Casa America Catalunya

"Bona nit a tots i gràcies per venir a acompanyar-nos en aquesta “reflexió” sobre Haití, sobre la cooperació amb Haití i sobre la possibilitat d’implicar Catalunya en el procés de “Reconstrucció d’Haití”. M’agradaria que aquesta possible implicació de Catalunya es fes sense els lligams ni els prejudicis fixats per la condició de “països prioritaris” que acostuma a “dirigir les accions” en aquests casos...

Com cal encarar la reconstrucció d’Haití després del brutal terratrèmol que ha provocat uns 300.000 morts? Les respostes a aquesta pregunta han adoptat forma de solemne compromís de la implicació de la cooperació catalana en el futur del país caribeny i més enllà de la situació d’emergència provocada pel “desastre natural més letal de la història recent”, segons paraules del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria. Al seu costat, en la roda d’intervencions, Manel Vila, comissionat de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya; Eduard Sanjuan, periodista desplaçat a Haití per cobrir la tragèdia, i Marc-Antoine Archer, cònsol d’Haití a Barcelona i testimoni presencial del sisme a Port-au-Prince, qui ha sintetitzat l’esperit de la trobada: “M’agradaria que amb l’excusa del terratrèmol es construïssin ponts i vincles entre Catalunya i el meu país”.

Segona part de l’entrevista amb Gloria König, directora de la Fundación Víctor Jara, de visita a Barcelona per assistir a l’homenatge organitzat per Casa Amèrica Catalunya al cantautor xilè. Aquí, König repassa la situació de la política al seu país en els primers passos del govern conservador de Sebastián Piñera, com viu Xile el llegat d’en Víctor 36 anys després de la seva mort i com resisteix el seu cercle més proper en la perseverança per trobar justícia malgrat els obstacles constants. Per König, el secret rau en les conviccions, tot i que els temps siguin complexos.

Per enèsim cop, les instal·lacions de Casa Amèrica Catalunya han quedat petites davant l’allau de públic que ha volgut participar de l’homenatge al cantautor xilè Víctor Jara organitzat per l’entitat. L’acte ha comptat amb els parlaments de Gloria König, directora de la Fundación Víctor Jara, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya. Eulogio Dávalos, mestre de la guitarra clàssica, ha interpretat reconegudes peces de Jara com “Te recuerdo Amanda” i “Manifiesto” davant l’emoció dels presents. Un documental del realitzador xilè Pablo Salas sobre el segon enterrament del cantautor que va tenir lloc al país sudamericà a principis de desembre i una intervenció filmada de Joan Manuel Serrat parlant-ne han completat una activitat en la qual, tal com va passar a Xile, el públic ha estat el gran protagonista d’un homenatge a Víctor Jara senzill però d’emotivitat incalculable. (A la imatge, Eulogio Dávalos interpretant Víctor Jara. Al fons, Antoni Traveria i Gloria König).Veieu un fragment de l'audiovisual de Pablo Salas sobre el funeral de Víctor Jara a http://www.youtube.com/watch?v=N1AHolr_nu8

Gloria König, directora de la Fundació Víctor Jara, va ser el centre d’atenció en la vetllada d’homenatge al cantautor xilè celebrada en un auditori de Casa Amèrica Catalunya ple a vessar d’un públic que va seguir amb atenció les seves reflexions. Punts de vista que cobriren des del record a Víctor, les traves i peripècies que continuen entorpint el desig de justícia, de trobar, 36 anys després, als assassins del cantautor i del anàlisis del moment actual de la política xilena després del triomf electoral del conservador Sebastián Piñera. Un president que, segons König, pot  sentir pressió i optar per una llei de “punt final”.

 “S’ha de continuar lluitant pel llegat d’en Víctor Jara i això ens dóna molta força”. Aquest és el ‘leit-motiv’ de Gloria König (a la imatge), directora de la Fundació que porta el nom del cantautor xilè assassinat per la dictadura militar i la de tants altes que van convertir la seva figura en una icona de la lluita per la justícia, la llibertat i els drets humans.  Aquesta frase va ser pronunciada per König en el decurs del funeral viscut a Santiago el passat mes de desembre, quan una multitud va acompanyar les restes mortals del mite progressista cap el seu repòs definitiu en el Cementeri General de Santiago, allà on va estar durant 36 anys dipositat en un nínxol de manera gairebé clandestina, sense que només ho sabessin la seva dona Joan Jara, de soltera Turner, i un parell de persones més.

La figura del cantautor xilè Víctor Jara serà altre cop recordada i homenatjada com cal a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya avui dimarts, 23 de febrer, en un acte que començarà a 2/4 quarts de vuit del vespre al c/ Còrsega 299, entresòl, i que ha estat organitzat en col·laboració amb el Festival BarnaSants. L’inoblidable creador de cançons com “Et recordo Amanda” va tornar a ser actualitat el passat 5 de desembre, quan les seves despulles van ser altre cop traslladades al Cementeri General de Santiago de Xile en una emotiva processó seguida per milers de compatriotes, encapçalats per la seva vídua, Joan Jara, i l’aleshores presidenta xilena, Michelle Bachelet.

... Tampoc no ho trobarà aquí en la seva totalitat, això segur, però podrà seguir algunes pistes del més alt nivell. Que ens perdoni Woody Allen per haver-li plagiat de mala manera el títol d’una de les seves primeres pel·lícules. Després de l’èxit assolit en la primera part del cicle que dediquem al narco  durant la primera quinzena de febrer, els hi recordem que tornarem a reflexionar sobre el fenomen els dies 25 i 26, centrant-nos aquest cop en la televisió i els documentals. (A la imatge, Lolita Bosch, Paco Camarasa, Élmer Mendoza i Sergio Álvarez, en un debat sobre narcoliteratura celebrat a Casa Amèrica Catalunya)

Han començat els recorreguts poètics a través de l’oceà de natura en estat pur que invoca l’exposició ESTACIONES, del fotògraf mexicà Javier Hinojosa, instal·lada a Casa Amèrica Catalunya.

El dibuixant i il·lustrador xilè establert a Barcelona, Fernando Krahn, ha mort a l’edat de 75 anys. Krahn, que des de fa 25 anys, cada diumenge provocava un somriure als lectors del magazine dominical de “La Vanguardia”, també va ser l’autor de la litografia “Pájaro”, una profunda alegoria sobre les immemnses dificultats que l’exercici de la llibertat d’expressió pateix a l’Amèrica Llatina. Aquesta litografia va ser lliurada pel mateix Krahn al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro (tots dos a la imatge), reconegut l’any passat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica. En aquell solemne acte, presidit pel Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras i celebrat a l’Auditori de Casa Amèrica Catalunya, Fernando Krahn, exilat de Xile al 1973 a causa del cop d’estat de Pinochet- va ratificar un cop més el seu constant compromís amb la llibertat a través d’uns dibuixos i il·lustracions que han marcat una trajectòria exemplar. Més informació sobre l’acte de lliurament del Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió, galeria d’imatges i video a:  http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100218/53894212178/muere-el-dibujante-y-humorista-fernando-krahn.html Notícia de “La Vanguardia” sobre la mort de Fernando Krahn a: http://www.americat.net/cameca/servlet/Controller?action=CliLoadNoticia&id=1232&lang=ca