Amb motiu del Dia de la Dona, el dia 8 de març, Casa Amèrica Catalunya ha acollit el debat sobre la participació de les dones indígenes en la vida política, amb una taula rodona organitzada per la Fundació d'Ajuda i Promoció de les Cultures Indígenes (FAPCI) i moderada per l'antropòloga i coordinadora de l'Àrea de la Dona i Immigració del Conselh Generau d'Aran, Nora Muntanyola Thornberg. Les advocades Mariana Yumbay, del poble Waranka (Equador, a la imatge), i Yailing Elena Romero, d'ascendència Wayuu (Veneçuela), han explicat com en els últims anys els moviments de defensa dels drets indígenes han començat a ser “reconeguts com subjectes polítics” amb notable influència en els processos de canvi governamental, i com la participació de la dones en aquests moviments –tot i que encara “fràgil”– experimenta un creixement sostingut, amb profundes conseqüències en les reivindicacions dels esmentats moviments.
Advocades indígenes analitzen a Casa Amèrica Catalunya els èxits i els reptes de futur de la participació de les dones en els moviments pels drets indígenes
La Dra. Mariana Yumbay, Jutgessa de Trànsit a Guranda (Bolívar, Equador), ha recordat a les principals líders del moviment indígena del seu país, com Dolores Cacuango –“combatent i defensora tenaç de la llibertat i els drets dels pobles” –; Tránsito Amaguaña, qui va lluitar per la recuperació de terres de les nacionalitats indígenes; Manuela León o Lorenza Avimañay. La Dra. Romero, per la seva part, ha repassat la legislació veneçolana per identificar els principals èxits legislatius en matèria de dret indígena, entre els quals destaca la Llei Orgànica de Pobles i Comunitats Indígenes, que contempla un Ens Executor de la Política Indígena –“tot just en vies de configuració”. Un dels reptes de futur apuntats per Mariana Yumbay amb els que es troben les dones que aspiren a ser líders dels moviments indígenes “no és arribar a l'equitat en les llistes, sinó arribar a aconseguir posicions en les que puguin sortir elegides i no ser merament decoratives.” Dins de l'organització regional ECUARUNARI (Confederació dels Pobles de Nacionalitat Kichua de l'Equador), s'ha creat l'Escola de Formació Política “Dolores Cacuango” per a la capacitació de les dones com a líders comunitàries, que ha de contribuir a “incloure la temàtica de gènere” en les reivindicacions indigenistes, “buscant la unitat amb la resta de companys”. A Veneçuela s'han fet notables progressos en la visibilització del lideratge de les dones, ocupant els principals càrrecs directius d'ens públics com ara la Comissió Permanent de Pobles Indígenes, de l'Assemblea Nacional veneçolana, presidida per la líder wayuu Noelí Pocaterra; el Ministeri del Poder Popular per als Pobles Indígenes, amb Nilcia Maldonado al front; o bé la Direcció de Salut Indígena, dins del Ministeri per a la Salut, dirigit per la doctora Noly Fernández, també wayuu. El pròxim dia 11 de març, a l'Equador, se celebrarà una marxa popular per incloure “el reconeixement de l'estat plurinacional” en la nova constitució que s'està elaborant al país.
