Exultant, l'escriptor i poeta colombià William Ospina ha parlat per primer cop a Casa Amèrica Catalunya del XVI Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos que li acaba de ser concedit per la seva obra “El País de la Canela” (editat per La otra orilla. Grupo Norma España). El llibre és una documentada recreació del descobriment del riu Amazones pels conqueridors espanyols, “una història interessant i apassionant que no s'havia comptat abans”. “Aquest premi és un honor i un motiu d'orgull. És estimulant, però també hi ha un marge d'atzar perquè la literatura no és una carrera on només un hi pugui guanyar”, ha dit Ospina qui ha subratllat que les 273 obres candidates revelen el “bon moment de creativitat” de la novel·la en llengua espanyola. “El País de la Canela” és la segona d'una trilogia iniciada amb “Ursúa” i que conclourà amb “La serpiente sin ojos”, novel·la que restarà indemne al nou escenari en què se situa ara l'obra d 'Ospina: “Tinc l’esperança ferma que la notícia del ‘Rómulo Gallegos' no arribi fins al segle XVI”, ha ironitzat.
William Ospina, escriptor colombià guanyador del XVI Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos: “Durant els últims 20 anys m'he traslladat a viure al segle setze”
Sobre “El País de la Canela”“És un relat explicat per un mestís per abraçar així tot el llatinoamericà. Els nostres cinc segles d'incorporació a l'ordre mental europeu se sent en la llengua, la religió, les institucions i en la vocació d'universalitat del nostre continent. L'error ha estat l'esforç barroer per negar l’indígena o l'africà. No podem negar cap de les nostres fonts”.“No cal silenciar el costat criminal de la conquesta, però tampoc negar l'heroisme dels conqueridor i l'esforç de civilització dels grans cronistes”.“Durant els últims 20 anys m'he traslladat a viure al segle XVI. Documentar-me sobre aquella època m'ha costat suor i llàgrimes. Sobretot amb el personatge de Pedro de Ursúa (conqueridor navarrès, protagonista de “Ursúa”). Primer va ser un procés lent, però després es va produir una allau d'informació. És sorprenent la quantitat de documents que van quedar d'aquells temps”.Història i literatura“Els historiadors han de respectar les dades. No poden imaginar o especular. El novel·lista ha de ser fidel als fets, però complementats amb detalls –si plou o no, si renilla el cavall...- que són fonamentals per a la literatura: sentiments, emocions, sorpresa, por...”“No hi ha res més invisible que el present. Cinc segles és una perspectiva adequada”“Tota literatura és un diàleg entre present i èpoques passades. Jo ho faig des de les preguntes d'avui”.El present de Colòmbia i l’Amèrica Llatina“L’Amèrica Llatina pot obrar grans transformacions, que no depenen de insurreccions armades o de grans moviments polítics sinó d'assumir plenament la seva cultura. Cal deixar de mirar a Europa i mirar a la complexitat del nostre ésser i a la nostra força creadora. I si alguna cosa caracteritza a l’Amèrica Llatina és la universalitat de la seva composició”“Colòmbia necessita transformacions socials que dignifiquin a la majoria dels seus ciutadans. En cas contrari, ens esgotarem eternament en la lluita. Tinc 55 anys i amb 7 ja recordo que Colòmbia estava en un procés de pacificació. Els governs s'han convertit en experts a perseguir delinqüents, però no a impedir que en sorgeixin”.“Crec en els grans canvis culturals i en la necessitat de moviments polítics l’aspiració única dels quals no sigui obtenir vots sinó crear ciutadans. Colòmbia requereix una ciutadania amb criteri i caràcter”.
