Les jornades “Colòmbia sin subtítulos” de Casa Amèrica Catalunya han arrencat amb intervencions del politòleg Darío Villamizar, l'antropòloga Maria Eugenia Vásquez, l'escriptora Laura Restrepo i el periodista Xavier Vinader, moderats per Antoni Traveria, director general de l'entitat. Sobre la taula de debat, “L’M-19, una guerrilla singular”, un reclam que ha omplert fins a la bandera l'auditori de Casa Amèrica Catalunya amb un públic heterogeni i jove. En les conclusions dels experts –llevat de Vinader, tots van ser militants en algun moment d'aquesta organització– un punt unànime: la reivindicació del llegat actual del que Vásquez ha definit com una “guerrilla moderna que va trencar esquemes”. “Feia que el país gaudís amb els seus processos”, ha recordat Restrepo. “L’ M-19 va deixar a Colòmbia la Constitució de 1991, que obre comportes als Drets Humans dels ciutadans”, ha subratllat Villamizar.
Vibrant reivindicació del llegat de l'M-19 colombià a Casa Amèrica Catalunya
Però els ponents també han fet autocrítica i no han eludit qüestions espinoses, com el polèmic assalt al Palau de Justícia de Bogotà perpetrat per un comando de l’M-19 en 1985, episodi que es va saldar amb el terrorífic balanç d'un centenar de morts. Va ser un dels “grans” errors en la trajectòria de l’M-19 per a Villamizar i un error “imperdonable” per a Restrepo, qui creu que en aquell moment Colòmbia volia un M-19 “desarmat lluitant per la pau”.“Va ser un error de càlcul polític producte de l'eufòria i l'entusiasme. La democràcia no es construeix des de les armes, des de la guerra”, ha remarcat Vásquez.Restrepo, per la seva part, també ha lamentat que, una vegada convertit en moviment polític en la dècada dels 90, l’M-19 no tingués un programa “conseqüent i rigorós”, el que el va dur a “diluir-se”.Els ponents, així mateix, s'han mostrat molt crítics amb la política actual del govern de Colòmbia d'Álvaro Uribe. Vásquez ha mostrat la seva decepció per “haver-se esborrat l’M-19 de la construcció de la memòria nacional”. “Per a un jove colombià d'avui dia, la imatge de la guerrilla s'associa a les FARC i no volen saber-ne res”, ha afegit Restrepo.I si el principal llegat de l’M-19 és la Constitució colombiana de 1991, Restrepo ha advertit: “Uribe està duent a terme una contrarevolució democràtica i la seva principal consigna és la destrucció d'aquesta Constitució”.Consulta de les ponènciesLes ponències de Darío Villamizar –centrada en els inicis de l’M-19 i en la personalitat dels líders del grup-, María Eugenia Vásquez –que ha posat l'accent en el paper de la dona en la guerrilla-, Laura Restrepo –recreant les negociacions de pau de 1984 entre el Govern colombià i l’M-19, de les quals en va ser testimoni de luxe, en el seu paper de comissionada del procés- i Xavier Vinader –remarcant les singularitat de l’M-19 a l'univers de les guerrilles llatinoamericanes de l'època- es podran consultar pròximament a través del Centre de Documentació de Casa Amèrica Catalunya. Passarà el mateix amb la resta d'intervencions previstes per a les següents dues sessions de les jornades.Així mateix, la revista cultural colombiana “Número” publicarà en la seva edició del pròxim mes de juliol totes les ponències de les jornades “Colombia sin subtítulos”, ha anunciat el seu director Guillermo González, qui també intervé en l'esdeveniment.Exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau”Les jornades “Colombia sin subtítulos” es desenvolupen en el marc de l'exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau”, que s'exhibeix a Casa Amèrica Catalunya i que es podrà visitar fins a finals d'octubre.
