Casa Amèrica Catalunya i l’Instituto Cervantes han iniciat la seva primera col·laboració institucional gràcies a l’exposició “Cuba Mía”, la selecció d’imatges que el fotògraf mexicà Rodrigo Moya va realitzar sobre la utopia revolucionària de la Cuba de 1964, i que va ser presentada amb gran èxit a la nostra seu de Barcelona entre el 9 de gener i el 27 de març de l’any passat. “Cuba Mía” es podrà veure a l’Instituto Cervantes de Milà (Via Dante, 12) entre el 4 de febrer i el 7 d’abril. Ambdues institucions estudien ara ampliar el conveni tot just encetat i dur l’exposició, organitzada per la nostra Fundació, fins a les seus que el Cervantes té obertes a Argel, Nova Delhi i Tel-Aviv.
26/01/2010 / Barcelona
Casa Amèrica Catalunya duu l’exposició fotogràfica “Cuba Mía” a l’Instituto Cervantes de Milà
L’Instituto Cervantes és la institució pública creada per España el 1991 per a la promoció i l’ensenyament de la llengua espanyola i per a la difusió de la cultura espanyola i llatinoamericana. Les seves seus centrals es troben a Madrid i a Alcalá de Henares, lloc de naixement de l’escriptor Miguel de Cervantes. Ara mateix, els 71 centres de l’Instituto es troben repartits per quatre continents.'Cuba Mía' proposa, a través d’una selecció amb més de 80 fotografies captades el 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb els que el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotografies del ‘Che’ Guevara captades al seu despatx com a ‘Ministro de las Industrias’, entre elles l’anomenada ‘Che malenconiós’, que fou abastament emprada en actes polítics i de solidaritat. Rodrigo Moya, qui es definia a la presentació de Barcelona com “ex fotògraf, ex periodista, ex editor, ex impressor, ex bussejador, ex jove, poeta, contista, comunista i bohemi en general”, explica que les fotografies de 'Cuba Mía' havien de formar part d’un llibre anomenat 'Cuba por tres' signat de manera conjunta per ell en la vessant fotogràfica, el periodista i redactor mexicà Froylán Manjarrez en els texts, i el caricaturista Rius. La iniciativa se’n va anar en orris per la sobtada mort de l’editor del projecte, un antic membre de la resistència antinazi holandesa, a la qual s’hi afegí poc temps després la desaparició d’en Manjarrez, militant, com Moya, del Partit Comunista de Mèxic."La idea, inèdita aleshores, era fer un llibre sobre la Cuba revolucionària”, assegurava Moya. Al juliol del 1964, Manjarrez i Moya viatjaren fins a Cuba. En el decurs de quatre setmanes, Moya va retratar el dia a dia a l’illa.”Les fotos que vaig prendre durant quatre setmanes a diversos llocs de Cuba tenien nomes una intenció periodística i documental, però les emocions que em van impactar dia rere dia es filtraven des dels meus circuits neuronals fins a la pel·lícula de les meves càmeres. Les coses es donaven a l’illa d’una manera tan espontània i vital que no hi havia res rebuscat, ni poses calculades, de vegades ni tan sols un mesura amb cura de la llum o una planificació de les següents tomes”, recordava Moya a la presentació barcelonina.
