La poesia ha estat la protagonista de la segona sessió dels diàlegs literaris que organitza Casa Amèrica Catalunya en el marc de la fira del llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. L'auditori ha tingut el privilegi d'assistir a l'inesperat recital de poesia que han ofert els poetes convidats, i així delectar-se amb les creacions de poetes de la talla de Carlos Germán Belli (a la imatge), Premi Nacional de Poesia 1962, Premi Pablo Neruda 2006, aquest any candidat al Premi Príncep d'Astúries de Literatura i presentat per l'Acadèmia Peruana de la Llengua com a candidat al Premi Nobel de Literatura. També han ofert un tast dels seus últims treballs els poetes peruans Isaac Goldemberg, referent mundial de la literatura jueva amb residència fixa als Estats Units, i Arturo Corcuera, autor del cèlebre “Noé delirante” i Premi Nacional de Poesia 1963.
Carlos Germán Belli, Isaac Goldemberg i Arturo Corcuera omplen de poesia peruana Casa Amèrica Catalunya
La poesia ha estat la protagonista de la segona sessió dels diàlegs literaris que organitza Casa Amèrica Catalunya en el marc de la fira del llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. L'auditori ha tingut el privilegi d'assistir a l'inesperat recital de poesia que han ofert els poetes convidats, i així delectar-se amb les creacions de poetes de la talla de Carlos Germán Belli, Premi Nacional de Poesia 1962, Premi Pablo Neruda 2006, aquest any candidat al Premi Príncep d'Astúries de Literatura i presentat per l'Acadèmia Peruana de la Llengua com a candidat al Premi Nobel de Literatura. També han ofert un tast dels seus últims treballs els poetes peruans Isaac Goldemberg, referent mundial de la literatura jueva amb residència fixa als Estats Units, i Arturo Corcuera, autor del cèlebre “Noé delirante” i Premi Nacional de Poesia 1963.
El poeta equatorià Mario Campaña ha estat l'encarregat de presentar –en paraules de Mario Vargas Llosa– la “estrafolària originalitat” de Carlos Germán Belli, d'una banda màxim representant de la generació de 1950, però a la vegada un incansable creador, l’obra del qual no ha deixat de sorprendre. “Ni existeix ni pot existir l'escola Belli, almenys de la primera etapa de la seva vida. Però a més a més hi ha un altre Belli”, ha afirmat Campaña durant la seva meticulosa i a la vegada poètica anàlisi de l'obra del peruà. Mario Campaña ha preguntat a Belli sobre alguns aspectes de la seva poesia, com els seus personatges, els seus referents o fins i tot sobre el significat últim d'algun dels seus versos. Carlos Germán Belli ha respost en ocasions emocionat, en ocasions amb el seu càustic humor negre que li ha donat fama.
En referència als seus versos “estos chiles, perúes y ecuadores / que miro y aborrezco”, Belli ha admès que té “amics a tot arreu”, però també ha parlat de les guerres entre aquests països veïns, a les quals s'ha referit com “guerres fraticides, veritables guerres civils”.
Quan ha estat interrogat per les seves constants al·lusions al “bolo alimentari”, al qual fins i tot va dedicar un poema en 1979, ““En alabanza al bolo alimenticio”, Belli ha explicat que “va ser amb els raigs X quan vaig prendre consciència de l'interior del cos, i crec que per aquí vaig arribar a l'important concepte del bolo alimentari. Es parla molt del cor, i també té un aspecte horrible. El bolo alimentari representa la vida material, en oposició a l'ànima, a l'esperit.”
Un dels seus treballs més recents, “¡Salve, Spes!” (2000), és una salutació a l'esperança; això és el que significa Spes. El poeta ha explicat llavors que “l'esperança és amor en cos i ànima, i en el meu cas també és la fe religiosa. He entrat sense adonar-me en l 'etapa de l'home esperançat, ‘impensadament content', com diu un altre dels meus poemes.” A continuació, Belli ha ofert una lectura d'algunes de les seves creacions, com “Cavilación del caminante” o “El lado oscuro de la conciencia”.
Isaac Goldemberg ha presentat el seu treball “Llibre de les transformacions”, obra que tracta els temes de Déu, la història, la poesia i molt especialment el tema de la identitat. Goldemberg recull en els seus poemes la seva particular condició donada per la seva identitat peruana, jueva i fins i tot nordamericana, on resideix des de fa més de 40 anys. Ha ofert un exemple d'això amb la lectura del poema “Umbilicus mundi” inclòs al seu últim llibre.
Arturo Corcuera ha presentat “A bordo del arca”, una obra que té relació directa amb el seu més famós llibre de poemes, “Noé delirante” (1963). Corcuera ha explicat que mentre que en la seva cèlebre obra relatava “el viatge de Noè des de l'edat bíblica fins als nostres dies, un viatge a l'espai i en el temps, amb un conjunt de faules que si se separen té vida pròpia, el nou llibre representa una nova aventura de Noè, un viatge interior a bord de l'arca, als objectes que hi ha en ella, un viatge a l'interior del poeta.” El públic assistent ha pogut delectar-se amb el particular sentit de l'humor de Corcuera també present en els seus últims poemes, encara que finalment Corcuera ha regalat el seu hilarant poema “Tarzán en el paraíso perdido”, en realitat dedicat al seu gran amor, Jane.
Demà es tanca la sessió dels diàlegs sobre literatura peruana a Casa Amèrica Catalunya amb la presència dels escriptors Carmen Ollé, Carlos Meneses, Teresa Ruiz Rosas i la catalana Susanna Rafart.
