Si bé la socialista Michelle Bachelet apareix en les enquestes amb un clar avantatge sobre els conservadors Sebastián Piñera i Joaquín Lavín, una eventual unió de forces entre aquests dos últims podria posar en perill la continuïtat d'un govern progressista a Xile. Tot sembla indicar que la successió de Ricardo Lagos al capdavant del país es ventilarà en una segona volta electoral que se celebraria el 14 de gener. Aquest diumenge 11 de desembre és torn per al primer assalt en la conquesta democràtica del poder a Xile, on el dictador Augusto Pinochet ja ha passat a la història. (A la imatge, Bachelet passant revista a l’etapa com a Ministra de Defensa)
09/12/2005 / Barcelona
Xile acudeix a les urnes pendent d'una segona volta que decidirà qui succeeix al president Ricardo Lagos
Si bé la socialista Michelle Bachelet apareix en les enquestes amb un clar avantatge sobre els conservadors Sebastián Piñera i Joaquín Lavín, una eventual unió de forces entre aquests dos últims podria posar en perill la continuïtat d'un govern progressista a Xile. Tot sembla indicar que la successió de Ricardo Lagos al capdavant del país es ventilarà en una segona volta electoral que se celebraria el 14 de gener. Aquest diumenge 11 de desembre és torn per al primer assalt en la conquesta democràtica del poder a Xile, on el dictador Augusto Pinochet ja ha passat a la història. (A la imatge, Bachelet passant revista a l’etapa com a Ministra de Defensa)
Michelle Bachelet, probable nova presidenta de Xile segons indiquen els sondejos, ha estat la primera ministra de Defensa en un país llatinoamericà –en el període 2002-2004– i a més va ser una supervivent del ferotge aparell repressiu de la Dictadura d'Augusto Pinochet, que la va empresonar per la seva activa oposició al cop d'estat de l'11 de setembre de 1973. I no només això: el seu pare, general de brigada de l'Exèrcit xilè de l'Aire, va morir d'un infart producte de les tortures a que va ser sotmès per mantenir-se lleial al president Salvador Allende.
A ulls de la societat xilena, Bachelet ha demostrat un admirable coratge per governar les Forces Armades del país sense tenir en compte el passat. Per això ha emergit com la millor candidata per succeir al també socialista Ricardo Lagos, el president xilè que abandonarà el poder amb la més bona imatge i grau d'acceptació popular de la història. En aquest context, les enquestes atorguen a Bachelet un 40% aproximat dels sufragis.
Opcions de la dreta
Els problemes per a la candidata socialista arrenquen d'una eventual unió, en una hipotètica i més que probable segona volta electoral, dels dos candidats de la dreta: el populista Sebastián Piñera, batejat en alguns mitjans com el “Berlusconi” de Xile, i Joaquín Lavín, qualificat pel prestigiós diari argentí Clarín de “conservador, ultracatòlic i ex pinochetista”. La suma de forces de tots dos alimenta possibilitats de “sorpasso” segons les últimes enquestes.
Així les coses, Piñera, millor col·locat que el seu rival Lavín, ja ha donat per descomptat aquesta aliança conservadora amb vista a la segona volta. “Aquest diumenge el que es quedi al camí va a recolzar amb cos i ànima al que tingui el terrible desafiament d'afrontar la segona volta i això es va a traduir en que diumenge un de nosaltres dos visitarà a l'altre. Jo vaig a rebre a Lavín amb un ànima generosa, amb els braços oberts i li vaig a demanar que s'integri en primera línia a la segona volta i en el futur govern”, ha afirmat Piñera en una entrevista concedida a Clarín.
Un altre “handicap” afegit per a Bachelet és la pròpia configuració de la coalició que li dóna suport, la Concertación por la Democracia, una aliança entre socialistes i democratacristians. Aquests, tot i ser més nombrosos, han acceptat per segona vegada consecutiva que el presidenciable sigui un/una socialista. Primer va ser Lagos i ara Bachelet. Per això, Piñera coqueteja amb atraure's vots d'aquest sector presumptament descontent per l'hegemonia dels socialistes tot emfatitzant aspectes com la suposada absència de llibertat religiosa a Xile.
Tot això fa que aquestes eleccions al país sud-americà siguin molt més renyides del que s'apuntava fa escassos mesos, encara que de cara a la segona volta Bachelet té un as en la mànega que pot ser decisiu: recollir bona part dels vots que aquest 11 de desembre rebrà el quart candidat en discòrdia, Tomás Hirsch, líder d 'una coalició dels partits comunista i humanista, al qual els sondejos atorguen un 7% dels sufragis.
Pinochet, irrellevant
Però probablement la millor notícia d'aquestes eleccions a Xile sigui l'irrellevant paper d'Augusto Pinochet. L'ancià dictador de 90 anys s'ha quedat sol i ara li resta esperar que la justícia el cridi per asseure’s davant els tribunals i respondre per les gravíssimes acusacions que pesen en contra seu un cop desmuntada pels experts en medicina l'estratagema legal sobre la seva incapacitat per afrontar un judici.
