Primera part de la xerrada amb Carlos Slepoy, advocat, premi Joan Alsina de Drets Humans, que ha participat a Casa Amèrica Catalunya en un homenatge a Baltasar Garzón, el jutge de l'Audiència Nacional represaliat després d'iniciar una investigació dels crims de la dictadura franquista. Aquest jurista va ser un dels impulsors de la querella presentada davant un Tribunal de Buenos Aires pels mateixos fets. Slepoy confia en l'acció de la justícia universal per desbloquejar aquest procediment a imatge i semblança del que va passar, en sentit invers, amb les causes pels assassinats de la junta militar argentina. En la següent entrevista, Slepoy desvetlla pròximes iniciatives que, de concretar-se, poden treure els colors a l'Estat de Dret a Espanya.
Carlos Slepoy, advocat: “Volem llançar ordres de captura universals contra els responsables de crims del franquisme” (1)
Què els va motivar a presentar a l’Argentina una querella pels crims del franquisme? Hi ha un primer motiu evident: l'enorme benefici que van obtenir els organismes de drets humans i les víctimes per les actuacions de la judicatura espanyola i molt específicament de Garzón. Quan es va plantejar aquesta possibilitat, immediatament van concórrer tots els organismes argentins de drets humans i múltiples organitzacions socials per presentar-se com a querellants. Es va sentir que era una devolució a allò que va passar amb les actuacions (contra els crims de la dictadura argentina) a Espanya. Tanta importància van tenir aquelles actuacions per al desenvolupament futur de les causes pels crims a l’Argentina?Cal tenir en compte que els organismes de drets humans argentins van estar en una travessia del desert de molts anys, picant portes per totes bandes, en l'àmbit nacional i internacional; anant a Nacions Unides, a les organitzacions llatinoamericanes, intentant que s'obrís el camí de la justícia... El procediment que s'inicia a Espanya al 1996 en relació amb els crims comesos a l’Argentina és l'últim dels que comencen a Europa on ja hi havien causes obertes a França, Itàlia, Alemanya... A diferència d’aquestes, el procediment a Espanya no es funda en la nacionalitat de les víctimes sinó que és un judici universal, on són irrellevants la nacionalitat de víctimes i autors i els interessos particulars de l'Estat el tribunal del qual hi està actuant.Al principi ningú pensava que aquell procés arribaria tan lluny...Aquest judici va començar amb el major dels escepticismes. Es pensava que seria testimonial. I a poc a poc es va convertir en una referència. Hi va haver una autèntica processó de gent de l’Argentina que venia a declarar aquí i exiliats que enviaven els seus testimonis des de diferents parts del món. Durant molts anys el procediment judicial obert a l'Audiència Nacional per Garzón va ser l'element fonamental en la lluita contra la impunitat a l’Argentina. I hi va haver sort amb mesures com ara la detenció de Pinochet o que Scilingo vingués a declarar a Madrid creient que quedava impune com a l’Argentina, on declarava que havia llençat al mar a 30 persones i sortia (del tribunal) i estaven els periodistes esperant-li per fer-li un reportatge, en lloc d'estar un fiscal o la policia... Scilingo va pensar que aquest clima d'impunitat, que és el clima d'impunitat que es viu avui a Espanya, era universal... I va venir a declarar davant Garzón, tot demanant protecció a la justícia espanyola i que es subvencionés la seva estada, i la de la seva família, a Espanya, i va resultar que Garzón el va enviar a la presó... Quin va ser l'impacte a l’Argentina?Aquestes coses van impactar tant, van commocionar de tal manera la societat argentina i els propis repressors que es va anar generant la idea que no podien estar tranquils fora de l’Argentina i que l’únic refugi era precisament l’Argentina. El cas de Cavalo, el marí detingut a Mèxic, és un exemple. Era a punt d’agafar un avió per anar-se’n a l’Argentina quan va ser detingut per ordre del jutge Garzón. O sigui, que la seva querella també planteja acorralar els responsables dels crims del franquisme allà on estiguin...Intenta generar un fenomen semblat al de l’Argentina. En un moment determinat, llançar ordres de captura internacional respecte d'aquelles persones que estiguin vives i es pugui determinar que tinguin responsabilitats en els crims. Quedaria clar que no poden seguir fora d'Espanya perquè poden ser detinguts i que l'únic lloc de refugi que tenen és precisament el país on van cometre el genocidi. Això genera un fenomen social molt important perquè la pressió interna per a que siguin jutjats al propi país és molt gran. Com és possible que crims comesos al nostre propi país es pretenguin jutjar fora i no es jutgin endins? Aquest va ser l’element fonamental de la caiguda de les lleis d'impunitat a l’Argentina. Res és repeteix de forma idèntica, però la vocació del procediment argentí és col·laborar de la mateixa manera que les actuacions judicials a Espanya van col·laborar amb (la depuració de responsabilitats) dels crims a l’Argentina.
