Casa America Catalunya

El Secretari General Iberoamericà, Enrique Iglesias, i el director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, han signat un conveni de col·laboració entre les dues entitats. L'acord contempla que la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i Casa Amèrica Catalunya treballaran conjuntament per aconseguir els objectius que les dues organitzacions comparteixen: entre d'altres, l’enfortiment i projecció internacional de la Comunitat Iberoamericana; la promoció dels vincles històrics, culturals, socials i econòmics entre els països iberoamericans, reconeixent i valorant la diversitat dels seus pobles; la creació, a través de Casa Amèrica Catalunya, d'un punt de trobada d'Iberoamèrica a Catalunya, donant a conèixer la seva realitat; i el foment de la projecció de Catalunya a Iberoamèrica amb activitats culturals, artístiques, socials, científiques, etc... El conveni, que té una durada de tres anys, es materialitzarà amb l'organització i promoció conjunta de seminaris, cursos, jornades, presentacions, exposicions, activitats acadèmiques, socials, culturals i institucionals, i també amb la publicació d'edicions conjuntes entre els dos organismes.

En el marc de les jornades “La Diàspora: Colòmbia en Moviment” que organitza la Fundació IMAGO, l’àmplia programació de les quals se celebra parcialment a Casa Amèrica Catalunya, els escriptors colombians Antonio Maria Flórez i Jorge Franco han conversat sobre la literatura i el cinema colombià actual via videoconferència. Des de la seva residència a Bogotà, Jorge Franco, autor de llibres com ‘Rosario Tijeras' o ‘Paraíso Travel' –tots dos portats a la gran pantalla–, ha confessat la seva vocació juvenil de cinematògraf, vocació que finalment va abandonar en adonar-se que en cinema “tot passa per l'escriptura, i el que jo volia explicar amb la imatge podia expressar-ho mitjançant la paraula escrita”. Des de Barcelona, Antonio Maria Flórez, Premi Internacional de Poesia Ciutat de Bogotà 2003, ha plantejat aquestes i d’altres qüestions d'actualitat a Jorge Franco, qui ha celebrat el “ressorgiment” del seu Medellín natal després de tants anys de violència entre el càrtel de narcotraficants, la guerrilla i l'exèrcit.

L'escriptora brasilera Nélida Piñon, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, ha presentat a Casa Amèrica Catalunya, en el transcurs d'un esmorzar literari, "Aprendiz de Homero", el seu últim llibre. Es tracta d'una col·lecció d'assajos on la gran dama de les lletres brasileres, a través d'un viatge homèric, revela la seva passió per la literatura i l'escriptura, i la seva visió de la dona des de temps remots. "Homer és per a mi un amic", ha assenyalat Nélida Piñon, qui s'ha declarat una gran amant de la memòria. "Els grans segueixen vigents perquè evoquem la seva memòria", ha afegit alhora que ha mostrat la seva alegria per l'emergència del Brasil com a potència mundial. "És un despertar únic", ha comentat.

Sota el títol "Dictadura, Art i Arxiu", Casa Amèrica Catalunya ha organitzat una sèrie de trobades amb experts i especialistes de diferents àmbits de l'arxivística, la història i les arts visuals amb la finalitat de posar en comú perspectives i tècniques que es creuen en la intersecció d’aquestes disciplines. Ramón Castillo, assistent de direcció i comissari del Museu de Belles Arts de Santiago de Xile, ha coordinat el cicle al costat de Jorge Blasco, director del projecte Cultures d'Arxiu que avala la Fundació Antoni Tàpies, i Marta Nin, adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya. "La revaloració de documents i l'organització dels arxius té a veure amb alguna cosa molt forta i meravellosa: la construcció de la memòria", ha declarat Ramón Castillo en la següent entrevista, repassant el plantejament general i els principals eixos de les jornades.

S'ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el llibre "Aprendiendo de Colombia. Cultura y educación para transformar la ciudad", el primer títol de la nova línia editorial de la Fundació Kreanta que han editat Roser Bertrán i Félix Manito. L'obra és el resultat d'una investigació que inclou entrevistes a alcaldes i gestors municipals de Bogotà, Medellín i Manizales, així com les veus de diferents actors de la societat civil i del teixit associatiu colombià, amb la finalitat de recopilar ‘bones pràctiques' i exemples d'accions culturals i educatives que han resultat ser motor de canvi social i econòmic d'aquests entorns urbans. "Les ciutats colombianes són escenari d'innovació i ja és hora que des de fora aprenguem de Colòmbia", ha declarat Antoni Nicolau, director general de Relacions Culturals i Científiques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) durant la presentació, a la qual també han assistit els autors del llibre; la cònsol general de Colòmbia a Barcelona, Juana Inés Díaz; Judit Rifà, responsable de Barcelona Solidària, de la Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l'Ajuntament de Barcelona, i Alfons Martinell, autor del pròleg i director de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona.

El Consulat d'Equador a Barcelona ha acollit una escena difícil d'imaginar fa poc temps: l'alcalde de Quito, Paco Moncayo, celebrant amb cava el 188 aniversari de la independència de Guayaquil. (A la imatge, a l'esquerra del Cònsol d'Equador a Barcelona, Freddy Arellano). “Sóc “guayaquiteño”, ha exclamat Moncayo després de declarar-se “obsessionat” per la unitat entre Quito i Guayaquil. En aquest sentit, ha elogiat al seu adversari polític, Jaime Nebot, alcalde de la ciutat costanera on, per escàs marge i a diferència del succeït a la resta del país, va triomfar el ‘no’ a la Constitució impulsada pel president Correa. “És un resultat normal, producte dels afectes amb un bon alcalde”, ha assenyalat Moncayo, qui també ha afirmat amb solemnitat: “Barcelona és per als Governs locals el que Nova York significa per als governs nacionals”.

Durant tres dies, a Casa Amèrica Catalunya se celebra "Dictadura, Art i Arxiu", un seguit de taules rodones per a reflexionar sobre aquests conceptes i la manera com s'han relacionat al llarg de la història. Jorge Blasco, director del projecte Cultures d’Arxiu i coordinador de les jornades, ha fet notar en la primera d’aquestes trobades la gran "flexibilitat" amb què s’utilitza el terme "arxiu" i ha advertit del perill "d’estetitzar" els seus continguts: "ens estem acostumant a veure imatges de desapareguts, per exemple, que se’ns presenten amables i boniques: això no és bo com a aproximació a aquestes tragèdies". L’artista multimèdia Daniel G. Andújar, fundador del projecte Technologies To The People (TTTP), i l’assistent de direcció del Museu de Belles Arts de Santiago de Xile, Ramón Castillo, han estat els primers convidats d’aquesta convocatòria i han debatut el tractament artístic dels arxius de les dictadures del Con Sud i les conseqüències de la seva desclassificació. Descarregueu el programa i el perfil dels ponents

El Centro Cultural de España a Lima (Perú) ha inaugurat dimarts 7 d'octubre l'exposició Laberint de mirades 2, que forma part de l'exposició global sobre fotografia documental iberoamericana patrocinada per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i Casa Amèrica Catalunya, i comissariada pel fotògraf català Claudi Carreras.

Álvaro Mutis, Premi Cervantes de Literatura i un dels escriptors llatinoamericans de major prestigi, ha visitat la seu de Casa Amèrica Catalunya a Barcelona, on passa uns dies després d'haver recollit a Santiago de Compostel·la el Premi Rosalía de Castro que atorga el PEN Club de Galícia. Mutis, colombià de naixement i resident a Mèxic des de fa dècades, alaba en la següent entrevista el paper de Casa Amèrica Catalunya com altaveu de les cultures iberoamericanes, però es mostra molt desanimat per l'evolució de la humanitat.

Interpel·lat per la seva sequera productiva dels últims temps, Mutis, de 85 anys d'edat, nega haver-se proposat no escriure. "Senzillament, no se'm dóna, ja vindrà... Sí, ja vindrà", vaticina l'artífex de Maqroll el Gaviero, un dels personatges més importants de la literatura llatinoamericana contemporània.

"Colòmbia s'ha fet famosa per la violència: guerrilla, paramilitars, narcotràfic, delinqüència, violència institucional, violència social... N’hi ha tantes que no se sap on comença una i on acaba l’altra." L'escriptora Piedad Bonnett, Premi Nacional de Poesia de Colòmbia el 1994 i membre de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua, ha iniciat amb aquesta reflexió la seva conferència "Colòmbia: poesia i violència" que ha ofert a Casa Amèrica Catalunya. Rosa Lentini, directora d'Edicions Igitur, ha obert l'acte presentant a Bonnett com "la més coneguda de les poetes colombianes contemporànies i una de les figures més representatives de la literatura colombiana actual." Després d'analitzar el tractament de la violència en la literatura colombiana, Bonnett ha ofert un recital poètic amb una selecció de les seves obres.