La segona taula de debat del dia inaugural de les Jornades Americat XXI, “L'endemà de l’endemà”, s'ha centrat en les conseqüències de l'arribada del jove immigrant i els problemes que li comencen a sorgir a l'arribar a una altra cultura. S'ha parlat d'un “impacte emocional” al jove i les dificultats que tenen per ser acceptats, al mercat laboral, a les escoles i en trobar el seu lloc a la societat. Carles Feixa ha fet una crida a que els llatins es catalanitzin i que els catalans es llatinitzin perquè hi hagi un millor entesa entre aquestes dues cultures.
08/06/2006 / Barcelona
Carles Feixa, especialista en l'estudi de les cultures juvenils: “Els llatins han de catalanitzar-se i els catalans, llatinitzar-se”
La segona taula de debat del dia inaugural de les Jornades Americat XXI, “L'endemà de l’endemà”, s'ha centrat en les conseqüències de l'arribada del jove immigrant i els problemes que li comencen a sorgir a l'arribar a una altra cultura. S'ha parlat d'un “impacte emocional” al jove i les dificultats que tenen per ser acceptats, al mercat laboral, a les escoles i en trobar el seu lloc a la societat. Carles Feixa ha fet una crida a que els llatins es catalanitzin i que els catalans es llatinitzin perquè hi hagi un millor entesa entre aquestes dues cultures.
Albert Grau, director de l'IES Miquel Tarradell (Barcelona), coneix millor que ningú als joves llatinoamericans que arriben a Catalunya ja que a l'institut que dirigeix el 85% dels alumnes són immigrants. Advoca per donar als joves una orientació i un suport emocional ja que molts ho passen molt malament. “El lloc a on arriben és molt hostil i haurien d'existir plans d'acollida”, ha explicat Albert Grau. Ha afegit que “no cal buscar objectius educatius diferents amb els joves llatinoamericans però sí és veritat que hi ha una dificultat quan arriben amb una edat avançada”. Un dels problemes que més el preocupa és que un alumne ha de deixar en ocasions d'estudiar “a falta de recursos econòmics a casa”. L'explicació que ha donat a aquest problema és que “la pressió en la família i de la societat econòmica és molt forta”.
L'educadora social, Margarida Figueras, ha parlat de la necessitat de crear nous espais per als joves llatinoamericans que arriben, “Existeix la necessitat de crear espais culturals fora de l'àmbit escolar”. També li ha donat molta importància a la família i a la necessitat de restablir la relació trencada amb ells. Advoca perquè es trenquin els estereotips i no entén per què “s'ha de delimitar als joves llatinoamericans”. Per a Margarida els joves “són una font de riquesa amb moltes coses a aportar, devem escoltar-los”.
Carles Feixa, especialista a l'estudi de les cultures juvenils, vol “recuperar el carrer com element socialitzador” tenint en compte l'escola que “és bàsica per encarar el futur”. Ha remarcat que “el futur d'aquests joves ens afecta a tots i es necessita el reconeixement mutu”. Ha parlat de cinc grans dilemes amb els quals es troben els joves llatinoamericans. Són la transició de l’escola al treball, els papers, la Llei del Menor, l'associacionisme i tenir fills i crear una família.
