Casa America Catalunya

Direcció: Renée Nader Messora i Joao Salaviza | Drama | 123 min | 2023 | Brasil, Portugal | VOSE
Passi especial amb els directors, moderat per Miquel Figueras, membre de L'AlterNativa i programador de IndiFest

A través dels ulls de la seva filla, Patpro recorrerà tres períodes de la història del seu poble indígena, al cor de la selva brasilera. Perseguits incansablement, però guiats pels seus ritus ancestrals, el seu amor per la naturalesa i la seva lluita per preservar la seva llibertat, els Krahô no deixen d'inventar noves formes de resistència.

⭐​⭐​⭐​⭐​⭐​

“Un sorprenent documental híbrid.” Variety

"Els cineastes aconsegueixen submergir-nos en les vides d’unes persones que constantment enfronten amenaces a la seva existència" Screendaily

“Una pel·lícula feta amb rigor, respecte, compromís i sensibilitat, però no per això avorrida ni pamfletària… Es tracta d'un registre lluminós i necessari alhora que aposta per les eines més nobles del cinema.” OtrosCines





Sobre els directors
Renée Nader Messora (1979), llicenciada en Cinematografia per la Universitat del Cinema, a Buenos Aires. Durant 15 anys va treballar com a assistent de direcció en diversos projectes a Brasil, Argentina i Portugal, entre ells Montanha, primer llargmetratge de João Salaviza. Va fotografiar el curtmetratge Pohí, a través del qual va conèixer el poble Krahô. Des de llavors, ha estat treballant amb la comunitat, contribuint a l'organització d'un col·lectiu de joves cineastes que utilitzen el cinema com a eina per enfortir la identitat cultural i l'autodeterminació del poble Krahô. El 2017 va fotografiar el curtmetratge Russa, dirigit per Ricardo Alves Junior i João Salaviza, que es va estrenar a la Competició Oficial de la Berlinale 2018. També el 2018, el seu primer llargmetratge, El canto de la selva (codirigit amb João Salaviza) es va estrenar a el Festival de Cinema de Cannes, rebent el Premi Especial Premi del Jurat – Una Certa Mirada.
La Flor de Burití és el seu segon llargmetratge, codirigit amb João Salaviza i filmat durant un període de quinze mesos a la Terra Indígena Krahô.


João Salaviza (1984) va estudiar Cinema a l'Escola de Teatre i Cinema de Lisboa i a la Universitat del Cinema de Buenos Aires. El seu primer curtmetratge Arena va rebre la Palma d'Or a Cannes (2009), seguit per l'Ós d'Or de Curtmetratges de la Berlinale per Rafa (2012). També va estrenar els curtmetratges Altas ciudades de hueso (2017) i Russa (2018) a la Competència Oficial de la Berlinale. El seu primer llargmetratge, Montanha, va tenir la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Venècia (Setmana de la Crítica) el 2015. Des d'aleshores viu entre Portugal i Brasil, amb els indígenes Krahô.
El 2018, El canto de la selva (codirigida amb Renée Nader Messora) es va estrenar al Festival de Cannes, rebent el Premi Especial del Jurat – Una certa mirada. La pel·lícula es va estrenar comercialment a diversos països, en particular França, on va ser vista per 45.000 espectadors.
El 2023 va tornar al Festival de Cannes - Un Certa Mirada amb La Flor de Burití codirigida amb Renée Nader Messora.


Passi organitzat amb: