Casa America Catalunya

Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes de la guerra civil del Salvador (1980-1992). És la contribució de les jornades Les ferides obertes del Salvador, les tres sessions centrals de les quals s'han celebrat a Casa Amèrica Catalunya. “Fins ara segueix la impunitat. Les víctimes no són escoltades ni tingudes en compte”, ha denunciat Andreu Oliva, rector de la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA).

Les jornades han finalizat proclmant un manifest per la Veritat, Justícia i Reparació de les víctimes de la guerra civil del Salvador. Aquest conflicte és el més devastador dels viscuts a l'Amèrica Llatina: va originar més de 75.000 morts, uns mil desapareguts i més d'un milió d'exiliats en un país de 4,7 milions d'habitants a l'inici de la guerra a l'any 1980.

La localitat de Molins de Rei (Baix Llobregat) ha acollit la inauguració de la gira de primavera de la XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans (CDDH), programa del qual forma part Casa Amèrica Catalunya. En el trancurs de l’acte, l’activista feminista salvadorenca Morena Herrera ha denunciat la criminalització al seu país de l’avortament, prohibit en tots els casos. Aquesta situació comporta la persecució, sense excepcions, de les dones que pateixen una interrupció del seu embaràs. “Som un país en regressió democràtica”, ha lamentat.

La dimensión del deseo por metros cuadrados, de Flavia Company; Abro la Puerta de un jardín de plata, de Selva Casal; El reverso del agua, de Valentina Marchant, i En los labios de la noche, de Yirama Castaño, són la nostra proposta literària del mes.

Durant el mes de maig i tres setmanes de juny, una vintena de joves d'entre 11 i 20 anys, tots ells vinculats al moviment rap de Barcelona i àrea metropolitana, participaran a Brutal, laboratori de rap contra el treball infantil a l’Amèrica Llatina. Els joves rapers treballaran en tallers juntament amb especialistes en la problemàtica del treball infantil i rebran formació en vers improvisat per rapers, poetes i repentistas. Un procés que culminarà amb l'enregistrament de 4 videoclips amb un quartet de jazz-rap, que es presentaran a Casa Amèrica Catalunya el 12 de juliol, i la celebració d'un concert, el dimarts 21 de juny, al Centre Cultural Albareda de Barcelona. La inauguració de Brutal tindrà lloc el dimarts 3 de maig, també a Casa Amèrica Catalunya.

Ciutats Defensores dels Drets Humans (CDDH) torna a caminar tot recuperant la presencialitat. En el marc de la gira de primavera del programa, del 25 d’abril al 4 de maig, sis activistes d’arreu del món —entre ells, els llatinoamericans Nataniel Hernández, Morena Herrera, Yurany Cuéllar i Vania Arana—es desplaçaran per Catalunya per divulgar la seva tasca i la vulneració dels drets humans als seus territoris. Casa Amèrica Catalunya forma part de CDDH amb altres 8 entitats i institucions i 28 municipis catalans implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

La primera edició del LATcinema Fest. Festival de cinema llatinoamericà a Barcelona ha permès comprovar la bona salut del setè art generat al continent, malgrat les grans dificultats de producció a sortejar i els obstacles que n'impedeixen l'accés als circuits comercials.

Al costat del mural Amèrica XXI instal·lat a Casa Amèrica Catalunya parlem amb els cineastes que van venir a Barcelona a presentar les seves pel·lícules al LATcinema Fest. José Pablo Escamilla (Mostro; Mèxic); Macha Colón (Perfume de gardenias. Puerto Rico); Diana Montenegro (El alma quiere volar. Colòmbia), i Sergio Ramírez (1991. Guatemala) coincideixen: el cinema llatinoamericà actual és de resistència.

El Casal Can Travi del districte d´Horta-Guinardó de Barcelona ha acollit un sentit homenatge a Eulogio Dávalos, músic i guitarrista xilè, president honorífic del Centre Salvador Allende i Premi Joan Alsina de Drets Humans que concedeix Casa Amèrica Catalunya.

La conservacionista i exministra de Medi Ambient de l'Equador, Yolanda Kakabadse, i el biòleg i director de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, David Bueno, han protagonitzat la sessió de cloenda del cicle Científiques pel Medi Ambient.

Els dos experts han subratllat la urgència de racionalitzar l’ús dels recursos naturals. “Seguim igual i el planeta comença a col·lapsar”, ha advertit Kakabadse. "L'ésser humà comença a creuar el llindar de l'expansió d'una espècie a convertir-se en una plaga", ha lamentat Bueno.

Veure vídeo íntegre de la sessió Cloenda de Científiques pel Medi Ambient: Reptes per a un futur sostenible a l'Amèrica Llatina.

Fa 46 anys l’Argentina s'endinsava en un dels períodes més foscos i complexos de la seva història: la dictadura cívico-militar que es va prolongar del 1976 al 1983 amb 30 mil persones assassinades i/o desaparegudes. Un dels enclavaments que reflecteix la brutalitat d'aquell règim del terror és el Pozo de Vargas, a Tucumán, la fossa comuna més gran de la dictadura. S'estima que hi van ser llançades un mínim de 147 persones. A dia d'avui han estat identificades 115. Recentment s'ha anunciat que es reprendran els treballs d'identificació a la instal·lació, interromputs per la pandèmia i per problemes econòmics.

El Pozo de Vargas com a exemple de la lluita a Argentina per la Veritat, la Justícia i la Reparació ha centrat la sessió celebrada al nostre auditori i en la qual hi han participat Leo Melibovsky, de la Plataforma Argentina contra la Impunitat; Daniel Cando, comissionat de Barcelona Solidària, programa de l'Ajuntament de Barcelona que va donar suport a les excavacions inicials al Pozo de Vargas, i Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya.

Ho han fet per videoconferència Graciela Daleo, docent de la càtedra de Drets Humans de la Universitat de Buenos Aires, i Josefina Molina, querellant a la causa del Pozo de Vargas, filla de Dardo Francisco Molina, vicegovernador de la província de Tucumán i president del Senat desaparegut el 1976, les restes del qual van ser identificades al Pozo de Vargas l’any 2014.

Veure vídeo íntegre de la sessió El Pozo de Vargas: la fossa comuna de la dictadura argentina amb més desapareguts.

Durant tres dies, Casa Amèrica Catalunya va ser epicentre de la poesia creada a l'estat brasiler de Minas Gerais, històric bressol de grans autors en llengua portuguesa. La trobada Confluències poètiques va reunir als creadors Renato Negrão, Ricardo Aleixo, Ana Martins, Mariana de Matos, Nívea Sabino, Leo Gonçalves i Ana Elisa Ribeiro, una representació de luxe de la potent i versàtil literatura mineira.

Tots ells van aprofundir en les seves obres i trajectòries en sessions conduïdes per la periodista Anna Guitart, les poetes Míriam Cano i Carmen Berasategui, el poeta i editor Aníbal Cristobo, i la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.

El plat fort es va reservar per a la darrera jornada amb un recital poètic-performàtic inoblidable en què a més dels poetes mineiros també hi van participar els catalans Víctor Sunyol, Ester Xargay i Míriam Cano.