HISTÒRIC DE NOTÍCIES
-
DATA 05/10/2007Com a part del Festival “Fet a Mèxic”, Casa Amèrica Catalunya ha celebrat una sessió dedicada a l'experiència dels descendents dels espanyols exiliats a Mèxic després de la Guerra Civil, molts d'ells intel·lectuals i polítics que van perpetuar les seves arrels al país d'acollida. Durant la taula rodona moderada per Teresa Férriz, directora de Lletra (UOC), els “néts de l'exili” han parlat del record dels seus avis i de la seva relació, a través d'aquests, amb la Catalunya republicana, o també dels seus sentiments identitaris. Un factor clau de les seves vides a Mèxic ha estat l'educació “bilingüe i binacional” que han rebut, en ser inscrits en col·legis creats pels seus avis exiliats: “En la infantesa, tot estava relacionat amb el col·legi, tots érem fills o néts d'exiliats, i els nostres pares també es relacionaven molt entre ells. És quan arribes a la universitat que t'adones de les diferències”, ha declarat Roberto Frías.
-
DATA 05/10/2007Diplomàtic i escriptor aficionat, que espera publicar aviat el seu primer llibre després de guanyar dos premis en la seva faceta de narrador de contes, Carlos Germán Amézaga, ministre conseller de Relacions Exteriors del Perú, ha dirigit les activitats vinculades a la presència del país andí com a convidat a la fira Líber 07 celebrada a Barcelona. “És una sort poder combinar la professió d'un amb una cosa que t’agrada”, assenyala aquest enamorat de les lletres que, en la següent entrevista, saluda amb satisfacció la influència positiva que per a la literatura del seu país ha tingut el fenomen migratori.
-
DATA 04/10/2007La poesia ha estat la protagonista de la segona sessió dels diàlegs literaris que organitza Casa Amèrica Catalunya en el marc de la fira del llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. L'auditori ha tingut el privilegi d'assistir a l'inesperat recital de poesia que han ofert els poetes convidats, i així delectar-se amb les creacions de poetes de la talla de Carlos Germán Belli (a la imatge), Premi Nacional de Poesia 1962, Premi Pablo Neruda 2006, aquest any candidat al Premi Príncep d'Astúries de Literatura i presentat per l'Acadèmia Peruana de la Llengua com a candidat al Premi Nobel de Literatura. També han ofert un tast dels seus últims treballs els poetes peruans Isaac Goldemberg, referent mundial de la literatura jueva amb residència fixa als Estats Units, i Arturo Corcuera, autor del cèlebre “Noé delirante” i Premi Nacional de Poesia 1963.
-
DATA 04/10/2007La Vil·la Casals – Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell, Catalunya) acull l'exposició “Pau Casals i l'exili” amb l'objectiu de donar a conèixer la vida del músic a l'exili i les activitats per les quals va destacar com a gran humanista i defensor de la pau. L'exposició s'inaugura divendres 5 d'octubre, a les 17:00h; a continuació, els assistents podran gaudir del concert de la “Sonata per a violí i piano”, composta pel propi Casals i interpretada per Albert Attenelle (piano) i Agustín León Ara (violí) a l'auditori del museu. Casa Amèrica Catalunya està treballant perquè l'exposició arribi al Museu Pablo Casals de Puerto Rico, el febrer del 2009, com a part de la programació del cicle “La petjada catalana al Carib”, i aconseguir la seva itinerància a d’altres països com República Dominicana, Cuba o Mèxic.
-
DATA 04/10/2007La seva dilatada trajectòria diplomàtica i el seu profund coneixement de la regió converteixen Lino Gutiérrez, exAmbaixador nord-americà en països com Argentina i Nicaragua, en un portaveu idoni de la visió que l'administració nord-americana té de l'Amèrica Llatina. Gutiérrez, en la seva primera visita a Barcelona –ciutat que li ha recordat Buenos Aires, París i Madrid– ha desxifrat les claus més significatives de la complexa relació Estats Units – Llatinoamèrica en una intervenció emmarcada en el cicle de conferències “Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada” impulsat pel Consolat nord-americà a Barcelona amb la col·laboració de la Fundació CIDOB i Casa Amèrica Catalunya. “Amèrica Llatina ha millorat molt. Democràcia i lliure mercat són acceptats majoritàriament i el canó ja no rugeix. El nostre gran repte ara és com portar el fenomen populista”, ha subratllat Gutiérrez. (En la imatge, Lino Gutiérrez al costat de Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, que ha moderat l'acte).
-
DATA 03/10/2007La creació literària i la relació entre literatura i migració han centrat les xerrades que Casa Amèrica Catalunya organitza en el marc de la 25a Fira Internacional del Llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. La sessió ha iniciat amb el diàleg obert entre el peruà Alonso Cueto i el català Pedro Zarraluki, tots dos guanyadors del Premi Herralde de novel·la, nascuts el mateix any, i seguint la mateixa trajectòria literària des dels contes a les novel·les. A continuació, sota el títol “Perú al peu de l'orbe: literatura i migració”, l'escriptor bolivià Edmundo Paz Soldán i Rocío Ferreira, catedràtica del Departament de Llengües Modernes de la Universitat DePaul (Chicago) han exposat la seva visió sobre el tema, entaulant un enriquidor debat amb el públic assistent. Casa Amèrica Catalunya acull les sessions de diàlegs literaris fins al divendres 5 d'octubre.
-
DATA 02/10/2007El Docufòrum de Casa Amèrica Catalunya d’avui dimarts 2 d’octubre s’ha centrat en la particular visió del realitzador argentí resident a Barcelona, Jacobo Sucari, de la desembocadura del riu de la Plata i dels seus residents. A través de quatre històries, Sucari s’aproxima a aquest delicat ecosistema on conviuen des de les formes de vida més humils i tradicionals fins a noves zones residencials, molt intrusives i poc respectuoses amb el medi. Això ha plantejat les bases del debat on han intervingut Zaida Muxí, arquitecta i professora de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Manolo Laguillo, fotògraf i catedràtic de la imatge a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i el propi realitzador Jacobo Sucari.
-
DATA 02/10/2007La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) acull un espai de debat sobre Dret Internacional i protecció dels Drets Humans amb les coautores del llibre “Nosotras, presas políticas”, Viviana Beguán i Silvia Echarte, on exposaran el seu testimoni com a víctimes de la repressió policial i militar a l’Argentina entre 1974 i 1983. El llibre, que serà presentat divendres 5 a les 19h a FNAC (Pl. Catalunya), és una obra col·lectiva que recull les experiències de 112 dones que van ser detingudes i empresonades a diversos punts del país, just abans del cop d’estat que instaurà el règim de la Junta Militar i durant tota la dictadura fins a la restitució de la democràcia. La xerrada tindrà lloc demà dimecres, 3 d’octubre, a les 20:15h, a l’aula 28 de la Facultat de Dret de la UB, moderada pel Dr. David Bondia, professor titular de Dret Internacional Públic de la UB.
-
DATA 01/10/2007Lino Gutiérrez, exAmbaixador dels Estats Units a països com l’Argentina i Nicaragua, inaugura, aquest dimecres 3 d’octubre, a la Fundació CIDOB, a Barcelona, el cicle de conferències “Els Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada” organitzat pel Consolat dels EUA a Barcelona amb la col·laboració de la Fundació CIDOB i Casa Amèrica Catalunya. Gutiérrez, diplomàtic d’origen cubà que a més ha estat secretari principal adjunt del Departament d’Estat per a Afers Llatinoamericans, abordarà el “Present i futur de les relacions Estats Units – Amèrica Llatina” en un moment en què l’administració republicana de George Bush encara la recta final del seu mandat i quan a Amèrica Llatina hi ha majoria de governs d’esquerra elegits democràticament que es replantegen les seves relacions amb el gegant nord-americà.
-
DATA 01/10/2007Puerto Rico presenta una dualitat entre la seva realitat cultural i la seva vinculació jurídico-política amb els Estats Units que provoca unes situacions polítiques i uns sentiments identitaris ben particulars, de vegades difícils de gestionar. José Delannoy, conservador del Museu Pablo Casals de Puerto Rico, en la tercera part d’aquesta entrevista celebrada a Casa Amèrica Catalunya, parla d’aquesta singular conjuntura del seu país, de la qual, molt sovint, els propis porto-riquenys defugen parlar-ne.