Casa America Catalunya

En el marc d'una jornada retrospectiva de la seva obra, l'il·lustrador i guionista cubà Juan Padrón ha estat a Casa Amèrica Catalunya per oferir una conferència sobre la situació del cinema d'animació a Cuba, del qual ha assegurat que gaudeix de molt bona salut. Durant la xerrada, Padrón ha anunciat que la tercera part de la seva saga més famosa, “Vampiros en la Habana”, està en projecte.

Casa Amèrica Catalunya celebra avui dilluns 15 d'octubre una jornada dedicada a l'obra del gran caricaturista, il·lustrador i guionista cubà Juan Padrón. És creador del personatge Elpidio Valdés, així com de les sèries de dibuixos animats Filminuto i Quinoscopio –aquesta en col·laboració amb l'humorista argentí Quino– i de les pel·lícules d'animació “Vampiros en la Habana” (1985) i “Más vampiros en la Habana” (2003). Des de les 12:00h, a l'auditori de Casa Amèrica Catalunya es projectaran els seus curtmetratges, sèries d'animació i pel·lícules, amb presència del propi artista, que a la tarda oferirà una conferència sobre el cinema d'animació cubà (19:30h).

En el marc de les 4es Jornades de Sensibilització per Colòmbia, Casa Amèrica Catalunya acull des d'avui dilluns 12 d'octubre, i durant tota la setmana, un seguit de debats i taules rodones relacionades amb aquest esdeveniment, que en aquesta edició aborda la problemàtica de la diàspora colombiana (el país té 3 milions de desplaçats interns) i alberga la II Mostra de Cinema Colombià en diverses seus de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i Terrassa entre el 12 i el 26 d'octubre. En el cas de Colòmbia, la diàspora –tema de les jornades i de la mostra cinematogràfica– pot entendre's com un moviment de gent cap a l'exterior, com a fenomen recent, encara que també respon a un moviment intern fruit de múltiples variables: la violència, l'empobriment, la desocupació o la falta d'oportunitats.

Dimarts 16 d’octubre, a les 19:00h, s’inaugura a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Ausencias”, del fotògraf argentí resident a Barcelona, Gustavo Germano. “Ausencias” és un projecte expositiu que, a partir del material fotogràfic d’àlbums familiars, mostra catorze casos que ens apropen a l’univers personal dels que ja no hi són, víctimes del pla sistemàtic de repressió instaurat per la dictadura militar a l’Argentina entre 1976 i 1983: treballadors, estudiants, obrers, professionals, militants veïnals, famílies. (A la imatge, Claudio Marcelo Fink i la seva mare, al menjador de casa seva, abans del 12 d'agost de 1976). La inauguració comptarà amb la presència del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, de l’escriptor i periodista argentí Horacio Verbitsky i del propi autor, Gustavo Germano. L’exposició, comissariada des de Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de la Direcció General de la Memòria Democràtica, es podrà veure fins al 20 de desembre.

“Los Tigres del Norte” és una banda de música regional mexicana que s’ha guanyat la fama internacionalment amb els seus "corridos" i els seus originals "narcocorridos", cançons que narren les vivències dels líders de les bandes de narcotraficants que operen a Mèxic –i per això ocasionalment censurades. La banda es crea l’any 1968 a l’estat mexicà de Sinaloa, i d’ençà ha enregistrat més de 30 discos, amb un total de 500 temes, aproximadament. Dissabte 13 d’octubre, a les 22:00h, el recinte Fòrum de Barcelona vibrarà amb la seva música en un concert organitzat per “BCLatina”, una organització dedicada a la promoció de la música llatinoamericana.

Alonso Cueto (Lima, 1954) és considerat per l'editor Jorge Herralde com “el successor generacional de Vargas Llosa”. La seva narrativa no deixa de recol·lectar guardons i reconeixements: Premi Herralde 2005 per “La hora azul” i finalista del Premi Planeta – Casa d'Amèrica 2007 pel seu últim treball, “El susurro de la mujer ballena”. Després d'una prolífica etapa dedicada només als relats curts, va fer el salt a la novel·la amb “Demonio del mediodía” (1999), on ja abordava el tema que centraria les seves següents trames novel·lesques, la situació econòmica i política del seu país en la dècada dels noranta, marcada per una forta violència. “Fujimori és culpable d'haver permès que Montesinos exercís el seu poder, i d'haver-se enriquit ell també a l'empara d'aquest personatge”, diu l'escriptor, fascinat per la figura de l'expresident. Ha plasmat la corrupció del govern Fujimori a la seva novel·la “Grandes miradas” (2003), recentment adaptada al cinema i estrenada sota el nom “Mariposa negra”, dirigida pel també peruà Francisco J. Lombardi. En el seu pas per Barcelona amb motiu de la 25a edició de la fira “Liber”, Alonso Cueto ha assistit als diàlegs literaris organitzats per Casa Amèrica Catalunya, on mantenim la següent conversa.

El polifacètic director de cinema argentí, Sergio Renán, també actor i director de teatre i òpera, ha presentat la projecció de “El sueño de los héroes” (1997), dins del cicle de cinema fantàstic “Vampirs, éssers fantàstics i ciència-ficció” que organitza Casa Amèrica Catalunya. Amb motiu de la seva visita a Barcelona, Renán ha pogut saludar i conversar amb l'argentí Ricardo Szwarcer (a la imatge), director del Festival Grec 2007 de Barcelona, a qui Renán va substituir en la direcció de l’emblemàtic Teatro Colón de Buenos Aires a partir de 1989, fins al 1996.

Carlos Germán Belli (Lima, 1927) és un dels poetes més prestigiosos del Perú. El seu treball ha estat reconegut amb importants guardons literaris, com el Premi Nacional de Poesia 1962 i el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2006. També va ser candidat al Premi Príncep d'Astúries 2007 i ha estat proposat recentment al Premi Nobel de Literatura per l'Acadèmia Peruana de la Llengua, iniciativa que rep amb “summa incredulitat”. En el seu pas per Casa Amèrica Catalunya amb motiu dels diàlegs literaris organitzats en el marc de la fira del llibre “Liber”, el poeta ha parlat de temes personals i literaris, i també del seu país, que sembla necessitar superar amb urgència un passat recent molt conflictiu. “Que facin el procés, que li treguin la nacionalitat peruana i que l’enviïn al Japó”, diu Belli en relació amb l'extradició de l'expresident Fujimori. Recollim les seves paraules en la següent entrevista.

Els últims diàlegs literaris a Casa Amèrica Catalunya han tornat a tenir la poesia com a protagonista, en aquesta ocasió de les poetesses Carmen Ollé (Perú) i Susanna Rafart (Catalunya). La sessió ha conclòs amb els versos dels peruans Isaac Goldemberg, Carlos Meneses i Teresa Ruiz Rosas (a la imatge), que presentava el seu últim treball, “La falaz posteridad”. Entre el públic, Carlos Germán Belli, poeta peruà candidat al Premi Nobel de Literatura i protagonista dels diàlegs literaris d'ahir dijous, escoltava atent les creacions dels seus compatriotes.

Com a part del Festival “Fet a Mèxic”, Casa Amèrica Catalunya ha celebrat una sessió dedicada a l'experiència dels descendents dels espanyols exiliats a Mèxic després de la Guerra Civil, molts d'ells intel·lectuals i polítics que van perpetuar les seves arrels al país d'acollida. Durant la taula rodona moderada per Teresa Férriz, directora de Lletra (UOC), els “néts de l'exili” han parlat del record dels seus avis i de la seva relació, a través d'aquests, amb la Catalunya republicana, o també dels seus sentiments identitaris. Un factor clau de les seves vides a Mèxic ha estat l'educació “bilingüe i binacional” que han rebut, en ser inscrits en col·legis creats pels seus avis exiliats: “En la infantesa, tot estava relacionat amb el col·legi, tots érem fills o néts d'exiliats, i els nostres pares també es relacionaven molt entre ells. És quan arribes a la universitat que t'adones de les diferències”, ha declarat Roberto Frías.