L'advocat argentí Carlos Slepoy, un dels impulsors de la demanda davant un tribunal de Buenos Aires pels crims de la dictadura franquista, i Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal Anticorrupció, coincideixen a apuntar a l'acció de la justícia internacional com a via vàlida per possibilitar la investigació d'uns fets que van suposar la desaparició forçosa d'almenys 115.000 persones i el segrest d'uns 30.000 nens de mares partidàries de la República espanyola. Són les dades que recull la causa que va impulsar el jutge Baltasar Garzón, avui apartat del càrrec acusat de prevaricar per aquesta iniciativa paralitzada pel Tribunal Suprem espanyol. “El franquisme va cometre un genocidi. És un crim de lesa humanitat que no s'ha d'incloure en la Llei d'Amnistia de 1977, plantejada per als delictes d'intencionalitat política” ha puntualitzat Slepoy en el transcurs d'una xerrada amb Jiménez Villarejo sobre la justícia internacional i els crims del franquisme celebrada a Casa Amèrica Catalunya i moderada pel director general de l'entitat, Antoni Traveria.
Cap llei impedeix jutjar a Espanya els crims del franquisme, subratllen els juristes Slepoy i Jiménez Villarejo
Per a Slepoy, tota una autoritat en la matèria, “a Espanya no existeix cap llei que impedeixi jutjar els crims del franquisme”. La Llei d'Amnistia de 1977, citada pel Tribunal Suprem per paralitzar l'assumpte i encausar Garzón, “de cap manera pot servir d'excusa”, afegeix. Slepoy, premi Joan Alsina de Drets Humans, sosté que “és un veritable desprpòsit haver declarat incompetent en Garzón, qui ha fet l'única interpretació possible de la llei”. El jurista acusa els jutges del Tribunal Suprem d'estar “prevaricant i encobrint crims” i manté que “Garzón no és ‘superman’, però se l’ataca de forma permanent per les seves virtuts i no pas pels seus defectes”. L'advocat argentí apel·la al cas Scillingo per afirmar que el Tribunal Suprem “contradiu la seva pròpia doctrina” doncs “accepta investigar a l’Argentina un delicte de genocidi i no ho fa quan el mateix delicte s'ha comès a Espanya”. Adolfo Scilingo va ser condemnat a més d'1.000 anys de presó per l'alt tribunal espanyol al 2007 com a autor d'una trentena d'assassinats tipificats com a delictes de lesa humanitat comesos durant la dictadura militar argentina de 1976-1983. Segons Carlos Jiménez Villarejo, la querella argentina pels crims del franquisme “dóna en el clau i no té precedents” en la persecució penal d'uns fets la magnitud dels quals l'exfiscal ha dibuixat tot aportant dades de la pròpia dictadura. Al 1940 hi havia 270.000 presos polítics a Espanya. Entre la finalització de la guerra civil en 1939 i 1944, van morir més de 192.000 d'aquests interns. “No ha existit cap investigació de la justícia espanyola sobre els crims del franquisme perquè implicaria als autors i partícips dels Consells de Guerra” ha dit el jurista, que ha recordat l'amplitud de la repressió institucional del règim citant l’exemple del Tribunal d'Ordre Públic. Aquest organisme, des dels anys 60 fins al 1976, va enviar a la presó a més de 50.000 persones. Villarejo també ha subratllat que el govern de Franco va ratificar al 1952 la Convenció de Ginebra, que al·ludeix expressament al dret dels “pobles civilitzats”. “La dictadura sabia que existia un dret internacional”, ha remarcat després de puntualitzar que el règim sí va efectuar una única excepció a aquella Convenció, la del seu article 99, que indica que no es podrà condemnar ningú sense que n’hagi exercit el seu dret a defensar-se.
