El director general de Casa Amèrica Catalunya publica el 7 de juny aquest article d'anàlisi a El Periódico de Catalunya: "Una majoria de peruans han girat l’esquena al terrorisme d’Estat, a les violacions dels drets humans i la corrupció institucional generalitzada que va suposar el règim del pare de la candidata Keiko Fujimori, considerat per Transparència Internacional com el setè president més corrupte del món..."
07/06/2011 / Barcelona
Antoni Traveria analitza la victòria electoral i els reptes del nou president del Perú, Ollanta Humala
"...Però la primera constatació és que el Perú apareix a partir d’ara partit en dos, polaritzat, amb un Ollanta Humala vencedor, legitimat per la votació popular, però al mateix temps elegit amb un percentatge gens insignificant de vots escèptics prestats per evitar mals més grans. Un segment significatiu d’electors que han optat per un vot condicionat per a Humala ; un vot reflexiu, vigilant, no apassionat i molt menys incondicional. En l’idioma inca, Ollanta significa «el guerrer que tot ho mira». Potser per aquest nom que li va posar el seu pare, des de la seva derrota el 2006 davant Alan García , l’excomandant de l’Exèrcit que el 29 d’octubre del 2000 va saltar a la fama quan es va sublevar contra l’aleshores president Alberto Fujimori, ha mutat les seves propostes cap a postulats més incloents, obert a incorporar al seu projecte polític altres sensibilitats, allunyades de la radicalitat extrema amb què s’expressava. Amb aquest canvi ha estat com ha aconseguit guanyar en l’últim minut una oponent que encara despertava uns índexs més alts de rebuig. Avui, el seu aliat polític al Congrés per arribar a tenir majoria serà el partit d’ Alejandro Toledo , ni més ni menys, el mateix que quan era president el 2004 va firmar la seva retirada de l’Exèrcit, el mateix que diumenge a la nit proclamava «el triomf de la democràcia i del poble» davant la victòria de qui era el seu enemic polític fins fa només un parell de mesos. Els que més coneixen Ollanta Humala coincideixen a definir-lo com a pragmàtic, a qui no li agrada arriscar en les seves decisions, d’esquerres i nacionalista. El seu gran desafiament serà casar una redistribució social de la riquesa més equitativa amb el manteniment del creixement econòmic dels últims anys, que escurci les enormes distàncies entre rics i pobres, el punt feble comú que va enfonsar la popularitat d’ Alejandro Toledo i Alan García. Un país que creix com la Xina i que manté prop de 10 milions de peruans en la pobresa. En política internacional les coincidències estaran més a prop del Brasil que de Veneçuela, en sintonia sobiranista amb els governs d’esquerra de l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai, l’Equador i Bolívia. Sens dubte, un nou revés per a Washington, mentre que perd, això sí que és segur, un aliat en una regió on ja en té pocs".
