Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
18/01/2007 / Barcelona

“Avui no seria possible un altre “Watergate”, conclusió de la taula rodona que ha tancat les jornades “Sense Ficció” sobre periodisme d'investigació

Montse Armengou, Sergio Rodríguez i Justin Webster, els tres periodistes que han protagonitzat a Casa Amèrica Catalunya les jornades “Sense Ficció”, han tancat la trobada amb una taula rodona en la que s'ha manifestat la crisi que envolta al periodisme d'investigació, gènere cada cop més en desús en els mitjans de comunicació. “Avui no seria possible un altre “Watergate”, ha exclamat Montse Armengou en relació amb la històrica investigació periodística que va provocar la dimissió del que va ser president dels Estats Units Richard Nixon.

Montse Armengou, Sergio Rodríguez i Justin Webster, els tres periodistes que han protagonitzat a Casa Amèrica Catalunya les jornades “Sense Ficció”, han tancat la trobada amb una taula rodona en la que s'ha manifestat la crisi que envolta al periodisme d'investigació, gènere cada cop més en desús en els mitjans de comunicació. “Avui no seria possible un altre “Watergate”, ha exclamat Montse Armengou en relació amb la històrica investigació periodística que va provocar la dimissió del que va ser president dels Estats Units Richard Nixon.La catalana Montse Armengou, els reportatges de la qual han revelat episodis fins ara silenciats de la Guerra Civil espanyola i la Dictadura franquista, creu que el declivi general del periodisme d'investigació als mitjans de comunicació es deu a la rapidesa amb la qual s'obliga a treballar als informadors. “La investigació és cara en temps i avui dia a les redaccions ni tan sols es poden contrastar les informacions perquè no hi ha temps”, ha explicat. Per a Armengou, aquesta dinàmica ha creat un efecte pervers: la “acomodació de l'audiència a programes més fàcils”. Una situació que ha envaït fins i tot a la seva especialitat, els documentals històrics que, en opinió de la periodista, s'estan caracteritzant per les seves “dramatitzacions excessives”. “Cada cop és més difícil distingir entre la veritat i el que ho sembla”, s'ha lamentat Armengou.El britànic Justin Webster, director de la productora audiovisual JWP Productions especialitzada en reportatges d'investigació, ha coincidit a assenyalar que el moment actual d'aquest gènere és “dolent”, víctima del “apogeu dels continguts populars”. Webster, no obstant això, ha intentat mostrar-se optimista sobre el futur d'aquesta corrent i ha sustentat la seva opinió en dos “punts de llum”: els documentals i els llibres de ficció no narrativa. “Als Estats Units, el 60% dels llibres a la venda són de no ficció”, ha subratllat.El mexicà Sergio González Rodríguez, que amb el llibre “Huesos en el desierto” ha difós arreu del món el “feminicidi” – assassinats i desaparicions sistemàtiques i impunes de dones– a Ciudad Juárez, també qualifica de “advers” l'escenari del periodisme d'investigació a l’Amèrica Llatina. “El model del “impacte noticiós”, associat a l'espectacle i el cop mediàtic, és el que més mal ha fet al gènere”, ha sostingut. González Rodríguez ha apuntat una altra causa d'aquesta situació: la reconversió als mitjans de comunicació, arrossegats per la globalització.