes: Jo, en aquesta situació, què faria, com la resoldria ... Això em sembla el més divertit de la feina.

Dins del gènere negre es pot fer poesia?
--Jo crec que sí. Primer crec que tot pensament comença en un poema. Si pensem en els filòsofs presocràtics com Heràclit, de qual només conservem fragments, tots els escrits són en forma de poema. Avui en diríem aforismes poètics. Però tot pensament s'inicia així i el que avui anomenem narrativa és una invenció posterior perquè al principi el que s'escrivia era poesia. Jo crec que la poesia pot afrontar qualsevol tema i mirada, i des de qualsevol punt de vista. A més, jo escric conte i poesia, i no són gèneres tan diferents perquè treballen des de la condensació, l'economia i una certa el·lipsis. Un lector de contes de poesia ha de posar una part molt gran d'ell per acabar de tancar allò que explica amb quatre pinzellades. Com si fos El colom de Picasso, hom ha d'imaginar les seves plomes i tot el que no hi és.

Què n’opina de l'auge del gènere negre a Llatinoamèrica i la major presència femenina?
--Crec que un artista de debò, ja no dic només escriptor, no tria els temes. D'alguna manera els temes el trien a ell. S’imposen, de vegades. A Llatinoamèrica tenim tants problemes, tenim un ventall de mals que encara practicant un gènere com el que faig jo, que és poc mimètic, la literatura insòlita, de ciència ficció en ocasions, fins i tot en aquests casos la teva mirada s'enfosqueix perquè véns d'una realitat tan dura, on hi ha tantes coses desviades i distorsionades, que hi estàs marcat. No ho tries, és el que et toca. Mires el món des d'aquest lloc. Les dones estem vivint un bon moment artístic, se'ns està escoltant i llegint molt més que abans. Crec que com hem patit i patim molta més violència que el col·lectiu masculí, és gairebé natural que acabem tocant certs temes perquè, encara que no els patim de manera individual, els sents en carn prestada.