Casa America Catalunya

Les ponències dels economistes cubans Juan Triana i Omar E. Pérez Villanueva a Casa Amèrica Catalunya han llençat llum sobre molts aspectes de la història econòmica recent de l'illa, així com sobre les seves relacions exteriors o ben sobre els catastròfics efectes dels huracans Ike i Gustav sobre l'economia cubana, que es calcula en pèrdues de fins a 5.000 milions de dòlars, deixant a centenars de milers de famílies sense llar. Triana (en primer terme, a la imatge) i Pérez Villanueva són investigadors del Centre d'Estudis de l'Economia Cubana (CEEC), centre d'excel·lència adscrit a la Universitat de l'Havana. Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha moderat el diàleg que s'ha establert amb el públic després de l'exposició dels experts, en un acte organitzat amb la Fundació CIDOB.

Prueba3

Prova

Quito és la ciutat convidada en les Festes de la Mercè 08 de Barcelona i els responsables de l'ajuntament de la capital equatoriana, comandats pel regidor de Cultura, Gonzalo Ortiz, han apostat amb força per l'esdeveniment. Grups de percussionistes, de dansa i de teatre; concerts de tecno-cúmbia i projeccions de documentals i pel·lícules dibuixen l'ambiciós programa de la presència de Quito en les festes majors de la capital catalana, que se celebren entre el 19 i el 23 de setembre. “Estem molt contents de representar al nostre país”, ha subratllat el regidor Ortiz, acompanyat pel Cònsol de l'Equador a Barcelona, Freddy Arellano. “La voluntat de la Mercè 08 és crear una única festa en la qual s'integrin tots els ciutadans de Barcelona”, ha ressaltat la representant de l'Ajuntament barceloní, Marta Almirall. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Diego Miño, del grup de percussionistes Tomback; Kleber Viera, intèrpret de dansa, i Carlos Michelena, actor i humorista. Tots ells participaran en les Festes de la Mercè. Consultar el programa dels artistes equatorians a continuació).

El cineasta cubà Humberto Solás, Premi Nacional de Cinema, director de pel·lícules com “Lucía”, considerada una de les més importants de la història del cinema iberoamericà, i un dels fundadors del moviment del Nou Cinema Llatinoamericà, ha mort a l'Havana als 66 anys d'edat. Solás va crear al 2003 el Festival de Cinema Pobre, un espai de promoció d’alternatives cinematogràfiques de baix cost i amb qualitat artística. Sergio Benvenuto, director d'aquest prestigiós festival, ha anunciat que l'esdeveniment s’anomenarà a partir d'ara ¨Festival Internacional del Cinema Pobre d'Humberto Solás¨, en homenatge al seu creador. Al novembre de 2006, Humberto Solás va presentar a Casa Amèrica Catalunya el seu aclamat film “Miel para Oshún”. “El meu desig és deixar un llegat en forma de cinema, de manera que quan vinguin altres generacions tinguin al seu abast la meva veritat sobre els esdeveniments històrics de Cuba”, va dir Solás en una entrevista amb aquesta pàgina web que podeu consultar en versió catalana  i en versió castellana.

"No pretenc explicar un país tan complex com Veneçuela, sinó simplement donar algunes pinzellades sobre la divisió social i política que ha experimentat en els darrers anys", ha manifestat la fotoperiodista catalana Lurdes R. Basolí a l’inici de la seva intervenció, a la inauguració de "Venezuela(s)". La mostra, que es pot veure a Casa Amèrica Catalunya fins al 7 de novembre, reuneix una selecció d’imatges que Basolí va captar durant les seves estades a Veneçuela els anys 2006 i 2007, coincidint amb dos moments històrics: la reelecció del president Hugo Chávez i la celebració del referèndum constitucional que va resultar desfavorable a la proposta de reforma del president, en bona mesura a causa d’un massiu moviment estudiantil d’oposició.

La penúltima sessió del cicle de teatre iberoamericà organitzat per Casa Amèrica Catalunya, "Del Text a la Sala", s'ha dedicat a la reflexió sobre l'art compromès a càrrec de Gabriel Jacovkis, dramaturg i integrant de Teatre per la Identitat. Aquest és un cicle d'obres promogut per Abuelas de Plaza de Mayo que se celebra des de l'any 2000 a l'Argentina, i des del 2006 a Barcelona. Teatre per la Identitat treballa amb l'objectiu de sensibilitzar al públic respecte al "robatori de nadons" perpetrat durant l'última dictadura militar a l'argentina (1976-1983), però també per captar i localitzar possibles casos de "bebès" robats, criats en molts casos pels mateixos assassins dels seus pares naturals, "bebès" que ara tenen entre 25 i 32 anys. Després de la intervenció de Gabriel Jacovkis, diversos actors de l'Institut del Teatre de Barcelona i de l'Escola d'Estudis Escèncis El Timbal han ofert una lectura dramatitzada de "Ya soy", obra del propi Jacovkis que tracta sobre l'experiència del "segrest d'identitat", temàtica comuna a totes les obres del cicle de Teatre per la Identitat.

El dictador xilè Augusto Pinochet tenia una biblioteca personal amb més de 55 mil llibres valorats provisionalment en 2.850.000 dòlars. Amb la seva investigació “Viatge al fons de la biblioteca de Pinochet”, el periodista xilè Cristóbal Peña ha obtingut el premi de la convocatòria 2007 de la Fundació Nou Periodisme Iberoamericà que presideix l'escriptor colombià Gabriel García Márquez, i que va ser lliurat a Monterrey, Mèxic, a principis de setembre. El reportatge revela la desconeguda, insospitada i malaltissa passió del sanguinari dictador pels llibres. “El de Pinochet va ser un projecte en gran, megalòman, a la vora del deliri, que no es va fixar límits en despeses i procediments”, apunta Cristóbal Peña en el seu article, que també inclou la llista de llibres que el militar atresorava i entre els quals hi ha una biografia del dictador espanyol Francisco Franco amb dedicatòria inclosa del senador Manuel Fraga. La investigació “Viatge al fons de la biblioteca de Pinochet”, de Cristóbal Peña, membre del Centre d'Investigació i Informació Periodística (CIPER) de Santiago de Xile co-dirigit per John Dinges i Mónica González, es pot consultar a http://ciperchile.cl/2007/12/06/exclusivo-viaje-al-fondo-de-la-biblioteca-de-pinochet/ i descarregar a http://www.fnpi.org/premio/2007/ganadores/

En el marc del cicle de conferències sobre la violència contra la dona "¿Per què les continuen matant?", organitzat conjuntament entre Casa de América (Madrid) i Casa Amèrica Catalunya, l'antropòloga argentina Rita Laura Segato ha ofert una ponència centrada en el cas de les dones afroamericanes i indígenes del Brasil, país on desenvolupa les seves investigacions. Segato ha iniciat la sessió amb una reflexió al voltant del racisme a la societat brasilera, racisme que en la seva opinió s'ha amagat deliberadament sota el lema nacional "Tots som mestissos" -i que les estadístiques socioeconòmiques més actuals s'encarreguen de revelar. Segons l'experta, "la no-verbalització del problema", ja sigui el racisme o la violència de gènere, és un factor clau de la seva "reproducció", i ambdós casos han estat "discursos reprimits" al Brasil.

Des de l'11 de setembre i fins al pròxim 2 de novembre es pot visitar al Centre Municipal d'Exposicions – Subte de Montevideo, Uruguai, l'exposició Ausencias, del fotògraf Gustavo Germano i produïda per Casa Amèrica Catalunya. La inauguració a Montevideo d'aquesta mostra sobre les víctimes de la dictadura militar a l'Argentina va comptar amb la presència de l'Intendent de la ciutat, Ricardo Ehrlich; el director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, així com de membres d'organitzacions uruguaianes de Drets Humans i de representants de l'Agrupació HIJOS, de Paranà, Argentina.