Casa America Catalunya

“eXile” és un projecte que neix de la col·laboració entre el polifacètic músic català Guillamino i el cantautor xilè Manuel García, un original intercanvi cultural entre Catalunya i Xile basat en la musicalització de poemes de Pere Quart i Pablo Neruda, i en la reinterpretació de clàssics de Víctor Jara, Silvio Rodríguez o Lluís Llach. Són textos i músiques que varen marcar una època i uns ideals a dos països sotmesos a les dictadures militars de Franco i Pinochet, i que es convertiren en veritables himnes a la llibertat, la justícia i l’esperança per a generacions futures. Ara són recuperats per aquests dos artistes a “eXile”, un espectacle que commemora els exilis forçats xilè i català a través de melodies que parlen de pèrdua i de sentiment d’estrangeria, però també de solidaritat i generositat entre pobles. El projecte “eXile” es va presentar a l’edició del 2007 del Mercat de Música Viva de Vic, i ha arribat a Casa Amèrica Catalunya en la seva versió acústica, en un ambient càlid i intimista.

El Centre Cultural Pablo de la Torriente Brau, de la Havana (Cuba), ha portat a Barcelona als trovadors cubans Ariel Díaz, Lázara Ribadavia y Rita del Prado a través del seu programa “A guitarra limpia”. Després de la seva participació al festival de la cançó “Barnasants”, Casa Amèrica Catalunya ha acollit l’excepcional actuació poètica i musical de Díaz, del Prado i Ribadavia, que presenten tres formes ben diferents d’interpretar la trova cubana actual. Aquest és un dels moviments musicals més importants de l’Amèrica Llatina que des de la seva aparició, a mitjans de segle XIX, no ha deixat d’evolucionar, incorporant el discurs polític i social a les seves cançons a partir de la dècada de 1960. Ariel Díaz, Lázara Ribadavia y Rita del Prado beuen d’aquesta tradició encarnada en figures com Silvio Rodríguez y Pablo Milanés, i la plasmen sobre l’escenari amb les seves cançons d’amor, nostàlgia i denúncia social.

Fins al 17 de juliol, Casa Amèrica Catalunya allotjarà una selecció d'obres de l'artista dominicana Yolanda Naranjo, qui ha desenvolupat la seva carrera entre la seva Santo Domingo natal, Nova York (EUA), San Juan (Puerto Rico) i Atenes (Grècia), on resideix en l'actualitat. L'exposició reuneix diverses creacions que, realitzades sobre diversos suports, tracten el tema de la violència –una constant en la seva trajectòria artística– i en concret, de manera clara i directa, la violència contra la dona.

L'actor uruguaià Jorge Esmoris ha aconseguit un èxit rotund amb la presentació de la seva última obra teatral a Montevideo: La Divina Comèdia Humana. L’obra es desenvolupa en un lloc indefinit, on un grup de nou personatges amb trastorns mentals comencen a recrear la realitat des de la seva pròpia òptica, generant-se situacions amb les quals resulta fàcil identificar-se.

Divendres passat al vespre, el jardí de l'Ateneu Barcelonès, contigu a La Rambla de Barcelona, va ser escenari de la cerimònia de clausura de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, oficiada pel ‘yachak' kitukara Pilatuña Lincango, de la nació Quítxua de l'Equador, i ‘l’amawta akamani' Fernando Ergueta, de la tradició aymara dels Andes bolivians. Organitzades per Casa Amèrica Catalunya, les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” han tingut lloc de l'11 al 14 de març a la seu de la Fundació, amb tal èxit de públic que l'auditori ha quedat al complet en totes les sessions de debat de les jornades. Una dotzena d'especialistes de reconeguda trajectòria internacional de disciplines com ara l'antropologia, l’etnobotànica o la psicoteràpia, així com xamans indígenes i practicants contemporanis d'aquestes tècniques ancestrals, s'han reunit a Barcelona amb l'objectiu d'acostar aquesta realitat cultural al públic i compartir diferents visions sobre el paper del xaman en les comunitats indígenes o bé sobre les aplicacions contemporànies dels sabers i tècniques xamàniques.

“¿Com és possible que a les facultats de psicologia no s'estudiïn els estats alterats de consciència?” Segons el psicoterapeuta Manuel Villaescusa, aquest “clar símptoma d'obscurantisme” s'està trencant a poc a poc amb “la irrupció de pràctiques xamàniques en psicoteràpia” i “el ressorgiment de la investigació científica amb substàncies psicoactives”. El debat sobre els “neoxamanismes” i les aplicacions contemporànies dels sabers i pràctiques indígenes ancestrals ha posat fi a les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, que durant tota la setmana han fet de Casa Amèrica Catalunya un veritable “centre de gravetat” internacional i espai de debat per a especialistes, investigadors, practicants i xamans, amb una excel·lent acollida de públic.

L'artista plàstica dominicana Yolanda Naranjo exposa a Casa Amèrica Catalunya des del dimarts 18 de març la seva creació “NO MAS!” amb la qual, a través de colors, textures i formes, posa de relleu el tema de la violència al món. Un treball que respira de “aquests meravellosos temps en els quals vivim” - així defineix irònicament el present - alhora que li permet sortir-ne, subvertir-los i volar a altres móns.

Sota el títol “El xaman com a viatger pel cosmos”, la conferència de l'antropòloga Stacy Schaefer ha obert la tercera sessió de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, dedicada al paper dels xamans en les comunitats indígenes. Schaefer ha ofert una interpretació de la cosmovisió, les divinitats i el calendari ritual del poble huichol, a la Sierra Madre Occidental (Mèxic), per a explicar la importància central del seu ‘maracame' o xaman, qui els guia en els seus pelegrinatges als llocs sagrats, garanteix l'èxit de “la caça del peiot” al desert de San Luis Potosí i interpreta les visions induïdes per la ingestió d'aquest cactus en les seves cerimònies. A la taula rodona posterior, el curander Oswaldo Bola ha matisat que cal parlar sobre “els rols” del xaman en la comunitat, ja que la seva importància afecta tant al pla simbòlic i ritual com a l'àmbit social, polític o medicinal.

La tècnica xamànica ha estat el tema central de la segona sessió de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” que se celebren a Casa Amèrica Catalunya fins al divendres 14 de març. La mexicana Alicia Luengas, especialista en xamanisme transcultural i docent a la Fundació d'Estudis Xamànics (EUA), ha exposat els elements universals presents en les creences i pràctiques xamàniques de les cultures del món, basats en tres premisses: l'existència d'una altra realitat; la presència de forces d'ajuda en aquesta altra realitat, i l'existència de diferents vies d'accés o “portes” que ens condueixen a ella. El consum de “plantes de poder”, l'ús de tambors i d’altres instruments rítmics, o el control de la pròpia respiració, serien diferents formes culturals de “creuar el llindar” comentades pels especialistes convidats a participar a la taula rodona posterior, coincidint tots ells que l'efectivitat de la pràctica xamànica radica no només en el mètode, sinó sobretot en la intencionalitat.

(Nota publicada el 11/03/2008) Enmig d'una enorme expectació, Casa Amèrica Catalunya és escenari durant aquesta setmana de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, que reuneixen a Barcelona a xamans i experts llatinoamericans en aquest fenomen cultural mil·lenari. En la inauguració de l'esdeveniment, Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, ha subratllat que “es tracta del primer encontre d'aquestes característiques” que se celebra a Espanya. A continuació, l'antropòleg Josep Maria Fericgla, investit xaman després d'anys de convivència en una comunitat indígena llatinoamericana, ha detallat les característiques dels xamanismes com a “formes elementals de resposta a les grans qüestions de la Humanitat”. Les jornades han rebut també la benedicció del ‘taita' kitukara Pilatuña Lincango, qui ha volgut commemorar així l'11-M, abans de celebrar la taula rodona d'aproximació a les tradicions xamàniques andines i amazòniques juntament amb l’‘akamani' aymara Fernando Ergueta i el mestre ayahuasquer equatorià Oswaldo Bola.