Més enllà de les línies mestres de la seva actuació present i futura, la conferència oferta per Paula Marcela Moreno Zapata, ministra de Cultura de Colòmbia, en Casa Amèrica Catalunya, va donar una segona part d’idèntic interès que pot ser resumida en un simple titular: Aquest serà un formidable estiu cultural al seu país. I l’excusa, per posar-ho així, es diu Bicentenari de la Independència. Al voltant de la commemoració, Moreno Zapata i el seu equip volen demostrar que “la cultura és el nexe que forma una nació”, sota el lema comú del 2010: “Construint memòria. Una història amb futur”.
La ministra Moreno descobreix a Barcelona l’excel·lent celebració cultural del Bicentenari colombià
Sorgint d’en rere fins avui, projectant-ne junts cap endavant, per expressar-ho de manera gràfica. I tots plegats, amb totes les arts i indústries culturals compromeses en la gegantina tasca. En marxa, 32 centres municipals de la memòria, un per cadascun dels departaments que composen el mapa de Colòmbia i en aquesta recuperació del passat hi tindran lloc tant els arxius com la gastronomia, tant les fotografies com les creacions populars i folklòriques d’antuvi. També, dotze projectes teatrals entorn al Bicentenari i al procés d’Independència nacional. Alhora, 22 línies d’acció que conflueixen en una data, la del 20 de juliol del 2010, data exacta ja passada dels dos segles des del naixement de Colòmbia. En aquest força ambiciós pla que desitja involucrar fins els paratges més amagats de la nació i ambiciona trobar ramificacions internacionals, Moreno Zapata tornà a brindar una excel·lent imatge com a ministra dialogant i que sap captar i integrar els millors consells, les millors influències, arribin d’allà on arribin. Així, per començar, la ministra, que en la seva formació és enginyera industrial, avaluà com va ser la celebració del centenari en el ja llunyà 1910. I topà amb alguna sorpresa. Res d’engronyar-s’hi en l’orgull: “Estudiant aquelles festes, veiérem que havia resultat quelcom molt centralment, fet quasi en exclusiva per Bogotà. Per començar, fugim d’això. Entre tots els nostres ancestres van construir la nostra República, tal i com l’entenem avui. No hi va haver una sola, d’Independència. Va ser el resultat d’un seguit de moments, de lluites, de regions, de voluntats, d’actors locals... Per preparar-ho, recorreguérem molts indrets, ens varem reunir amb molta gent, força, recelosa àdhuc al començament, fins que van veure la nostra determinació a escoltar-los i a fer-los cas....”. I aquest desig de fer cas no és altre que “arribar a una reflexió col·lectiva com nació sobre el que fórem, el que som i el que volem ser, partint d’allò local, del poblet on vivim, fins allò global, el nostre país sencer”. I aquí, agafa sentit apel·lar a les noves tecnologies per escriure allò que altres vegades sembla un tòpic majúscul: Per a més informació sobre el programa de Commemoració del Bicentenari de las Independències de Colòmbia, poden consultar el web www.mincultura.gov.co/bicentenario Parlant altre cop sobre la projecció internacional de la cultura colombiana, Barcelona gaudirà d’una insigne mostra amb la representació de l’obra Bolívar, fragmentos de un sueño, muntatge poètic dirigit per Omar Porras basat en texts d’en William Ospina, una de les millors veus de l’actual literatura hispanoamericana. L’obra s’oferirà inclosa en el programa del Grec els dies 28 i 29 de juny. Dies abans, el 22, a 2/4 de 8 del vespre, Omar Porras vindrà a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya per xerrar amb el públic sobre aquest muntatge i també, sobre la seva trajectòria professional, que inclou fites tan destacades con la de ser fundador del Teatre Malandro de Ginebra (Suïssa).