Amb la jornada anomenada “Tradicions contra noves tecnologies”, començaren a Casa Amèrica Catalunya les quatre dates destinades a la reflexió sobre el Medi Ambient a l’Amèrica Llatina sota l’epígraf “L’origen del Futur”. En ells, com a organitzadors, partim de la idea de que és necessari establir una sòlida aliança entre societat, política, economia i cultura per tal d’aconseguir un món habitable i confortable en el que viure durant generacions.
17/03/2010 / Barcelona
Les ètnies Koguis i Sunuis protagonitzen la primera de les jornades dedicades al Medi Ambient a l’Amèrica Llatina
La sessió inaugural proposava un plantejament inicial: En el darrer segle s’ha disparat l’ús indiscriminat dels recursos naturals fins el punt de posar en risc l’equilibri mediambiental i el benestar de les comunitats indígenes. Naturalment, el progrés ha comportat un seguit d’innegables millores, però també ha registrat contrastos que precisen anàlisis i accions immediates. Fixades les bases de debat, Marta Nin, adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, precisà que no es pretén “cobrir tots els sectors del medi ambient en la seva magnitud, sinó llençar una mirada positiva sobre la situació” en el decurs d’aquesta setmana de reflexions”. El moderador de la jornada, el periodista Albert Abril, va notar a faltar el lideratge polític capaç de prendre de promoure la conscienciació mundial en aquesta “societat caçadora – recol·lectora”, poc capaç encara de veure’s com “unitat econòmica global on ho compartim tot”. Un dels grans protagonistes d’aquestes jornades, Amado Villafaña Chaparro, membre de l’ètnia colombiana dels Kogui i director del centre de comunicació Gonawindua Tayrona (per més informació, veure el dossier adjunt en aquest web), situà la seva tribu tot dient que representava aquí “a quatre pobles indígenes que parlem quatre llengües diferents i compartim una sola cosmovisió. Per nosaltres, el territori és sagrat. Vivim a la Sierra Nevada colombiana, una petita zona on es concentren tots els problemes del país, sigui el narcotràfic, la guerrilla o els generats per la mala acció política...”. Villafaña va entrar al petit detall, “fins i tot la meva roba guarda un significat, la gorra, per exemple, representa la muntanya”, va narrar històries d’humiliació i menyspreu dels turistes, de contínua i històrica marginació. Fins que optaren per passar a l’acció el 2002 amb l’objectiu d’explicar millor la seva situació i aconseguir que la seva ancestral terra fos de propietat col·lectiva. Per Villafaña, “el maneig del territori és més una responsabilitat espiritual que ambiental”. Amado no va fer cap referència a la seva dura biografia. Per la seva lluita i la del seu poble, va ser torturat per l’exèrcit colombià als 80 mentre desapareixien tres líders arhuacos, un d’ells, el seu propi sogre. La preservació de la Natura contra els interessos dels poderosos, una altra lluita eterna. Des del Brasil va arribar a Barcelona, un altre símbol, un altre abanderat d’aquesta lluita encara desigual: Almir Narayamoga Surui, líder de l’ètnia surui, que ha obtingut pública notorietat mundial en els darrers temps després de signar un convenir amb Google Earth per a conèixer el percentatge anual de desforestació que pateix l’Amazònia. Narayamoga, òbviament, ha patit amenaces. En la seva observació i denúncia, Narayamoga ha comprovat que allà on no hi habiten els nadius, la cobdícia contra l’Amazònia avança voraçment, mentre a les zones amb tribus indígenes encara es preserva. Va plantejar maneres originals de salvar aquesta reserva natural bàsica per a la Humanitat i, un cop més, va llençar un crit d’alerta cap als governs mundials, demanant la seva intervenció abans que sigui massa tard.
