La tècnica xamànica ha estat el tema central de la segona sessió de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” que se celebren a Casa Amèrica Catalunya fins al divendres 14 de març. La mexicana Alicia Luengas, especialista en xamanisme transcultural i docent a la Fundació d'Estudis Xamànics (EUA), ha exposat els elements universals presents en les creences i pràctiques xamàniques de les cultures del món, basats en tres premisses: l'existència d'una altra realitat; la presència de forces d'ajuda en aquesta altra realitat, i l'existència de diferents vies d'accés o “portes” que ens condueixen a ella. El consum de “plantes de poder”, l'ús de tambors i d’altres instruments rítmics, o el control de la pròpia respiració, serien diferents formes culturals de “creuar el llindar” comentades pels especialistes convidats a participar a la taula rodona posterior, coincidint tots ells que l'efectivitat de la pràctica xamànica radica no només en el mètode, sinó sobretot en la intencionalitat.
Alicia Luengas, practicant de xamanisme transcultural, advoca per l’existència d’una “altra realitat” on hi ha “esperits disposats a ajudar-nos”
Segons l'antropòleg Luis Eduardo Luna, “el xamanisme és un pacte” que implica, per a una de les parts, el convenciment de tenir “el saber i el poder” d’ajudar, i per a l'altra, el reconeixement d’aquestes aptituds en l’altra persona. “Hi ha d'haver petició perquè hi hagi curació”, ha afegit el ‘yachak' o xaman quítxua Pilatuña Lincango. D'acord amb aquest discurs, és inevitable pensar en conceptes com “efecte placebo” o “autosuggestió”, però segons els experts, al cap i a la fi, el que compta és que el xamanisme és operatiu i que, per algun motiu, funciona. “Per què es recorre al xaman? Per què hi ha tant d’interès en el xamanisme? Doncs perquè va ser efectiu fa 10.000 anys, va ser efectiu fa 5.000 anys, i és efectiu ara”, ha manifestat Luengas. Les plantes de poder Un dels mètodes més utilitzats pels xamans per endinsar-se al món on entren en contacte amb entitats o “esperits que han transcendit” és l'ús de “plantes sagrades”, també anomenades “plantes mestres” o “de poder”, que solen contenir alcaloides i d’altres principis psicoactius que provoquen estats alterats de consciència. Entre les més conegudes i comentades a la taula rodona, trobem l’ayahuasca o yajé, el cactus Sant Pedro, els bolets psilocibe –abundants a la península ibèrica– o els cactus peiot, utilitzat pel poble huichol de Mèxic. L'antropòloga nord-americana Stacy Schaefer, que va conviure amb el poble huichol i es va iniciar en els seus ritus, es mostra reticent a parlar de “plantes al·lucinògenes” i prefereix utilitzar el terme “visionàries”, o fins i tot, segons el químic i farmacognosista Jonathan Ott, “desal·lucinògenes”, ja que “el que es revela després del seu consum és més real” que la nostra realitat empírica. No obstant això, davant del creixent interès occidental pel consum d'aquestes substàncies, el propi Ott ha advertit que “no són cap panacea” i que “no són bones per a tothom”, arribant a convertir-se en “verí” per a algunes persones, especialment “les que no es troben bé amb si mateixes”. Una de les plantes considerades com a un “embriagador xamànic universal” és el tabac. Segons ha explicat Jonathan Ott, el tabac, tot i ser originari del continent americà, “va ser immediatament reconegut com una planta de poder” entre els xamans siberians o africans, que ràpidament el van adaptar a les seves pràctiques. Ott ha lamentat que “la cosa més sagrada del xamanisme s'hagi convertit en una plaga per a la salut pública”. La sessió de dijous 13 de març estarà dedicada al paper del xaman en les comunitats indígenes, amb una conferència a càrrec de Stacy Schaefer i una taula rodona formada per xamans i practicants de xamanisme vinguts des de diferents punts de l'Amèrica Llatina: Pilatuña Lincango, Fernando Ergueta, Alicia Luengas i Oswaldo Bola.
