“¿Com és possible que a les facultats de psicologia no s'estudiïn els estats alterats de consciència?” Segons el psicoterapeuta Manuel Villaescusa, aquest “clar símptoma d'obscurantisme” s'està trencant a poc a poc amb “la irrupció de pràctiques xamàniques en psicoteràpia” i “el ressorgiment de la investigació científica amb substàncies psicoactives”. El debat sobre els “neoxamanismes” i les aplicacions contemporànies dels sabers i pràctiques indígenes ancestrals ha posat fi a les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, que durant tota la setmana han fet de Casa Amèrica Catalunya un veritable “centre de gravetat” internacional i espai de debat per a especialistes, investigadors, practicants i xamans, amb una excel·lent acollida de públic.
Antropòlegs i psicoterapeutes defensen els beneficis de la tradició xamànica aplicada a la ciència i la medicina occidental en la clausura de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”
L'antropòleg colombià Luis Eduardo Luna ha obert la sessió amb una conferència sobre els usos contemporanis de les sessions d’ayahuasca fora del context indígena, encara que adaptades igualment a contextos religiosos. Segons l'expert, el tret característic de l’ús de l’ayahuasca en contextos mestissos i urbans és la combinació d'elements d'origen catòlic, afrobrasiler o d'una altra comunitat indígena, en la cerimònia. “El sincretisme és essencial”, ha assegurat, posant com a exemple el ‘vegetalisme' de les comunitats mestisses de l'amazònia peruana o les esglésies sincrètiques brasileres União de Vegetal o Santo Daime, els rituals de les quals estan basats en la presa d’ayahuasca o yajé en grans festes col·lectives i on el que importa, “més que la curació o el viatge xamànic, és el sentir-se en família.” Al centre d'Investigacions sobre Plantes Psicointegradores, Art Visionari i Consciència de Florianópolis (Brasil), Luis Eduardo Luna està desenvolupant diferents línies d'investigació en antropologia, etnobotànica, farmacologia i neuropsicologia, experimentant amb aquestes plantes i substàncies que l'expert denomina “psicointegradores”. Manuel Villaescusa ha coincidit amb l'adequació d'aquest terme, ja que aquestes substàncies suposen una “reintegració” de la persona amb una part d'ella que “l’èmfasi excessiu en la racionalitat” del pensament occidental ha relegat a “l’oblit”. La seva experiència com a psicoterapeuta en el tractament de drogodependències combinant sessions de ayahuasca amb altres pràctiques de desenvolupament personal li permet afirmar que “els resultats són espectaculars”, ja que l'estat alterat de consciència permet “adonar-nos que som molt més” i per això funciona a nivell terapèutic. En l'última taula rodona de les jornades també hi han intervingut l'antropòleg Jorge Ronderos, director de la mestria en “Cultura i Drogues” de la Universitat de Caldas (Colòmbia), la practicant de xamanisme transcultural, Alicia Luengas, i el ‘psico-xaman’ Cristóbal Jodorowsky, aquests últims com a “xamans sense tradició” en una societat que “no està acostumada a viure al 100%” de les seves capacitats cerebrals. Les persones inscrites a les jornades que han assistit a totes les sessions de conferències i taules rodones han pogut participar en el ritual ecumènic de clausura que han oficiat el ‘yachak' Pilatuña Lincango, del poble kichua de l'Equador, i Fernando Ergueta, ‘akamani' aymara dels andes bolivians, a l'Ateneu Barcelonès.
