Casa America Catalunya

Han intervingut a Vivir para leerlo els escriptors Rosa Regàs, Juan Gabriel Vásquez, Jordi Soler i Daniel Samper; Lumbalú, grup de música caribenya colombiana; l’acordionista i veu del grup La Troba Kung Fu, Joan Garriga; la cantant Marta Gómez, i la ballarina Carolina García.

Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha introduït la sessió tot demanant un aplaudiment a la complicitat dels centenars de persones que no han pogut accedir a l’auditori del CaixaFòrum –ple a vessar- i que han seguit l’espectacle per senyal d’imatge interna en dues sales adjacents.

El director de Casa Amèrica Catalunya también ha agrait la presència de Fernando Carrillo, ambaixador de la República de Colòmbia a Espanya.

Vivir para leerlo ha arrancat amb la interpretació, a càrrec de la Marta Gómez, de la cúmbia Soledad, tema interpretat per la cantant colombiana Totó la Momposina en la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de Literatura a García Márquez l'any 1982.

Tot seguit, Daniel Samper, Juan Gabriel Vásquez, Jordi Soler i Rosa Regàs han protagonitzat una amena conversa en el decurs de la qual s’ha dibuixat la personalitat d’en Gabo i la seva especial relació amb Barcelona, ciutat en la qual hi va residir de forma permanent, durant 8 anys, dels 40 als 48 anys d’edat, entre el 1967 i el 1975.

“El sentit de l’humor d’en Gabo donava un to fabulòs a la seva amistat’, ha dit Rosa Regàs, una de les persones que va introduïr l’autor de La hojarasca en els cercles intel•lectuals de la Barcelona de finals dels anys 60.

“Ho compartia tot amb els seus amics. En Gabo va ser un revulsiu per a nosaltres”, ha afegit.

“En Gabo va ser el primer escriptor en llengua espanyola que ens va atrapar. Abans d’ell, la nostra generació d’escriptors només mirava cap els Estats Units d’Amèrica”, ha explicat el mexicà Jordi Soler, qui també ha desvetllat les seves esperes en les proximitats de la botiga de discos de la Ciutat de Mèxic on hi anava amb certa regularitat García Márquez. Tot per veure en persona al Nobel de Literatura colombià.

Juan Gabriel Vásquez, escriptor de Bogotà que també ha viscut molts anys a Barcelona, ha explicat emocionat com va conéixer el mestre setmanes abans de la seva mort en una visita a Cartagena d’Índies. Vásquez ha subratllat el caràcter proper i senzill de García Márquez, qui “detestava la solemnitat”.

I després de la conversa, la festa. El grup Lumbalú i els seus trepidants ritmes caribenys; l’acordió de Joan Garriga, la veu de la Marta Gómez y els harmoniosos i electritzants moviments de la ballarina Carolina García han provocado el deliri entre els assistents. Tant feia que molts portessin quatre hores en la sala: no han pogut ressistir a la temptació de cantar i ballar vallenatos com ara La casa en el aire o 039 o cúmbies com Los cien años de Macondo o Soledad.

Tot plegat amb l'enbolcall d'una escenografia que evocava a alguns dels personatges creats per en Gabo: petites flors groguenques per recordar la mort d'en José Arcadio Buendía; el blat del gall de El coronel no tiene quien le escriba i les emblemátiques papallones grogues de Mauricio Babilonia.

Una vetllada amb la qual la ciutat de Barcelona ha homenatjat un dels grans genis de la literatura universal contemporània i que ha finalitzat amb desenes de persones fent fila per signar en el Llibre de dedicatòries Paraules per a Gabo de Casa Amèrica Catalunya.

Aquest llibre romandrà obert i a disposició de tothom que vulgui dedicar unes paraules a García Márquez fins el pròxim 31 de juliol, a la seu de l’entitat (carrer de Còrsega, 299. Entresòl. Barcelona).

Posteriorment, el llibre es durà i es lliurarà a la Casa Museu de García Márquez a Aracataca, Colòmbia, la Macondo de la immortal Cien años de soledad.