Casa America Catalunya

El Consulat d'Equador a Barcelona ha acollit una escena difícil d'imaginar fa poc temps: l'alcalde de Quito, Paco Moncayo, celebrant amb cava el 188 aniversari de la independència de Guayaquil. (A la imatge, a l'esquerra del Cònsol d'Equador a Barcelona, Freddy Arellano). “Sóc “guayaquiteño”, ha exclamat Moncayo després de declarar-se “obsessionat” per la unitat entre Quito i Guayaquil. En aquest sentit, ha elogiat al seu adversari polític, Jaime Nebot, alcalde de la ciutat costanera on, per escàs marge i a diferència del succeït a la resta del país, va triomfar el ‘no’ a la Constitució impulsada pel president Correa. “És un resultat normal, producte dels afectes amb un bon alcalde”, ha assenyalat Moncayo, qui també ha afirmat amb solemnitat: “Barcelona és per als Governs locals el que Nova York significa per als governs nacionals”.

Durant tres dies, a Casa Amèrica Catalunya se celebra "Dictadura, Art i Arxiu", un seguit de taules rodones per a reflexionar sobre aquests conceptes i la manera com s'han relacionat al llarg de la història. Jorge Blasco, director del projecte Cultures d’Arxiu i coordinador de les jornades, ha fet notar en la primera d’aquestes trobades la gran "flexibilitat" amb què s’utilitza el terme "arxiu" i ha advertit del perill "d’estetitzar" els seus continguts: "ens estem acostumant a veure imatges de desapareguts, per exemple, que se’ns presenten amables i boniques: això no és bo com a aproximació a aquestes tragèdies". L’artista multimèdia Daniel G. Andújar, fundador del projecte Technologies To The People (TTTP), i l’assistent de direcció del Museu de Belles Arts de Santiago de Xile, Ramón Castillo, han estat els primers convidats d’aquesta convocatòria i han debatut el tractament artístic dels arxius de les dictadures del Con Sud i les conseqüències de la seva desclassificació. Descarregueu el programa i el perfil dels ponents

El Centro Cultural de España a Lima (Perú) ha inaugurat dimarts 7 d'octubre l'exposició Laberint de mirades 2, que forma part de l'exposició global sobre fotografia documental iberoamericana patrocinada per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i Casa Amèrica Catalunya, i comissariada pel fotògraf català Claudi Carreras.

Álvaro Mutis, Premi Cervantes de Literatura i un dels escriptors llatinoamericans de major prestigi, ha visitat la seu de Casa Amèrica Catalunya a Barcelona, on passa uns dies després d'haver recollit a Santiago de Compostel·la el Premi Rosalía de Castro que atorga el PEN Club de Galícia. Mutis, colombià de naixement i resident a Mèxic des de fa dècades, alaba en la següent entrevista el paper de Casa Amèrica Catalunya com altaveu de les cultures iberoamericanes, però es mostra molt desanimat per l'evolució de la humanitat.

Interpel·lat per la seva sequera productiva dels últims temps, Mutis, de 85 anys d'edat, nega haver-se proposat no escriure. "Senzillament, no se'm dóna, ja vindrà... Sí, ja vindrà", vaticina l'artífex de Maqroll el Gaviero, un dels personatges més importants de la literatura llatinoamericana contemporània.

"Colòmbia s'ha fet famosa per la violència: guerrilla, paramilitars, narcotràfic, delinqüència, violència institucional, violència social... N’hi ha tantes que no se sap on comença una i on acaba l’altra." L'escriptora Piedad Bonnett, Premi Nacional de Poesia de Colòmbia el 1994 i membre de l'Acadèmia Colombiana de la Llengua, ha iniciat amb aquesta reflexió la seva conferència "Colòmbia: poesia i violència" que ha ofert a Casa Amèrica Catalunya. Rosa Lentini, directora d'Edicions Igitur, ha obert l'acte presentant a Bonnett com "la més coneguda de les poetes colombianes contemporànies i una de les figures més representatives de la literatura colombiana actual." Després d'analitzar el tractament de la violència en la literatura colombiana, Bonnett ha ofert un recital poètic amb una selecció de les seves obres.

S’ha inaugurat al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (Alt Empordà, Catalunya) l’exposició Ausencias, del fotògraf argentí radicat a Barcelona, Gustavo Germano, i produïda per Casa Amèrica Catalunya. A La Jonquera s’hi exposen dotze dels catorze casos del projecte de Germano, que de manera senzilla però amb contundència mostra l'horror i el buit provocats per la repressió de la dictadura militar argentina (1976-1983).

Les intervencions de Leila Barenboim i Gabriela Marsal, organitzadores del Festival ULLS de Teatre Iberoamericà, han posat fi al cicle "Del text a la sala" que ha organitzat Casa Amèrica Catalunya des del mes de maig. Durant set sessions, diversos professionals llatinoamericans procedents dels diferents àmbits de la creació i la gestió teatral han exposat les seves experiències de treball tant a l’Amèrica Llatina com a Catalunya, on sis d’ells desenvolupen la seva tasca. Les conferències s’han complementat amb les lectures dramatitzades de diferents obres d’autors llatinoamericans, dirigides per Ginnette Muñoz-Rocha i interpretades per actors i estudiants de l’Institut del Teatre i dels Estudis Escènics El Timbal. En aquesta ocasió, s’han mostrat fragments de l’obra "El olor de la cebolla", de la dramaturga argentina Yanina Marini.

La penúltima sessió del cicle de conferències sobre la violència contra les dones a Iberoamèrica, "Per què les continuen matant?", que organitza Casa Amèrica Catalunya juntament amb la Casa de América de Madrid, ha estat dedicada a la situació de les dones a Catalunya. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, ha explicat els esforços que es fan des de la institució que dirigeix "per tal d’incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de la legislació catalana", des de l’elaboració del nou Pacte Nacional per l’Immigració fins a l’enllumenat urbà, passant pel sistema de salut pública, l’educació o els transports. "Legislar una situació de desigualtat en termes d’igualtat és doblement discriminatori", ha afirmat, tot reclamant "mesures d’acció positiva que permetin actuar sobre les situacions que generen desigualtat d’oportunitats."

La presentació del llibre "Dissidents: les veus que Castro no ha pogut silenciar" (Dèria Editors/La Magrana, 2008), dels catalans Clàudia Pujol i Carles Llorens, ha comptat amb la presència de Pedro Pablo Álvarez, testimoni de primera mà de la realitat que aquesta obra pretén reflectir. Álvarez va ser detingut durant l'anomenada Primavera Negra de 2003, coneguda per ser una de les onades de repressió a periodistes, intel·lectuals i en general de la dissidència del govern dels Castro a l'illa. Segons que ha explicat l'autor a Casa Amèrica Catalunya, "volíem donar a conèixer la situació dels presos polítics a Cuba, recopilant les diferents veus que s'identifiquen amb la dissidència: liberals, demòcrata-cristians, radicals, moderats, a Miami o a l'interior de l'illa". "El llibre reflecteix la realitat agònica del poble cubà", ha declarat l'ex-pres polític, alliberat recentment, "i el setge al qual se sotmet dia a dia als dissidents i a les seves famílies."

Manuel Gonçalves va saber als 19 anys d'edat que els seus pares biològics eren dos activistes socials argentins assassinats per la dictadura militar. Aquest jove, a més, és un dels protagonistes de “Ausencias”, l'exposició fotogràfica de Gustavo Germano sobre víctimes d'aquell període que recorre l’Amèrica Llatina i Europa. Manuel era un nadó quan es va convertir en l'únic supervivent d'un brutal atac de l'exèrcit i la policia contra la casa on residia la seva mare i un matrimoni amic amb dos fills petits. Més tard va ser donat en adopció il·legal. La família morta en aquell episodi és un dels casos que retrata Germano a la seva mostra. A Casa Amèrica Catalunya, Manuel Gonçalves, que és a Barcelona amb motiu de l'inici del tercer cicle de Teatre per la Identitat – Catalunya ha explicat el seu cas i ha parlat sobre la complexa tasca de localització dels 400 joves argentins que, en anàlogues circumstàncies, segueixen desconeixent la seva autèntica identitat.